Jo no he estat mai un bon lector de còmics. Ho reconec. Sempre m’ha agradat més la narrativa o la poesia. Tot i que ho intento -i de tant en tant ho aconsegueixo-, em costa ficar-me a les històries elaborades en vinyetes.
Però, aquests darrers anys, des de la meva ignorància en el tema, he anat observant com la temàtica, els registres, la textura, la forma, l’estil… dels còmics s’han anat eixamplant moltíssim, i d’entre aquest món, que em sembla més ampla, he triat unes quantes protagonistes, un grapat d’heroïnes on aferrar-se en temps complicats, però també en temps de bonança, i sortir del nostre petit reducte a través de les seves vicissituds.
Totes elles pertanyen a llibres bastant recents i de qualitat contrastada.
Elles em són el fil conductor que uneix aquesta tria, però n’hi he volgut afegir un altre, de fil: sis passos recomanables per escriure una història.
Som-hi!
1. Vivències: la matèria primera
Per la creació d’una història són bàsiques les vivències. Elles són la base i el farcit d’allò que volem explicar.

Yin y el dragón és un llibre curull de vivències i de peripècies. Un còmic que engloba tres volums i que ambienta l’acció a Xanghai, el 1937, durant la invasió japonesa. Yin és una nena orfe que viu amb el seu avi, un vell pescador. Dia a dia, la Yin ha de demostrar al seu avi que, malgrat no ser un nen, pot comptar amb ella per qualsevol cosa. Tot i amb això, se sent sola. La seva soledat s’apaivaga amb la irrupció d’un drac daurat, un dels personatges mitològics orientals que surt a l’obra. A mida que avança, l’ambient bèl·lic creix i el paper dels dracs, també. Alguns plens de llum, i d’altres, de foscor.
El llibre destaca pels personatges amb caràcter, pel ritme intens, per l’expressivitat dels rostres, per la llum i pel color, per la descripció dels escenaris i per la barreja de realitat i fantasia. També pel missatge antibel·licista que ens transmet.
2. Els sentits: ben desperts!
Qualsevol cosa que veus, qualsevol cosa que sents, qualsevol idea pot servir per encetar una història. Per aquest motiu, un escriptor manté els sentits sovint en alerta.

Super sorda són les memòries, en forma de novel·la gràfica, de la seva autora, Cece Bell. Narra com va perdre l’oïda quan era molt petita i la seva experiència quan li van implementar un potent audiòfon.
El fet de ser sorda i de portar audiòfon la fa diferent i li complica trobar amistats, que és el que desitja amb totes les seves forces. A més a més, la potència de l’aparell li permet escoltar coses que ella preferiria no escoltar.
Amb el temps, aconseguirà dominar el seu audiòfon i arribar a ser la Super sorda, la que escolta a tothom, a l’hora que troba el seu espai i algun amic.
Tendresa i humor amaren el personatge i la història.
3. Documentació: de tota mena

El de la Catherine és el relat d’una supervivència. Els seus pares la deixen a la Maison de Sèvres, una escola a prop de Paris on acullen infants jueus durant la 2a Guerra mundial. Es tracta d’una escola que els protegeix i pedagògicament, oberta i moderna. Allà, la Catherine descobreix la seva passió per la fotografia. Ajudada per la Resistència, haurà de fugir, passarà d’un lloc a un altre, d’una dificultat a una altra, amb la seva càmera de retratar. A la llarga, les fotografies esdevindran la documentació d’un moment històric que se li fa etern i d’una narració excel·lent.
La guerra de Catherine és una història més emmarcada dins la 2a guerra mundial, que ara fa 75 anys que va finalitzar. Això sí, molt potent, ben documentada i molt recomanable.
4. Recolliment: espai i confiança
Per escriure, és important -encara que no indispensable-, la tranquil·litat personal i el comptar amb el teu racó, on et sentis acollit i et puguis recollir.

Aquest és un llibre publicat per una editorial de còmics, i en té un aire, encara que és un llibre àlbum, protagonitzat per la Júlia, una noia que s’instal·la en una mansió a la vora el mar.
Allà, acollirà tot de criatures fantàstiques que no tenen un recer on viure. Dracs, trols, sirenes, fantasmes i follets ocuparan les habitacions i en faran la seva llar.
Júlia i la casa de les criatures perdudes esdevé un catàleg molt bàsic i divertit dels habitants de la fantasia. Tots ells arriben amb una motxilla carregada d’aventures i de vivències.
5. Imaginació: o fer creïble una invenció

Algú deia que la literatura era, en molts casos, una gran mentida, una forma d’aconseguir que uns fets inventats semblin d’allò més reals i més creïbles.
La cerca de la Colette és un còmic, per a primers lectors, deliciós. A més de comptar amb la destresa narrativa, tant textual com sobretot gràfica, de la seva autora, descriu amb un fet molt senzill la capacitat de fantasiejar, de fer enorme i creïble una mentida. Descriu, amb ben poques paraules, la literatura en estat pur.
La Colette és una nena que acaba de traslladar-se a un nou barri. No coneix ningú. Ella surt al carrer a investigar. Pel camí, es va trobant diversos nens i nenes. Ella s’inventa que ha perdut la seva mascota. Els companys l’ajuden a cercar-la i, a mida que avancen, la mentida es fa cada cop més grossa i cada vegada, crea més expectativa entre un públic més nombrós, i també més proper i més amic.
La cerca de la Colette provoca un somriure cada vegada més gran, i un embadaliment constant. De nou, una joia d’Isabelle Arsenault.
6. Constància: El dia a dia

Per millorar en l’escriptura, com en qualsevol altra activitat, una recepta clau: practicar i praticar i practicar. Llegir i escriure, cada dia.
La Cirera és una nena de 10 anys que vol ser escriptora. Quan la seva mare li regala un diari, ella comença a escriure-hi les coses que li succeeixen i els sentiments que es desvetllen al seu interior.
Aquest ja és el 5è volum del seus diaris, una barreja de còmic i de narrativa, amb un estil i uns elements que han arribat amb molta força als lectors, i que no són nous: el bosc com espai d’aventures, la colla d’amics, uns adults peculiars…
I sobretot la mirada de la Cirera, omnipresent en el seu diari, on escriu dia rere dia per esdevenir escriptora en un futur.
Deixeu un comentari: