HALL, Michael. Vermell. Barcelona: Takatuka, 2017
CANOSA, Oriol. L’illa de Paidonèsia. Barcelona. La Galera, 2017
Exposició Torné Esquius. Poètica quotidiana. MNAC, del 7 d’abril al 9 de juliol de 2017
Del il·lustradors de principis del s. XX sempre he admirat les obres de Pere Torné Esquius: alguns contes tradicionals, les Cançons de la Narcisa Freixes, o bé, Els dolços indrets de Catalunya. Però, de la seva persona i la seva trajectòria, malgrat intentar-ho, sempre m’havia costat trobar informació. Torné Esquius era un misteri. Va marxar a Paris el 1905 i tot i que seguí fent col·laboracions al nostre país, poc més se’n va saber. Ara, el MNAC, presenta, fins a principis de juliol, la primera exposició monogràfica en un espai públic, on admirar els seus dolços i delicats paisatges sense persones, les seves composicions tan netes i equilibrades, els seus infants tant essencials i on treure l’entrellat de la seva evolució artística i personal. No us la perdeu!
HARDINGE, F. L’arbre de les mentides. Barcelona: Bambú, 2017


El nen protagonista, l’Ernest, acaba de conèixer la Rosó, una nena que s’ha posat a viure amb els seus pares al mateix edifici. L’Ernest pateix una sensació molt especial: li pica el nas de la Rosó, cosa que el fa estar neguitós i evita trobar-se amb ella. Finalment, per les circumstàncies, els dos nens s’hauran de conèixer. Una història que ens fa recordar les pessigolles del primer amor i que la il·lustradora Nerina Canzi presenta amb una proposta d’il·lustració digital i una molt bona seqüenciació d’imatges que ens fa gaudir d’aquesta història plena d’emoció i de tendresa en evocar el primer amor.
ALTES, Marta. Petita a la jungla. Editorial Blackie Books. Barcelona, 2017

RUIZ GARZÓN, Ricard. La Immortal. Il·lustr. Maite Gurrutxaga. Barcelona: Edebé, 2017
La Judit té el cor dividit entre els dibuix i els escacs. Aquesta segona afició la portarà a enfrontar-se al senyor Aliyat, un estrany mestre d’escacs iraquí refugiat a Suïssa. Tot s’embolica quan el senyor Aliyat, que sempre juga al parc dels Bastions de Ginebra, guanya una partida a qui potser no ho paeix massa bé. És aleshores quan la Judit comença la seva pròpia partida d’escacs per treure de l’atzucac en el que el senyor Aliyat i tots els seus amics es veuen submergits.
Amb aquest bell relat Ricard Ruiz Garzón ens ofereix una interessant història d’amistat i lluita per la igualtat de les persones. I això sense caure en els tòpics aquells de: “lector, asseu-te que ara t’explico de què va la vida” que massa escriptors utilitzen. Ruiz Garzón ens embolcalla en els escacs amb els que ens mostra com potser sí que val la pena lluitar pels principis bàsics de la humanitat. Des del meu punt de vista, sense cap mena de dubte, aquesta és la millor narració d’aquest autor que un dia va decidir saltar a l’altra cantó de la tanca, deixar la crítica literària i agafar la ploma. Ep, i tot explicat des d’un singular punt de vista narratiu que li confegeix dificultat però que ens mostra un autor amb recursos que de ben segur ens depara moltes i interessants històries. No us la perdeu!
DE DÉU PRATS, Joan. El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Il·lustr. Maria Padilla. Barcelona: Comanegra, 2017
La petita editorial Comanegra ens ofereix una autèntica joia del folklorisme català. Feia temps que el nostre imaginari necessitava un recull extens,. exaustiu i complet geogràficament parlant com el que en Joan De Déu Prats ens convida a descobrir.
L’edició, generosament il·lustrada per Maria Padilla, ens relata les històries dels nostres éssers fantàstics més enllà dels semprepresents minairons. I és que aquests diminuts éssers, després de passar a la fama gràcies a la ingent tasca de Pep Coll, havien esdevingut massa famosos, massa suats com dirien alguns. És per això que agraïm sincerament poder redescubrir la Pesanta, la Molsosa o el Bufarut, criatures fantàstiques que viuen entre nosaltres i que ara els podem conèixer en totes i cada una de les seves facetes. Una obra necessària a totes les biblioteques escolars i públiques de Catalunya i a totes les prestatgeries dels enamorats de la nostra terra.
PORTELL, Raimon. Camins de nit. Barcelona: Barcanova (La llum d’Artús, 1)
Primera història de la trilogía La llum d’Artús en la que la Rut i en Marc l’Anxova ens acompanyaran per unes terres de noms imaginaris -tot i que ben conegudes pels referents que dona l’autor- amb personatges tan altisonants com el capità Dragut, la Companyia Esquiva o la Penya Forca.
Tot comença quan la Rut, després de treballar algunes dies a la biblioteca Artús d’una suposada ciutat amb moltes similituds amb Barcelona, viu en pròpia pell l’inici d’una persecució que no sap ni per què ni on la portarà. Només sap que ha de confiar en aquells que la valoren com una autèntica joia, encara que ella no n’identifiqui el per què. Una història que enganxa des de la primera línia i que, pels que hem trepitjat el país, reconeixerem els topants per on passa malgrat que els noms no siguin coincidents.
Des de El clan de la lloba de Maite Carranza la nostra literatura no ens havia ofert una obra tan extensa i màgica com aquesta primera part de La llum d’Artús. Ja esperem amb ganes les entregues següents!
CHAUD, Benjamin. Arte a la carta. Traducció de Palmira Freixas. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2017
Des de René Magritte, que, evidentment, fuma inoportunament una pipa davant d’un plat amb una rònega poma verda, fins a Botticelli, que mossega el cul de la seua Venus quan es menja la més gran vieira del món, trobem a Monet amb la barba tota plena de coloraines —després d’una bona ensalada de carlotes ratllades—; a Edward Munch que llança foc per la boca, ja que és sensible al picant; a Louise Bourgeoise amb una curiosa —i gegantina— bestiola a la sopa; a un Picasso entremaliat, que llança una tapeta a la galta d’una dona; a Frida Kahlo menjant un cor; a Roy Lichtenstein, afectat per una granellada —segurament desconeixia que era al·lèrgic al marisc—; a un Andy Warhol avorrit de tanta salsa de tomata… Aquests són alguns dels més de trenta artistes que Benjamin Chaud retrata a taula en un original i divertit joc d’il·lustració que trenca la postura transcendent, habitual en la mirada de l’art.
CANO, Carles. El secret de l’avi. Il·lustr. Federico Delicado. Barcelona: Anaya, 2017
Flamant Premi Lazarillo de Creació Literària 2016, Carles Cano aplega en El secret de l’avi cinc contes que van des d’una estructura més tradicional, que remet a les històries meravelloses de la literatura popular, fins a altres amb plantejaments més moderns i amb finals oberts, com «París, el peix i el cadenat». La relació entre uns i altres és el iaio Nicolau i els néts Miquel i Maria, els quals s’inventen els relats a partir d’elements que sorgeixen espontàniament en les diverses situacions que viuen; per exemple, en la caixa de les joguines, troben tres coses que no haurien de ser-hi —una pinta, un naip i una pedra— de manera que, amb la intenció de vincular-les, creen una trama en què aquests tres objectes siguen rellevants i el resultat és «El rei pelat», una de les millors històries del llibre.
RASPALL, Joana. Podries. I·lustr. Ignasi Blanch. Barcelona: Takatuka, 2017

El replanero Ignasi Blanch hi posa la imatge en un nou registre: utilitzant tècniques de serigrafia, els pobladors dels versos de la Raspall se’ns presenten emergint de taques de tinta plana de colors vius, contenint no només el volum sinó també les llums i les ombres, els esclats i les tenebres. La rotunda simplicitat dels versos tenen la seva millor traducció en el traç dels personatges i les formes de Blanch. Versos i imatges convençuts de poder canviar el condicional del títol per un definitiu futur simple.
La Flora, una jove nedadora del Club Natació Barcelona, viu en la seva pell els avatars d’una època de la qual n’és metàfora vivent. L’efervescència cultural, periodística i esportiva de la República conviu amb els prejudicis socials existents. La figura de la dona i el seu paper en la societat condicionen el futur de la Flora. Roca utilitza (i recupera) personatges reals (Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Tísner…) que interactuen amb els de ficció.
Una trama amorosa vertebra el relat que acaba el juliol del 36, quan esclata la Guerra Civil. Cada capítol, breu i condensat d’acció, ve precedit per una cita literària o periodística de l’època que contextualitza els fets que en ell s’hi tracten.
La plana major de la il·lustració catalana va desembarcar aquest abril a Bologna. Dues exposicions, una a la Fira i l’altre a l’Archiginnassio al centre de la ciutat, van acollir l’obra dels 59 il·lustradors que apareixen en aquest complet catàleg que testimonia l’esdeveniment. A continuació d’uns texts introductoris de presentació, trobem una obra de cada autor/a a pàgina completa; tot seguit, una il·lustració dels 17 artistes que van ser a l’Archiginnassio (amb biografia i selecció de llibres); i després imatges dels 42 de la Fira acompanyats d’un breu text escrit per altres 42 autors de LIJ que ens els presenten. La portada és de Max i la qualitat de l’edició és molt bona. Sempre ens quedarà el catàleg de Bologna…
Deixeu un comentari: