El Petit Saül. Text i il•lustracions: Ashley Spires. Traducció: Roser Rimbau. Takatuka. Barcelona 2017.
Què veus? Text i Ilustracions: Stéphane Sénégas. Traducció: Pere Comellas Casanova. Takatuka. Barcelona 2017.
Aquests dos àlbum que comentem avui, tots dos de Takatuka, exemplifiquen a la perfecció els objectius i les intencions d’una editorial petita, sí, però que s’ha anat consolidant amb el pas dels anys, i que en l’actualitat té un catàleg molt digne i una presència destacada al mercat i al sector. Us convidem a entrar a la seva web, a l’apartat de qui som, i llegir tot allò que s’hi defensa. Conseqüents amb la seva manera de pensar i creure (amb arrels als països del nord d’Europa), Takatuka continua publicant tot allò que considera necessari i positiu per permetre els nanos entendre millor el món que els ha tocat viure.
D’aquesta manera, El petit Saül i Què veus? són, com dèiem, ben representatius. Parlen de les capacitats de superació, de guiar els adults acompanyants a abordar qüestions que són difícils d’explicar a un nen. Parlen d’enfrontar les pròpies pors, de la rèmora que suposen els prejudicis. Aconsegueixen que els lectors es facin preguntes, empatitzar amb la singularitat, destacar la solidaritat, l’amistat i el valor de la justícia tot fent servir personatges capaços de mostrar les seves debilitats.
El petit Saül porta ulleres de cul de got, és molt baixet, li encanta cuinar i cantar, i entén que la vida és més agradable si ens envoltem de coses belles i sensibles. En Saül, però, vol ser pirata. Ashley Spires contraposa la manera de ser d’en Saül amb el món rude i desastrós dels mariners i llops de mar. D’entrada no hi encaixa. Com moltes persones “diferents” dins d’un entorn “homogeni”, en Saül és rebutjat pels seus companys de vaixell, que el vexen i en fan escarni. Però què passa? Doncs que les actituds positives sempre deixen petja. Menystenim allò que desconeixem, però alhora som capaços de reconèixer els errors i tenim la facultat de recapacitar.
Amb un dibuix net, senzill i ben perfilat (tècnica d’aquarel•la i tinta), utilitzant sovint recursos del còmic i sense remarcar exageradament ni la rudesa dels uns ni la sensibilitat de l’altre, Ashley Spires ens relata no només la persistència del petit Saül, els seus ideals i les seves habilitats, sinó també la transformació dels pirates. Ens exposa dues realitats (irreconciliables de bones a primeres) que progressivament encaixen. Hi ha una transformació cap a la part bona, i el lector, amb acompanyament o sense, és capaç d’entendre que la història dels pirates es pot extrapolar a qualsevol societat (la nostra, per exemple) amb necessitat de millorar. Els petits canvis són fonamentals: en una de les darreres il•lustracions, un dels pirates fatxendes posa una tireta de colors a la ferida que s’ha fet el petit Saül.
A Què veus? hi apareixen poques coses: un far, un nen i el seu oncle força gran, un mar, unes gavines, uns crancs. Aquestes “poques coses” (a veure, a fer) són les que provoquen que el nen estigui desmotivat a l’inici de la història, quan els seus pares el deixen una setmana amb l’oncle que viu al far. “Però aquí no hi ha res!” es lamenta el nano. I sí, ja ho hem anunciat, allí hi ha ben poca cosa. L’oncle Horaci, però, té raó quan el contradiu: “Ets tu que no veus res!”. Acostumat a tenir mil coses a l’abast (coses per comprar, activitats per fer, webs on remenar) el nen no percep les grans coses que ens ofereix la vida i que, tot i la seva importància, no tenen aspecte material ni funcional. No percep l’amor ni el bé que fa la companyia; no percep la saviesa que procura l’experiència. El nen no abasta la grandesa del mar vista des de dalt de tot del far, ni ha pensat mai en el gran servei que fa la llum per guiar els vaixells que, sense ella, s’hi podrien perdre. El nen no copsa l’eficàcia dels invents més rudimentaris (un fil de pescar un ham, una galleda) ni la dels productes més bàsics (un tomàquet, una maduixa).
Al far, amb l’oncle, no hi passa gaire res, però hi passa gairebé tot: la soledat, la por davant d’una tempesta, el perill i la protecció. Hi passa la gana, el cansament, fins i tot la supervivència. A partir d’unes guardes a llapis que inclouen una dita de Flaubert, l’interior de l’àlbum de Sénégas s’omple de color (mai estrident) damunt de l’escanejat perfecte del paper rugós on han estat fetes les il•lustracions. Amb senzillesa però amb un acurat treball de les ombres, cada imatge de Què veus? es basa en una gamma de color homogènia (de vegades blava, de vegades taronja, sèpia o groguenca) que acaba en un cel gris/blau mig enterbolit amb núvols que remotament ens fan pensar en bèsties de llegenda, i que serveixen a l’autor per exposar, de manera brillant, el canvi que s’ha produït en la percepció del nano després de passar una setmana amb l’Horaci al vell far solitari.
Canvis, sí. Tant a El petit Saül com a Què veus? Canvis transformadors que ens enriqueixen, que ens fan més savis, més transigents, més persones. Els canvis positius, com dèiem al principi de l’article, que Takatuka defensa en els seus àlbums. La possibilitat de canviar (d’actitud, de vida, de manera de ser) parla als lectors de la importància de concebre un món més just, més amable i més sensible. 
Deixeu un comentari: