He passat una tarda amb una de les il·lustradores més actives del panorama català actual. Amb la Rocío Bonilla hem estat xerrant i revisant el seu itinerari amb molts de records compartits des de fa una bona pila d’anys.
Ens hem trobat al barri de Gràcia, just enfront de l’Ajuntament. La Rocío ha vingut carregada de llibres i d’il·lustracions dels seus darrers treballs. Hem buscat un bar on poder xerrar amb tranquil·litat i veure les il·lustracions amb calma. Les que duia eren de gran format i les havia encabit dins d’una carpeta. Finalment ens hem ben situat en un racó molt agradable i amb bona llum d’una cafeteria de Travessera de Gràcia.
Hem començat la conversa alegrant-nos de la trobada i posant-nos al dia de les nostres ocupacions actuals, nous llibres, classes, viatges, fira de Bolonya… La Rocío m’ha comentat que sovint sent que necessita descansar, tenir temps per pensar, per decidir coses. És conscient que viu una etapa carregada de projectes bonics, de moltes idees i de molta il·lusió mentre espera la sortida de nous llibres.
Primer m’ha mostrat els darrers llibres que ha publicat amb diverses editorials i la nova edició de “La muntanya de llibres més alta del Món” que l’editorial Ànimallibres (Bromera) ha reeditat amb més bona qualitat en la reproducció de les il·lustracions, un paper diferent i una coberta creada especialment per a aquesta nova edició. També ha portat “De quin color és un petó” i “Max i els superherois” editats tots dos per Ànimallibres.
“Max i els superherois” dibuixat a quatre mans amb l’Oriol Malet i editat pel segell en castellà Algar, també de Bromera, va ser una proposta molt gratificant, comenta la Rocío, pel fet de poder unir la mirada de dos il·lustradors molt diferents, amb universos personals també molt diversos, però amb un mateix entusiasme i un gran compromís per la professió.
Rocío està a punt de publicar nous llibres amb l’editorial amb la que treballa habitualment, Bromera, i em comenta que ha publicat per Gemser, Flamboyant, La Galera, Baula, Mediterrània i Penguin Random House entre d’altres.
Va estudiar Belles arts i durant molt de temps es va dedicar a treballar com a directora de càstings per a televisió. Poc a poc va començar a fer algunes pintures murals fins que l’editorial Gemser de Teià li va proposar il·lustrar uns contes que la mateixa editorial va aconseguir vendre als Estats Units.
A partir d’aquí va voler perfeccionar l’estil i va apuntar-se a l’Escola de la Dona on va crear el projecte “Cara de pardal” dins de l’assignatura d’àlbum il·lustrat on ens vam conèixer. Un llibre que més endavant li publicaria Bromera.
Gràcies a un concurs de l’escola va participar en la col·lecció de llibres “Contes desexplicats” de l’editorial Baula amb el títol “Sant Jordi a la cova del drac”. Una col·lecció coordinada des de l’àrea d’il·lustració de la mateixa escola i que li va obrir la porta a aquesta editorial i a la seu segell a Madrid, Edelvives.
A l’Escola de la dona també va rebre classes de l’il·lustrador Roger Olmos i això va ser definitiu per aconseguir la força de les taques atmosfèriques de color que omplen els fons de les seves il·lustracions. Això es pot apreciar en el llibre “La muntanya de llibres més alta del món”, m’ha comentat.
Rocío és molt autocrítica i s’exigeix molt a ella mateixa. Fa esbossos d’una qualitat excel·lent, i durant la trobada m’ha mostrat els que ha preparat per al nou llibre (són gairebé il·lustracions finals) amb un grau de precisió i acabat que podrien formar part del llibre editat. És, doncs, exigent i molt perfeccionista.
Li he preguntat per la seva precisió a l’hora de representar objectes del món infantil. Des d’on dibuixa, des del record de la seva infantesa o des de l’experiència de ser mare de tres fills? Ella creu que hi ha coses tretes d’algunes expressions que deia la seva mare, com ara el títol “Cara de pardal”, molt pròpia d’ella. Però sobretot la relació amb els seus fills és una font d’inspiració constant, i segur que surt en tots els seus llibres. Els objectes representats en els seus àlbums són molt actuals, i fan referència al món colorista dels seus fills.
Mentre miro les il·lustracions originals, penso que la seva proposta és realment necessària i que reafirma la qualitat de la il·lustració al nostre país. Crec que és una sort tenir a il·lustradores com ella, l’Eva Sànchez, l’Anna Aparicio i la Marta Altés que, a part de crear unes imatges potents, tenen un gran coneixement de dibuix, escriuen el text i fan reflexions sobre temes molt actuals, com ara l’art, la solidaritat o els amics…
La Rocío té un traç molt segur i la seva manera de crear personatges ens pot recordar Sempé, Quentin Blake o Tony Ross. Els seus colors creen una atmosfera molt complaent i totes les accions representades succeeixen de manera intel·ligent per a un lector amb ganes d’introduir-se a l’aventura proposada.
Rocío i jo ens hem acomiadat amb la certesa que seguirem coincidint i de fet ho farem molt aviat, a la Fira de Bolonya.
He tornat a casa content i amb un nou llibre il·lustrat i dedicat per a la meva biblioteca.
Per acabar, i amb confiança, tots dos hem parlat del sopar que faríem a les respectives famílies, i hem coincidit en la possibilitat de cuinar carxofes. En podria sortir un llibre d’aquests àpats familiars, hem pensat.
Deixeu un comentari: