Quan jo era petit, en
el programa infantil per excel·lència del canal gairebé únic de la televisió, de
tant en tant, apareixia una poeta anomenada Gloria Fuertes. Proclamava poemes
amb veu afectada, tal com es parlava als nens en aquella època, quan els adults
feien algun esforç per apropar-se a una infantesa que era lluny de ser tinguda
en compte.
Per molts dels
infants de la meva edat, la Fuertes era vista com una poeta ridícula, una
persona amb una presència més aviat desmanegada i una veu forçadament prima. Uns anys
després, quan als 22 anys, vaig acudir a un Congrés sobre biblioteques a
Guadalajara, vaig sentir-la recitar poemes per a adults, amb un cigar en una mà
i un whisky sobre la taula. La seva veu ronca i sincera traspassava el silenci,
les seves afilades paraules et clavaven al seient i tot plegat anihilava completament
aquella imatge que, de petit, et podies haver dibuixat al magí.
infants de la meva edat, la Fuertes era vista com una poeta ridícula, una
persona amb una presència més aviat desmanegada i una veu forçadament prima. Uns anys
després, quan als 22 anys, vaig acudir a un Congrés sobre biblioteques a
Guadalajara, vaig sentir-la recitar poemes per a adults, amb un cigar en una mà
i un whisky sobre la taula. La seva veu ronca i sincera traspassava el silenci,
les seves afilades paraules et clavaven al seient i tot plegat anihilava completament
aquella imatge que, de petit, et podies haver dibuixat al magí.
Just després, vaig llegir
Historia de Gloria: amor, humor y desamor
(Cátedra, 1999) a fons, vaig corroborar aquella nova imatge i vaig assaborir
aquells jocs de paraules i aquell compromís intens amb les mil lluites per fer un
món millor.
Historia de Gloria: amor, humor y desamor
(Cátedra, 1999) a fons, vaig corroborar aquella nova imatge i vaig assaborir
aquells jocs de paraules i aquell compromís intens amb les mil lluites per fer un
món millor.
“…leyendo sus
poemas con voz de osa buena fruto no de la bondad sino de la noche y del
whisky. Se la coló por completo a la España más rancia. Y su poesía fue una de
las cosas más increíbles y bellas que sucedieron aquí durante todo el siglo XX”.
poemas con voz de osa buena fruto no de la bondad sino de la noche y del
whisky. Se la coló por completo a la España más rancia. Y su poesía fue una de
las cosas más increíbles y bellas que sucedieron aquí durante todo el siglo XX”.
La seva era una
poesia directa, de paraules senzilles i colpidores (“necesitaba decir lo que sentía, sin preocuparme de como decirlo.”)
i de jocs enginyosos, que s’adequava al que ella sovint deia i pensava sobre la
poesia:
poesia directa, de paraules senzilles i colpidores (“necesitaba decir lo que sentía, sin preocuparme de como decirlo.”)
i de jocs enginyosos, que s’adequava al que ella sovint deia i pensava sobre la
poesia:
“Hay poemas
técnicamente perfectos que no dicen NADA. Hay otros que parecen descuidados de
forma, pero que dicen TODO. Podéis escoger a vuestro gusto. El ideal es que el
poema sea perfecto en fondo y forma. Si esto no es posible, escojo siempre los
poemas que nos dicen ALGO.”
(me dieron un diez).
técnicamente perfectos que no dicen NADA. Hay otros que parecen descuidados de
forma, pero que dicen TODO. Podéis escoger a vuestro gusto. El ideal es que el
poema sea perfecto en fondo y forma. Si esto no es posible, escojo siempre los
poemas que nos dicen ALGO.”
El libro de Gloria Fuertes
Aquest 2017, es
compleixen cent anys del seu naixement, i apareixen publicades obres
d’homenatge que tornen a posar-la d’actualitat. El libro de Gloria Fuertes: antología de poemas y vida (Blackie
Books, 2017) hauria d’esdevenir una obra de capçalera, fruit d’una elaboració
molt acurada per part de Jorge de Cascante, a foc lent i des d’una estricta
professionalitat, però també des de la passió pels versos i la personalitat de
l’artista. Inclou antologia, opinions, fotografies i biografia.
compleixen cent anys del seu naixement, i apareixen publicades obres
d’homenatge que tornen a posar-la d’actualitat. El libro de Gloria Fuertes: antología de poemas y vida (Blackie
Books, 2017) hauria d’esdevenir una obra de capçalera, fruit d’una elaboració
molt acurada per part de Jorge de Cascante, a foc lent i des d’una estricta
professionalitat, però també des de la passió pels versos i la personalitat de
l’artista. Inclou antologia, opinions, fotografies i biografia.
El subtítol és
encertadíssim ja que la seva poesia esdevé un espai on conflueixen la paraula, el compromís i la seva vida. (“Mi
obra, en general, es muy autobiogràfica. Reconozco que soy muy Yoísta. Quizá –incluso- muy Glorista.”) En els
seus poemes, Fuertes parla especialment d’ella, però també aborda la guerra, la
solitud, l’amor lliure, el feminisme… amb un alt grau de compromís i de
lluita, jugant sempre amb les paraules i barrejant-les amb molt d’enginy en
contextos que no són els habituals.
encertadíssim ja que la seva poesia esdevé un espai on conflueixen la paraula, el compromís i la seva vida. (“Mi
obra, en general, es muy autobiogràfica. Reconozco que soy muy Yoísta. Quizá –incluso- muy Glorista.”) En els
seus poemes, Fuertes parla especialment d’ella, però també aborda la guerra, la
solitud, l’amor lliure, el feminisme… amb un alt grau de compromís i de
lluita, jugant sempre amb les paraules i barrejant-les amb molt d’enginy en
contextos que no són els habituals.
La seva no és una
poesia d’alt voltatge, tot i que el que diu, sovint t’enrampa; no és una poesia
d’enorme bellesa, però, tal com raja, calma la set del més assedegat i la d’un públic no
habituat a la poesia i als jocs de paraules.
poesia d’alt voltatge, tot i que el que diu, sovint t’enrampa; no és una poesia
d’enorme bellesa, però, tal com raja, calma la set del més assedegat i la d’un públic no
habituat a la poesia i als jocs de paraules.
El libro de Gloria Fuertes serveix,
entre d’altres, per descobrir aquella poeta que ens van desdibuixar, per reivindicar
una poesia de denúncia, per aprofundir-hi, o bé, per estimar-la.
entre d’altres, per descobrir aquella poeta que ens van desdibuixar, per reivindicar
una poesia de denúncia, per aprofundir-hi, o bé, per estimar-la.
I deixo que parlin
alguns dels seus versos, més naturals i més directes que el discurs que us pugui
fer arribar jo des del replà:
alguns dels seus versos, més naturals i més directes que el discurs que us pugui
fer arribar jo des del replà:
Antiguo
ejercicio de redacción de Gloria
ejercicio de redacción de Gloria
Existe un hormiguero
que tiene cinco mil millones de hormigas.
Este hormiguero se llama Tierra
y sus hormigas se llaman personas.
Muchos de estos seres
no son hormigas,
-y lo que es peor-
no son personas.
En el hormiguero,
la mitad de las hormigas trabajan
y comen mal,
para que la otra mitad no trabaje
y lo pase bien.
(me dieron un diez).
No
quiero ser maestra
quiero ser maestra
No quiero ser maestra de nada,
me conformaría
con ser una lección
de algo.
Un árbol, un
libro, un hijo
libro, un hijo
¿Hijos? No, hijo.
He plantado muchos árboles,
he plantado muchos libros
y he plantado a muchos tíos.
Lo que me enerva
Lo que me enerva es,
saber que estás de paso,
y aún así,
no acariciar bastante
atardeceres cuerpos,
risas,
manos,
muslos,
senos,
hombros,
brazos.
Y no acariciar bastante
la vida en vano.
Me dijeron:
–
O te subes al
carro
O te subes al
carro
o tendrás que
empujarlo.
empujarlo.
Ni me subí ni lo
empujé.
empujé.
Me senté en la cuneta,
y alrededor de mí,
a su debido tiempo,
brotaron las amapolas.
Gràcies per l'entrada Pep! Tinc uns records de la poeta molt semblants al teus.