Participar al Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Saarbrücken (Alemanya) des de l’any 2001 m’ha donat la possibilitat de conèixer molts companys il·lustradors de països diversos. Dues vegades vaig coincidir amb Tove Krebs Lange, una il·lustradora danesa que treballa des de fa molts anys i que actualment és la presidenta de l’associació d’il·lustradors professionals de Dinamarca.
-Tove, vas néixer i vas estudiar a Dinamarca?
Vaig néixer al nord d’Alemanya, a Flensburg, on part de la població és una minoria danesa. Els meus pares eren danesos i jo també ho sóc. Després de l’escola secundària, vaig anar a l’Escola d’Art a Brussel·les, Bèlgica, i vaig estudiar tècniques de gravat durant tres anys. A partir d’aquí em vaig traslladar a Copenhaguen, Dinamarca, on vaig estudiar disseny gràfic i il·lustració. Després d’acabar l’escola em vaig iniciar professionalment com a il·lustradora independent, i aquesta ha estat la meva principal ocupació des de llavors.
-Recordes quan vas començar a dibuixar?
Quan tenia dos anys, el meu pare va escriure això sobre mi al seu diari: “A la Tove li encanta seure en el meu escriptori i dibuixar formes i línies rodones. Potser tenim una artista abstracta a la família? “
Jo mateixa no recordo quan vaig començar a dibuixar, però tampoc recordo cap moment en el que deixes de fer-ho.
-Com va ser la teva infantesa? Eres una nena que dibuixava sempre, doncs?
A mesura que creixia a Alemanya vaig tenir la influència tant de la cultura danesa com de l’alemanya. Va ser un regal! Vivíem en un petit poble. Tinc tres germans que es passaven el dia jugant a futbol, així que quan no hi havia amics per jugar amb mi, passava el meu temps llegint, dibuixant i fent manualitats.
La meva família era molt afectuosa, i hi havia molt d’humor. Els meus pares treballaven i els meus tres germans i jo podíem jugar lliurement, però amb la condició de tornar a casa per sopar. M’ha costat una mica ser l’única noia. Sentia que els meus germans disposaven de més llibertat i que no havien d’ajudar tant a casa. Mai m’ha agradat netejar. M’encantava anar a escola. Em divertia molt amb els amics i sempre estava ocupada fent activitats.
-¿Els teus pares o algú de la teva família dibuixa també?
Al meu pare li encantava dibuixar. Tinc molt bons records de nosaltres dos dibuixant plegats. Després de la mort de la seva germana, va dir que volia anar a l’escola d’art però el professor li va aconsellar que triés una carrera més segura, amb més futur. Es va convertir en un mestre, però va continuar dibuixant com a hobby. No ho vaig saber mai això, però ell sempre estava molt d’acord amb el meu desig d’anar a l’escola d’art.
-Com van ser els teus estudis d’art a la teva ciutat? Has estudiat en altres països?
Vaig estudiar a Brussel·les i a Copenhaguen. L’educació a Brussel·les en aquell moment era excel·lent i molt més acadèmica que a les escoles de Dinamarca. Vam tenir classes de literatura, filosofia i història de l’art, i vam viatjar a Itàlia cada any per veure art clàssic.
Quan estudiava a Dinamarca, als anys vuitanta, tot era bastant tranquil i relaxat. L’elecció de l’estudiant era el que comptava per decidir el que volia fer en un futur. Vaig fer un munt de dibuixos i vaig continuar fent gravat, però m’hauria agradat tenir més inspiració i alguna direcció. Vaig tenir bons mestres d’art, i tot que m’agradava dibuixar tot el dia, en realitat, quan em vaig graduar, no em sentia preparada per a la vida professional de debò.
-Però ara ets il·lustradora. Quines són les teves principals referències en la il·lustració de Dinamarca?
A Dinamarca, en ser un país tan petit amb un enorme complex d’inferioritat, es tendeix a pensar que som campions del món… Però en el camp de la il·lustració definitivament no ho som. Ningú coneix cap il·lustrador danès… Dos dibuixants danesos que he estimat des de la infància són Arne Ungermann i Ib Spang Olsen, que van començar la seva carrera als anys quaranta. Un altre dels meus preferits és Ingrid Vang Nyman, que va il·lustrar els llibres de Pippi Langstrump d’Astrid Lindgren. Ella vivia a Suècia, però en realitat era danesa.
-I algunes referències d’altres països?
M’encanten els llibres per a nens suecs, i el meu favorit és de la il·lustradora Eva Lindström. De Finlàndia Tove Jansson, és clar. Alemanya té tants grans il·lustradors: Wolf Erlbruch, Jutta Bauer i Ewa Muggenthaler per esmentar-ne alguns. Kitty Crowther i Brecht Ewens de Bèlgica; de França Marc Boutavant i Nathalie Choux. Des d’altres països: Isabelle Arsenault, Carson Ellis, Ana Juan, Sara Fanelli, Chiara Carrer… la llista és interminable. Hi ha tants il·lustradors que són una inspiració per a treballar!
-A Dinamarca hi ha un gran respecte per la literatura per a infants i joves?
Si es compara amb altres països, no crec que hi ha molta atenció a la literatura infantil. Hi ha un nombre limitat en la venda de llibres, i es venen principalment a les biblioteques. Per altra banda, moltes biblioteques han tancat en els darrers deu anys, de manera que les vendes s’han reduït dràsticament. Un llibre il·lustrat sovint es ven en una edició de només 300 còpies. La situació és bastant difícil per a les editorials, i per això opten per centrar-se en alguns èxits de vendes, sovint escrits per actors, estrelles de l’esport o persones conegudes de la televisió. Moltes editorials ja no editen llibres il·lustrats. Per sort, estan sorgint petites editorials alternatives. Però normalment l’autor i l’il·lustrador no guanyen gaires diners.
-¿Es pot viure exclusivament d’aquesta feina?
M’he estat guanyant la vida com a il·lustradora independent des de fa 35 anys. Treballo principalment com a il·lustradora, però en períodes més curts també he treballat com a dissenyadora gràfica, en publicitat o en l’ensenyament d’art. Escric llibres per a nens també.
-Com és la relació dels autors amb les biblioteques? ¿I les escoles?
Tenim un molt bon sistema on obtenim diners del govern d’acord amb el nombre de llibres que tenim a les biblioteques per préstec. És com una mena de suport artístic. La majoria dels autors i il·lustradors depenen d’aquests diners per poder viure. El govern també ha creat un programa on es pot treballar amb projectes dedicats a les escoles. Les escoles es preocupen per col·laborar amb un artista resident per un període de temps, i aquest rep un sou fix.
-Tove, crees els teus propis projectes? Quins temes t’interessen?
Sí, jo creo els meus propis projectes. En aquest moment treballo en un llibre/còmic amb el tema de la identitat nacional. Per què ens importa quina nacionalitat tenim? Al créixer en dues cultures que estaven en guerra des de feia molts anys, i avui en dia viuen en coexistència pacífica, m’interessa treballar aquest tema.
-Dibuixes cada dia?
En general sí, però també tinc períodes que només escric.
-¿Has treballat com a professora d’il·lustració?
Sí he estat ensenyant a nens i adults, tant tècniques de dibuix com d’il·lustració. M’agrada ensenyar, i també rebo classes jo mateixa com alumna.
-A més dels llibres, il·lustres per a altres suports: cartells, jocs educatius…
He fet molt llibres d’escola i materials educatius , jocs, cartells… durant molts anys he fet principalment cobertes de llibres, però durant els darrers 15 anys les cobertes il·lustrades als llibres gairebé han desaparegut a Dinamarca.
-T’agrada escoltar música quan dibuixes?
Sóc una gran fan de l’òpera! Per això, quan escolto música és sobretot òpera o música clàssica. També m’agrada escoltar àudio llibres quan treballo. Només puc escoltar llibres o música en algunes fases del meu treball, generalment, quan l’estic acabant.
– Tens algun autor literari preferit?
MUMI, llibres de la Tove Jansson. També m’agraden les biografies.
– I alguna afició?
Ara que sóc la presidenta dels il·lustradors de literatura infantil a Dinamarca, em queda poc temps per a les meves aficions. Però trec estones lliures per estar amb els amics i la família, anar a l’òpera, llegir i visitar exposicions. M’agrada viatjar, i la meva professió m’ha donat l’oportunitat de conèixer col·legues de tot el món. He realitzat projectes en diferents països d’Europa, als EUA i a Xile. Durant 11 anys he participat en un programa de literatura per a nens a Vietnam, una experiència que, en molts aspectes, ha influït en la meva manera de treballar.
-Un projecte que t’agradaria il·lustrar?
M’agradaria il·lustrar els contes de fades. O potser La flauta màgica de Mozart, tot i que la història és bastant ximple.
Tove, molt agraït per les teves respostes i estic segur que tornarem a coincidir a Saarbrücken, a Copenhaguen o potser a Barcelona!
Deixeu un comentari: