
Rere un recull de poesia per a infants hi ha la feina i les dèries d’un poeta, però també, la feina i les dèries d’un il·lustrador. El més habitual és abordar els llibres posant el focus en el text que hi trobem i en el seu escriptor, però avui ho capgirarem com un mitjó. Posarem la mirada en les il·lustracions i en el seu il·lustrador, un professional que en fa la seva lectura, que interpreta els poemes, que combina conceptes i formes, que els embolcalla amb els seus traços i els apropa al lector.
Mercè Galí és, de ben segur, la il·lustradora catalana que més reculls de poemes per a infants ha il·lustrat. La simplicitat, el dinamisme i la precisió dels seus dibuixos són tan particulars que esdevenen fàcils d’identificar i, també, d’embadalir-s’hi al davant i d’admirar. La seva mestria i la seva aportació al gènere són innegables i molt lloables.
Amb ella, ens hem trobat a la terrassa virtual del núvol, allà on la imaginació es fa tan gran que fins i tot l’has de frenar:
…hi bufava una brisa suau, la temperatura era primaveral, els pipiripips treien el cap al bell mig dels camps de blat, les orenetes hi planejaven arran, les escopinyes tenien gust de mar, i la cervesa, un aroma afruitat.
La conversa ha fluït pels següents viaranys…
- Que hagis estat triada per a la il·lustració d’una bona colla de llibres de poesia, a què penses que es deu?

La poesia és un gènere que té una part de síntesi a l’hora de dir les coses.
El que l’escriu té la capacitat de jugar amb aquest llenguatge, de ser creatiu amb el contingut, de no dir-ho tot, de deixar que el que la llegeix, la pugui interpretar a la seva manera.
Ens pot parlar de qualsevol cosa en un rampell , que nosaltres, els lectors, rebem com un xarrup curt i intens.
Penso que sovint jo també busco aquesta síntesi a les imatges. Expressar molt amb ben poc sovint és el repte, i això funciona bé amb la poesia.

De fet, m’ho han dit moltes vegades i potser va ser una de les raons per les que em van proposar l’antologia Poesies amb suc (La Galera, 2007), que va ser el meu primer llibre de poesia il·lustrat i un bon entrenament pels llibres que vindrien després. Vaig tocar molts autors i molt diversos. Ben bé, va ser com un menú degustació per començar.
En una crítica de la revista Faristol, la Teresa Duran deia que em considerava una de les il·lustradores més gràfiques per entomar encàrrecs poètics, dotant-los d’humor, color i suspens. Entenc que la síntesi és aquesta part meva més gràfica i és cert que, molt sovint, hi ha una recerca del gag quan el text m’ho permet.
- Quin creus què és el secret o l’objectiu a l’hora d’il·lustrar un poema?
L’objectiu és jugar amb el que et diu el poema, el que a tu et transmet , el que has entès i el que vols expressar i com vols jugar amb la imatge que acompanya aquest poema.
Totes dues coses es complementen. D’alguna manera, tu crees la necessitat al lector d’establir els paral·lelismes entre el que ha escrit el poeta i el que has il·lustrat tu.
I és important que els poemes t’agradin.
- I un recull?
La manera d’abordar els poemes, per a mi, és la mateixa que deia abans.
Però també puc jugar amb el fet que formin part d’un mateix llibre.
Segurament, el que faig a l’hora d’il·lustrar un recull, és el mateix que faig en un àlbum il·lustrat. Que el llibre tingui una coherència gràfica i adient amb els poemes que ens trobem.
Per exemple:

A Poemes de fred i manta de Núria Albertí (Ed. El Cep i la Nansa, 2018), jugo amb un personatge, un llop, que malgrat no surt a cap poema, fa de nexe d’unió per a tot el recull i em permet jugar més amb el què diu el poema i amb el lector.
La tècnica i els colors que tries per tot el llibre també donen una coherència.
Groc de Lola Casas (Pub. Abadia de Montserrat, 2009), és el segon llibre de poesia que vaig il·lustrar, petit i senzill, amb uns poemes que passen com l’aigua i et deixen un somriure a la boca.
Tot el llibre està fet a dues tintes, groc i negre. Això també crea aquesta coherència, malgrat cada poema parla de coses ben diferents.
Els poemes ”per a nens” han de ser aptes per a tots els públics, fugint d’infantilitzar el llenguatge o la temàtica.
Un poema ben rimat, amb una mètrica perfecta, pot ser la cosa més avorrida del món si el que hi expliques no té cap mena d’interès.
- T’agrada més il·lustrar poesia que narrativa o algun altre gènere?
Penso que el que és important és que el text m’agradi, tant si és poesia com si és narrativa o qualsevol altre gènere. A partir d’aquí et tires a la piscina.

He il·lustrat reculls de Miquel Desclot, Salvador Comelles, Joana Raspall, Núria Albertí i Lola Casas. M’agrada molt com tots ells escriuen.
Hi ha textos d’àlbums il·lustrats, molt poètics, que m’agraden especialment. Per exemple, Mexique: el nom del vaixell de Ma. José Ferrada (Libros del zorro rojo, 2017).
El text de Carla Gràcia a Contem la Revolta (Ed. El Cep i la Nansa, 2019), i que he il·lustrat recentment, també ho és. Llegint-lo ja se’t posa la pell de gallina i jo m’hi he buidat, perquè parla del meu barri, perquè les il·lustracions les he viscut amb el text i amb la història que m’explica. Un escriptor, que m’aprecio molt, em va dir que eren punyents i poètiques alhora, i a mi, em va fer molt feliç.
- En llegeixes habitualment? Quin tipus de poesia t’agrada? I a quin poeta t’agradaria il·lustrar?
M’agrada molt la Lola Casas. Ara mateix està escrivint, coses que ens toquen molt de prop, en un recull que ha titulat Silenci, de tot el que passa amb aquest confinament.
Un gat solitari,
ràpid,
desafiant,
feréstec,
travessa el carrer
sorprès,
malfiat,
cautelós
per la manca de garbuix
d’un barri que ni piula.
No està confinat.
No és portador.
No entén ni té barreres.
Llibertat per córrer.

M’interessa el que diu i el com ho diu. De tot, la Lola te’n pot fer un poema, com diu ella, “escriu a raig” i això es nota amb la frescor dels seus poemes. Però són poemes d’algú que en sap molt d’escriure poesia.
Quan fa un poema no està pensant si serà rimat o no. Està pensant en què et vol explicar i és un pou inesgotable d’idees.
Per a mi, és una de les poetes més brillants que tenim i és molt present a les escoles, quan hi vaig a fer xerrades.
També sóc molt fan d’en Joan Brossa, amb tots els seus registres i gèneres diferents. La seva visió crítica del món, irònica i sarcàstica, els seus poemes de coses singulars, insòlites, absurdes, sorprenents, fantàstiques, fixant-se en l’entorn més quotidià. És un autor que treballo sovint fent tallers amb nens des de molt menuts.
He fet algun curs a la Fundació Brossa de llibre d’artista amb la Glòria Bordons i l’Eva Figueras. Il·lustrar Brossa, seria tot un repte.
També m’agraden autors més contemporanis: l’Enric Casasses , del qual he il·lustrat dos poemes a la revista Cavall Fort, la Laia Noguera, en Kirmen Uribe (traduït de l’euskera per la mateixa Laia Noguera), la Meritxell Cucurella, la Mireia Calafell, la Maria Cabrera…

I amb aquests suggeriments, a prop de l’hora de dinar, hem abandonat el núvol, el vermut i us hem servit la conversa en un plat ple de poesia!
Obres de poesia i prosa poètica, il·lustrades per Mercè Galí
- Poesies amb suc: antologia de poesies per a infants. Ed. La Galera, 2007
- CASAS, Lola. Groc. Pub. Abadia de Montserrat, 2009
- CASAS, Lola. Poemes per a un bon Nadal. Pub. Abadia de Montserrat, 2009
- DESCLOT, Miquel. El domador de paraules. Ed. La Galera, 2012
- FERNANDEZ, Muntsa. Joana de les paraules clares. Ed. El Cep i la Nansa, 2013
- DESCLOT, Miquel. Rosa Joana i les set magnífiques. Ed. Vitel·la, 2014
- CASAS, Lola. Al cel, cabretes… Meteorologia i poesia. Ed. Barcanova, 2016
- COMELLES, Salvador. Bona nit: Poemes per a l’hora d’anar a dormir. Pub. Abadia de Montserrat, 2016
- ALBERTÍ, Núria. Bona nit, Lluna. Ed. El Cep i la Nansa, 2017
- ALBERTÍ, Núria. Els meus primers haikús. Ed. El Cep i la Nansa, 2017
- ALBERTÍ, Núria. Poemes de fred i manta. Ed. El Cep i la Nansa, 2018
- COMELLES, Salvador. Bon dia: Poemes de bon matí. Pub. Abadia de Montserrat, 2018
- ALBERTÍ, Núria. Poemes de flors i abelles. Ed. El Cep i la Nansa, 2019
- COMELLES, Salvador. Boníssim: Poemes per llepar-se’n els dits. Pub. Abadia de Montserrat, 2019
- GRÀCIA, Carla. Contem la revolta. Ed. El Cep i la Nansa, 2019
- MISTRAL, Gabriela. Canción de pescadoras. Ed. Amanuta, 2019
- RASPALL, Joana. Poemes de Sant Jordi. Ed. Bindi Books, 2020
Meravellosa, original i creadora de noves maneres d’il.lustrar. Genial Mercè Galí!
Ostres, moltíssimes gràcies Carme! 🙂