El jardí de les meravelles

Tot just fa uns mesos va finalitzar al Museo del Prado de Madrid una de les grans exposicions que s’han organitzat mai sobre l’obra de Hieronymus Bosch, El Bosco, un artista que va viure i treballar als Països Baixos a cavall entre els segles XV i XVI. Tot i ser una icona de l’art, la vida, les arrels artístiques i el seu pensament no havien estat mai tan investigats com fins ara. El seu prestigi i la enorme influència de l’imaginari del Bosco en les generacions posteriors fins arribar a la nostra és innegable. Un avançat al seu temps? Un precursor del surrealisme? Un visionari?

Els més joves se senten atrets per l’obra de l’artista. Ho he comprovat moltes vegades en les visites escolars que he fet al museu de Madrid, un dels que més obres cabdals de l’artista té en el seu fons. Els nanos admiren Velázquez i Goya, però queden fascinats quan descobreixen el món de El Bosco, i més quan saben que va viure molt abans que tots els clàssics. “És tan modern!”, “És futurista!” acostumen a admirar-se. Crea éssers híbrids, mig animals i mig persona; representa situacions i accions pròpies del que avui coneixem com a distòpia. No renuncia a retratar l’horror, el salvatgisme, la tortura, i ho barreja amb la tendresa, la bellesa i l’espiritualitat. Els seus quadres contenen infinites històries; en ells interactuen multitud de personatges. El món animal fantàstic i mitològic conviu amb el món rural. Imagina construccions futuristes a partir de formes orgàniques de la naturalesa i uneix elements irreals, dissonants i esperpèntics amb escenes tan oníriques com inversemblants. Qui era l’home capaç d’inventar aquells móns a principis del 1500? 

L’il•lustrador d’origen indonesi Thé Tjong-Khing ha sentit des de sempre una atracció brutal cap a l’obra de El Bosco. De jove es va traslladar a Holanda per estudiar i encara avui hi viu i hi publica. Resideix i treballa, doncs, a la mateixa terra que va trepitjar el pintor. Ekaré publica aquest seu àlbum sense paraules com homenatge al mestre flamenc. Un nen actual, Hieronymus, surt de casa seva disposat a jugar amb la seva pilota i s’estimba per un penya-segat. A la manera de l’Alícia de Carroll, la caiguda en vertical el porta a un món desconegut habitat per animals i persones directament inspirats en l’obra de El Bosco. Mig paradís i mig infern (una nova picada d’ullet a Carroll), l’espai per on el nen haurà de recuperar la gorra, la motxilla i la pilota que ha perdut en la caiguda és una recreació dels escenaris del pintor.

Serà, possiblement, el primer contacte que el lector jove actual tindrà amb l’obra original de l’artista. Aquest lector, gens avesat als quadres del mestre, intuirà que els escenaris són barreja de somni i realitat. Que provoquen de vegades serenor i de vegades neguit; que poden ser acollidors i perillosos alhora. Si en un principi gaudirà de la visió dels animals estranys i fantasiosos, en el transcurs de les pàgines i les accions els endevinarà temibles, especialment quan arriben la nit i les flames, i apareixen els monstres i les bruixes que es volen menjar els nens que es perden (Hansel i Gretel en versió El Bosco).

Les imatges de l’àlbum contenen una seqüenciació gràfica, i a l’esquerra de cada doble pàgina hi trobem restes de la doble pàgina anterior. Tot plegat impulsa a una lectura continuada, a un camí per recórrer. Del descobriment a l’alegria; de l’alegria a la por; de la por al drama, i del drama a l’alliberament final i el retorn a l’espai conegut de la realitat. Ens perdrem en els detalls i farem descobertes en cada nova lectura. Trobarem multitud de jocs imaginatius en aquests país de les meravelles post medievals.

Haurem conegut un món. Les il•lustracions i l’anècdota ens hauran obert la porta a l’univers de l’artista. Sentirem curiositat per la seva obra. Al final de l’àlbum, l’il•lustrador ens informa dels quadres de El Bosco en les quals s’ha basat per confeccionar les imatges, i ens adjunta una breu biografia del geni. També inclou una reproducció de la seva obra mestra, “El jardí de les delícies”, del Prado. El lector, amb paciència, reconeixerà personatges, construccions i accions que ha visualitzat en els dibuixos del llibre, i entendrà que el món que va pintar Hieronimus Bosch existia, d’alguna manera. Potser en la seva imaginació, o en la imaginació dels seus contemporanis; en els relats i les llegendes de la seva època i la seva societat; en els anhels i les fantasies dels seus veïns. Per a qui això escriu, tots els intents d’explorar i d’apropar la història de la creativitat artística al jove lector són un regal, i la iniciativa editorial que ho fa possible, una tasca lloable.