Llibres al replà

I sobretot no oblidis… La poesia

Les properes setmanes al Replà, cadascú des de la seva mirada, parlarem sobre poesia: poesia escrita, poesia il·lustrada, poesia musicada i poesia animada. Una poesia infantil que durant el nou mil·lenni manté estable la seva producció pel que fa al nombre de títols, si es té en compte la base de dades de llibres editats en català. Un altre fet fàcilment perceptible és que aquest gènere que ha sabut reinventar-se i adaptar-se a nous suports i noves audiències. 

Imatge de Isidro Ferrer a El libro de las preguntas de Pablo Neruda

El paper preponderant de les imatges i l’hegemonia de l’àlbum com a suport ha implicat la inclusió d’il·lustracions en totes les edicions destinades a infants i joves. La majoria d’aquestes complementen la veu dels poetes, i en menors casos als desitjats, els artistes plàstics reinterpreten i dialoguen amb els textos lírics. Alguns exemples d’aquest diàleg entre l’artista plàstic i el poeta els podem trobar en obres com La croada dels nens, poema de Bertolt Brecht il·lustrat per Carme Solé i Vendrell, Podries de Joana Raspall i Ignasi Blanch, El libro de las preguntas de Pablo Neruda i Isidro Ferrer publicat per Media Vaca,

o en el darrer llibre de poemes d’Antonio Machado reinterpretat de manera sublim per Pablo Albo. El maridatge entre l’estètica de la paraula i la reinterpretació visual ofereixen, amb estils i tècniques molt diferents, un equilibri i un diàleg entre el text i les imatges, i una nova oportunitat i repte interpretatiu al lector.

Més enllà del format àlbum, la poesia també ha trobat en el suport electrònic un lloc idoni per ser representada. Especialment interessants són les apps [Application Software] de poesia perquè recuperen una de les característiques més essencials del gènere: l’oralitat. Malgrat les importants despeses de producció, alguns projectes catalans han sabut realitzar un exercici de transmediació, adaptar i ampliar aquesta tipologia al suport digital com és el cas de les aplicacions de  Brossa, l’Univers poètic de Miquel Martí i Pol, o Un món de poesia de Joana Raspall.

App Brossa de Mariela Heredia i la Fundació Joan Brossa

A través de la xarxa, iniciatives com les webs Viu la poesia de la Universitat de Barcelona, o Música de poetes elaborada per la Universitat Oberta de Catalunya, permeten l’audició virtual de poesia i música catalana. També són interessants les propostes dirigides per la professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona, Núria Vilà, que ha elaborat dos blogs dedicats a l’etnopoètica catalana: un sobre Jocs de falda, i un altre sobre jocs metafòrics i enginys lingüístics com són les endevinalles.

La poesia també ha ampliat la seva audiència, especialment en les franges més primerenques, seguint la mateixa tendència que els altres gèneres. Així, els darrers anys s’han creat diverses col·leccions per a les primeres edats en la majoria d’editorials. Les més destacables, especialment per a l’escola bressol són la col·lecció la “Cirera” de l’editorial Combel; o “Del bressol a la lluna”, els pictopoemes adaptats al català per Miquel Desclot i publicats per l’editorial Kalandraka.

A aquestes col·leccions s’hi sumen aquelles d’editorials que segueixen publicant, antologies o llibres de poetes, amb una convicció militant, com Andana, Barcanova, El Cep i la Nansa, Eumo, La Galera, Pagès, Publicacions de l’Abadia de Montserrat o Takatuka. En els seus catàlegs hi trobem encara la voluntat de mantenir viva les veus d’autors més clàssics com Miquel Martí i Pol, Olga Xirinacs o Joana Raspall, així com d’artistes més contemporanis com Carles Cano, Lola Casas, Miquel Desclot, Núria Albó, Ricard Bonmatí o Salvador Comelles entre altres. 

M’agradaria acabar aquest primer tast amb una iniciativa francesa que m’inspira des de fa anys: Le printemps des poètes. El projecte que ocorre cada primavera inclou nombroses accions, iniciatives, materials, audicions i performances entorn a la poesia. La iniciativa compta amb una participació multidisciplinar i hi col·laboren activament artistes, escoles, biblioteques, universitats, associacions, hospitals i tots aquells equipaments públics que hi vulguin formar part amb l’objectiu de dinamitzar l’art de la paraula, els creadors, els oïdors i l’estètica literària. En aquest enllaç es pot visualitzar alguna d’aquestes accions i escoltar els versos d’algun poema.

Deixeu un comentari: