L’àlbum de la meva cançó

Des que el llibre àlbum s’ha fet seu gran part del paisatge literari del nostre país, les editorials han cercat propostes per diversificar-ne l’horitzó quant a formes, temes i colors. Una d’elles ha estat la de convertir les lletres de cançons contemporànies i populars en àlbums il·lustrats, -lletres sovint tan exitoses que quan els seus autors les interpreten, acostumen a afirmar que ja no són seves, sinó que pertanyen al públic que les taral·leja de memòria-. És el cas de cançons com Imagine de John Lennon, l’Estaca de Lluís Llach, o bé, Compta amb mi de Txarango.

Malgrat l’afirmació d’alguns cantants, sovint pot semblar que, pels autors de llibres per a infants, aquesta és una competència deslleial, promoguda més per l’editor que no pas pel cantautor, un intrusisme professional en tota regla.

També es pot valorar com una manera legítima d’aprofitar l’embat i el filó de la seva popularitat per treure’n un rendiment, semblant al fet d’aprofitar els personatges mediàtics per publicar-ne un llibre i triomfar el dia de Sant Jordi, o bé, d’elaborar el llibre de la pel·lícula o sèrie del moment.

I també es pot mirar com que la cultura no està formada per compartiments estancs, sinó que totes les expressions que la componen es mouen cap a un mateix objectiu, gaudeixen de les mateixes alegries i pateixen amb les mateixes crisis, i les cançons es converteixen en llibres, i les històries dels llibres, a vegades, en cançons.

Se’n faci una o altra valoració, se’n tingui una o altra opinió, la veritat és que aquesta tendència ha generat exemplars d’allò més atractius. Ha produit llibres amb una vigència que va molt més enllà del dia de Sant Jordi, amb il·lustradors cabdals que els ha tocat la dura i lloable tasca d’enfrontar-se a la dificultat de la lletra i contingut d’algunes peces, per tal de convertir-la en imatges que narrin una història.

Sovint, quan n’he sabut la publicació, jo he corregut, cames ajudeu-me, a cercar-los a la llibreria per veure com un il·lustrador interpretava -mai millor dit!- aquella peça, aquella meva cançó.

Per cert, en aquest seguit d’àlbums que us mostraré a continuació, per ordre cronològic de publicació, hi ha la vostra cançó?

  • Sisa, Jaume. Qualsevol nit pot sortir el sol. Il·lustr. Sergio Mora. Satelite K, 2007

És una de les cançons més populars de Jaume Sisa i, evidentment, d’aquest país, que es relaciona amb la infantesa, les lectures i la imaginació de les persones. Sergio Mora en fa una lectura un pèl surrealista i una mica gamberra, seguint el seu particular estil.

  • Yarrow, Peter; Lipton, Lenny. Paf, el drac màgic. Il·lustr. Eric Puybaret. Símbol, 2008

Paf, el drac màgic és una cançó-conte que va popularitzar, a principis dels seixanta, el grup americà de folk, Peter, Paul and Mary, i que aviat es convertiria en una peça d’interpretació obligatòria i en una història sempre present en escoles, colònies, esplais… La seva versió en àlbum va ser dels primers llibres que ens van arribar de l’il·lustrador francès Eric Puybaret, amb els seus espais buits i polits, i els seus personatges poc expressius.

  • Gavaldà, Lluís. Valset. Il·lustr. Xavier Salomó. La Galera, 2010

Valset és una peça que va elaborar Lluís Gavaldà, cantant d’Els Pets, quan va néixer el seu fill. Xavier Salomó la va interpretar amb precisió, d’una manera minimalista i amb elements molt simbòlics, tot pensant, de ben segur, en els pares que es troben en un moment semblant.

  • Salvador Llopis, Alba. La cançó de les balances. Il·lustr. Ignasi Blanch. Takatuka, 2015

Cançó composta per Josep Maria Carandell i popularitzada per Ovidi Montllor. Narra la història d’un rei avar i d’un poble que es revolta. Ideal per ser adaptada i publicada en format de llibre àlbum, en aquest cas, amb les il·lustracions dinàmiques i plenes de color d’Ignasi Blanch.

  • Pla, Albert. Somiatruites. il·lustr. Liniers. Takatuka, 2016

Albert Pla sempre m’ha captivat per escriure i cantar històries, per interpretar contes. Somiatruites parla d’una escola on van els nens que somien… amb truites. És una història imaginativa, sensible, però alhora conté la ironia i el sarcasme sempre presents en l’obra de Pla. L’il·lustrador Liniers aconsegueix trobar-hi el to adequat.

  • Lennon, John. Imagine. Il·lustr. Jean Jullien. Flamboyant, 2017

Imagine és una cançó que sempre s’ha vinculat amb la pau, tant que, en aquest àlbum, el qui parla en primera persona i el protagonista és el colom de la pau. Una versió molt naïf i també un pèl ensucrada d’aquest tema tan universal.

  • Llach, Lluís. L’estaca. Il·lustr. Jordi Vila Delclòs. Símbol, 2018

L’estaca ha esdevingut un himne al nostre país i inevitable pel cantant de Verges en qualsevol dels seus concerts. Jordi Vila Delclòs en fa una interpretació admirable, lligada a la manca i a la recerca de llibertat. Per la seva particularitat, es fa observar en cadascun dels detalls.

  • Figueras, Laia. Compta amb mi!: una cançó contada de Txarango. Il·lustr. Valentí Gubianas. Barcelona: Nanit, 2019

Nanit és una editorial que s’ha especialitzat i centrat bàsicament en adaptar lletres de cançons en contes per als més menuts, la majoria de grups i cantants de rigorosa actualitat. També hi podem trobar el Bon dia d’Els pets, Louisiana o els camps de cotó d’Els amics de les arts, i moltes altres.

  • Marçal, Maria-Mercè. Cançó de fer camí. Il·lustr. Carolina T. Godina. Sembra, 2019

Heus aquí un dels poemes més coneguts de Maria Mercè Marçal, un text que s’ha fet seu el feminisme i un cant a la sororitat, que alguns artistes han convertit en cançó i que altres artistes han convertit en àlbum il·lustrat. Un clar exemple de la transversalitat d’un bon text.

I no puc acabar l’article sense veu ni música.

Comparteixo un vídeo del poema Cançó de fer camí, amb música de Borja Penalba i interpretat per les cantants Mireia Vives i Gemma Humet.

1 comment for “L’àlbum de la meva cançó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.