Aquell estiu del 2020…

A l’interior de l’edifici de Llibres al Replà, ja es palpa l’estiu. Després d’un temps, confinats a dins, se’ns presenta una temporada estranya, amb ganes de sortir, de viatjar, de remullar-nos, però també amb un sentiment contradictori de si ho podrem fer i en les mateixes condicions que en altres ocasions.

Una cosa, però, la tenim clara, sigui com i on sigui, els llibres sempre a prop. Des del Replà, us volem recomanar alguns dels exemplars que més ens han captivat aquestes darreres setmanes. Algun d’ells, va treure el nas abans del confinament; d’altres, van quedar a mig camí, i ara se’ns mostren amb tot l’esplendor, en aquesta campanya singular i abans d’un Sant Jordi d’estiu ben particular.

Des del Replà, desitgem que tingueu un bon estiu i que trobeu els llibres que satisfacin els vostres anhels lectors.

1r 1a

DUBUC, Marianne. Casa teva, casa meva. Trad. Raquel Solà. Barcelona: Joventut, 2020

Seguint l’estela d’aquells àlbums de gran format que, al voltant de les quatre estacions, ens va brindar Rotraut Susanne Berner, aquí en tenim un altre, realitzat per Marianne Dubuc que, amb el seu traç de línia clara, motiva que els més petits de casa s’entretinguin observant què passa a cadascun dels apartaments d’un edifici el dia de l’aniversari d’en Conillet. Tot i que en aquest cas es tracta d’un àlbum amb text, aquest només serveix per donar pistes sobre com els inquilins de cada casa s’ajuden els uns els altres i per situar-nos temporalment al llarg d’aquest dia assenyalat. Un dels ingredients que fan recomanable aquest àlbum és que, a més dels personatges principals, hi ha la presència, fugaç però no gens menyspreable, de personatges extrets de la rondallística que permetrien posar en joc els coneixements dels menuts lectors en el camp de la tradició oral.

PEGO, Ana. Plasticus maritimus. Il·lustr. Bernardo Carvalho i Isabel Minhos Martins. Trad. Àlex Tarradellas. Barcelona: Kalandraka, 2020

Com que sempre convé seguir de prop les publicacions de l’editorial portuguesa Planeta Tangerina, complau especialment que Kalandraka hagi volgut publicar en català un dels títols més curiosos del seu fons. Es tracta d’un llibre de no ficció encaminat a denunciar el fet que, a cada hora que passa, mil tones de plàstic van a parar als oceans. Però aquesta denúncia que tan fàcilment podria esdevenir un tractat demagògic amb bons i dolents, tal com sovint se’n parla als mitjans, és tractat aquí des d’una manera tan viscuda (Ana Pego és una biòloga de reputació internacional) com atractiva, implicant els joves en jocs de descoberta, de participació, amb endevinalles fotogràfiques, amb dades històriques i tècniques, i amb amables consells per llençar-se a l’aventura d’anar a la platja disposats a fer-hi una feina d’allò més interessant i apassionant. És la manera amb què s’ha estructurat, il·lustrat i compaginat el llibre allò que el fa excepcional, memorable i únic en el gènere.

BLUME, Judy. La casa de l’Iggie. Trad. Marc Donat. Barcelona: Viena, 2020

Setmanes enrere hem hagut de presenciar un cop més el biaix racista que va motivar l’assassinat de George Floyd en mans (o genolls) de la policia d’EEUU. Cinquanta anys abans d’aquest fet vergonyant una de les escriptores més populars d’aquell país havia escrit aquesta novel·la, molt apta per a lectors pre-adolescents i molt ben traduïda per Marc Donat, on Winnie, la protagonista del llibre, d’onze anys d’edat, assisteix a l’arribada d’una família de Detroit que ve a establir-se al barri. Un barri que no admet fàcilment barrejar-se amb gent de color. Els dubtes que això genera a la protagonista, a la seva pròpia família, als seus amics i companys de tota la vida, i les accions que emprenen uns o altres davant d’un fet tan inesperat com aquest, constitueixen el gruix d’aquest relat fluid i enfocat des d’un punt de vista menys demagògic del que semblaria de bones a primeres que, llastimosament, és ben actual.

1r 2a

BENEGAS, Mar. Cor d’ocell. Il·lustr. Rachel Caiano. Trad. Albert Jané. Barcelona: Akiara, 2020. (Akipoeta)

Akiara és una editorial que, en la seva breu trajectòria, mostra una voluntat d’innovar, d’aportar ingredients diferents als ja existents. Publicar una col·lecció de poesia no és innovador, però si que ho és el format amb el qual la presenta, amb una aparença de llibre artesanal que et crida de seguida l’atenció  quan la veus en un aparador. La col·lecció s’estrena amb dos llibres, escrits en castellà i amb edició també en català: Sota les pedres de l’editora i escriptora Arianna Squilloni, i Cor d’ocell de la poeta valenciana Mar Benegas.

Aquest darrer no és un llibre de poesia a la manera tradicional. És un relat protagonitzat per la Nona, una nena que escriu poemes. A través del seu dia a dia, descrit amb una aparent senzillesa i una bella prosa poètica, observem tots aquells elements que defineixen el treball d’un artista, d’un poeta: el fer-se preguntes; l’anar pel món amb els ulls i els sentits oberts a qualsevol petit detall… a l’hora que s’hi intercalen algunes poesies de la Nona i també algunes  idees per treballar la poesia a casa o a l’aula. Cor d’ocell és una manera original de definir la poesia, amb paraules senzilles i des de la mirada innocent d’un infant.

MACHADO, Germán. La gàbia. Il·lustr. Cecilia Varela. Algemesí: Andana, 2020

La gàbia és un llibre àlbum d’una exquisidesa enorme al voltant del debat de tenir o no tenir una mascota. El protagonista és un nen que troba una gàbia a les golfes. A partir d’aquest moment, té la necessitat d’un animal per tancar-lo a dins i cuidar-lo. L’avi li regala un hàmster, i per moltes advertències dels pares al voltant del tema, el millor per valorar un fet és l’experiència personal i directe, que és la que tindrà en Nil amb el seu hàmster. La càrrega emocional és molt alta; la destresa narrativa del text, precisa, i tot plegat, emmarcat i ressaltat per les il·lustracions de Cecilia Varela, alguna de les quals, té una potència enorme. Per cert, el desenllaç és d’un enginy finíssim.

ROCHETTE, Jean-Marc. El llop. Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2020. 102 p. 20

El llop és un còmic que arriba al mercat català després d’haver estat premiat per la crítica francesa i haver recollit molt bons elogis. Un exemplar de gran bellesa plàstica, amb molt poc text, que situa l’acció en un escenari del qual se’n ressalta també la bellesa: els Alps i les seves grans serralades. Allà, té lloc l’enfrontament èpic entre un llop orfe i un solitari pastor que protegeix el seu ramat, i que a mi m’ha recordat la lluita que centra El vell i el mar d’Ernest Hemingway. El dibuix és genial; la càrrega poètica, enorme, i les reflexions que sorgeixen del relat, múltiples: la duresa de la vida a la muntanya, la humilitat davant la salvatgia de la natura, els pastors que protegeixen les seves bèsties versus els parcs naturals protectors d’espècies en perill d’extinció… Una joia!

2n 2a

BURGAS, Àngel. E. M. Nova incorporació al club de la cistella. Barcelona: La Galera, 2020. (Grumets; 253)

La primera lectura que s’aconsella des del 2n 2a és la darrera novetat d’un exveí de l’escala, l’Àngel Burgas, qui ha publicat E. M. Nova incorporació al club de la cistella. La sisena entrega d’aquest grup tan singular, El club de la cistella, ens presenta una sorpresa que mai haguéssim imaginat que podia succeir. Tot i això, els qui heu seguit les aventures d’en Tom i en Jerry, de l’Àlex, del Harry, la Brackets i, molt especialment, de la Martina, de ben segur que caureu de cul al terra quan conegueu el desenllaç d’aquesta història. Una novel·la on l’humor, l’amistat i l’aventura es mesclen per enganxar-vos a les seves pàgines des de la primera línia, amb un ús d’un llenguatge que fins i tot per a alguns pot esdevenir políticament incorrecte. Però és que els adolescents no ho són, de políticament incorrectes? I és que si no ho són, aleshores és que ja no són adolescents.

COLLINS, Suzanne. Balada d’ocells i serps. Barcelona: Fanbooks, 2020

La nova novel·la de l’autora d’Els jocs de la fam ens porta a la dotzena Sega, molts anys abans dels fets que conformaren l’anterior trilogia d’èxit mundial. Si us van agradar les aventures de la Katniss Everdeen, aquesta vegada gaudireu de valent amb en Coriolà Snow, un mentor dels dotzens Jocs encarregat de preparar una de les pitjors candidates provinent del Districte 12. En Coriolà, fill d’una famosa família molt vinguda a menys, els Snow, veu aquella oportunitat com l’única sortida per superar la situació tan malmesa que viuen a casa seva. I és que, malgrat les aparences, la família ja no és el que era, i en Coriolà es troba atrapat en una cursa per sobreviure en la que, sobtadament, aquell tribut del Districte 12 començarà a tenir un paper molt important en la seva vida, potser massa. T’atreveixes a tornar a l’arena? Un tastet per a aquells que no van fer passada pels territoris del Capitoli i els districtes en l’anterior trilogia de Els jocs de la fam.

VALLEJO, Irene. El infinito en un junco. Madrid: Siruela, 2019 (Biblioteca de Ensayo, 105)

Per a algunes dictadures els llibres han representat un enemic a batre. Només cal recordar les cremes a places per part de la Santa Inquisició o la crema de llibres per part del partit nazi el 10 de maig de 1933 a la plaça de l’Ópera de Berlin. I és que aquest artefacte, gairebé considerats per alguns com l’invent perfecte, ha esdevingut una autèntica bomba de rellotgeria si repassem la seva història de la mà de la Irene Vallejo i aquest best seller -12a edició el maig de 2020!- que ens convida a recórrer, des de les tauletes de fang fins als més moderns ebooks, la força, el poder, l’exemplaritat i el plaer que desprenen les pàgines d’un llibre. Però també el perill que s’amaga en les seves paraules. I és que ja ho diuen que el paper ho aguanta tot, i per això n’hem de conèixer tots i cada un dels seus racons a fi de saber quan ens estan donant gat per llebre. De lector crític no se’n neix, ens en fem, i el llibre de la Vallejo, una autèntica lectura d’estiu, ens hi ajuda.

3r 1a

FÉLIX, Lucie. Hariki. Paris: Les Grandes Personnes, 2019

Lucie Félix és il·lustradora i biòloga, i així es demostra en aquest nou llibre destinat als més petits. Hariki és un àlbum animat que ens apropa a la vida de les cèl·lules. Un proposta artística, sensible i didàctica sobre els orígens de la vida que pot ser llegida al 0-3. L’edició és en cartoné i les imatges reposen sobre un fons blau Klein que contrasta amb els colors intensos i fluorescents de les cèl·lules protagonistes. Félix ens presenta les rutines de tres petits Harikis que el lector haurà de cuidar, desplaçar i tenir controlats abans d’anar a dormir. Un llibre participatiu que convida al joc manipulatiu i multisensorial, i a la repetició d’un text poètic, musical, i ple de neologismes creatius que la fan una obra altament original per mirar, llegir i tocar. Ara només cal trobar-li un editor en català.

PRATS, Lluís. Corporació d’Alienígenes, SA. Barcelona: Barcanova, 2020

En Nico Desclot és un noi d’onze anys que viu amb la seva àvia i el seu pare en un pis a Barcelona. La mare va morir fa temps i des d’aleshores el seu pare divaga quan cau la nit pels carrers de la ciutat. Un dia en Nico li demana per què ho fa, i el pare li confessa que la seva feina és caçar alienígenes. A partir d’aleshores, pare i fill comencen una aventura plena de complicitats i amargues evidències del que implica fer-se gran, i adonar-se’n que tal vegada la fantasia i l’ofici del pare no sigui res més que un episodi delirant. Prats ens ofereix una excel·lent novel·la per a lectors entre 8 i 12 anys, i un relat molt ben articulat, amb picades d’ullet i referents constants a l’univers propi d’aquestes edats. El llibre és un encert, tant pel que fa al tema, personatges, escenaris, estructura… i aconsegueix fidelitzar els lectors fins al final. Una obra rodona que pot ser una excel·lent lectura d’estiu. Feia temps que una novel·la no generava tanta complicitat.

ALBERTINE. Déguisé. Ginebra: La Joie de Lire, 2019

L’àlbum Déguisé ofereix un inventari visual de disfresses insòlites. En un format que recorda al llibre d’activitats, l’artista suïssa Albertine, recentment guardonada amb el Hans Christian Andersen Award, ens presenta trenta-vuit il·lustracions multicolors en guasch de personatges ben singulars: una dona-cotxe, una dona-casa-de-nines, una dona-font, un home-cadira, un home-incognito, i un home-flotador entre molts d’altres. A les pàgines verso, l’artista marca únicament el contorn de la figura precedent per tal que cadascú de nosaltres pugui dibuixar la seva pròpia disfressa i aportar-hi color i imaginació.

Amb una acurada edició, com és habitual en l’editorial La Joie de Lire, Déguisé inclou diversos encerts materials i formals: la coberta conté únicament el títol, la qual cosa permet compartir amb el lector la coautoria; i la impressió en paper espès que facilita la utilització de tota mena de pintura i qualsevol altre tècnica gràcies a la seva gran consistència. La manca de text permet centrar-se en la comunicació visual de cada protagonista i expressar, a través de la pròpia creació l’abillament escollit. Una proposta hereva de la tradició dels Àlbums de Père Castor dels anys trenta del segle passat, amb obres com Je fais mes masques de Nathalie Parain (1931), on es fomenta l’autonomia, la creació artística i la desmaterialització del llibre a través de la lectura.

LETRIA, José Jorge; LETRIA, André. A guerra. Lisboa: Pato Lógico, 2018

Premiat amb nombroses premis arreu del planeta (Little Hakka, Nami Concours, NY Rights Fair, Sharjah Exhibition, White Ravens, Premi Junceda internacional), A guerra és un àlbum que il·lustra de manera inquietant i creativa els motius, els desenllaços i les conseqüències dels conflictes bèl·lics. Un llibre universal, que es pot ubicar en qualsevol país i en qualsevol indret, ja que no inclou protagonistes i únicament solidaritza amb les víctimes. De fet, els personatges estan representats sense rostre, mai se’ls hi veu la cara, i l’únic que el lector percep són figures humanes sense gaires detalls i escenaris desoladors que provoquen les accions violentes i desenfrenades.

L’obra ha estat escrita per José Jorge Letria, reconegut periodista i escriptor lusità, i il·lustrada pel seu fill, André Letria. Plegats ja van publicar fa un parell d’anys Si jo fos un llibre. En A guerra el text de Letria pare és breu però altament punyent, sense descripcions ni ornaments. Cada doble pàgina una nova situació, un titular, una nova reflexió. Les paraules del pare s’enriqueixen i s’amplien amb les il·lustracions del Letria fill. Aquestes, elaborades a partir de l’aquarel·la i la tinta, dialoguen i atorguen l’atmosfera tètrica que pretén tot el relat gràcies a una gama cromàtica fosca, amb colors sèpia i altament desoladora. La relació i el diàleg entre text i imatge és excel·lent. Una obra que conté una temàtica dura i que activa i sacseja la memòria. Un excel·lent àlbum, publicat el 2018 a Portugal i amb cert retard a França, que encara està a l’espera de trobar un editor en català.