Es pot afirmar, sense por a equivocar-se, que primer va ser l’individu i després el sistema.
El primer es va unir a altres individus i, per poder funcionar com a grup, va crear el sistema. No devia ser senzill. Segur que es devia necessitar temps, paciència, ensopegades i plantofades perquè la cosa més o menys funcionés. La condició humana sempre ho ha posat complicat.

I tot i amb això, un sistema mai funciona a la perfecció. A ulls de cada participant, sol convertir-se en el que popularment es coneix com l’ase dels cops.
Alguns individus, a vegades, es queixen del sistema i remuguen amb tota la raó del món, o amb tot el desconeixement de l’univers.
D’altres, participen activament de l’organització i funcionament, amb totes les seves forces.
I hi ha individu que ni es queixa ni remuga ni participa.
Però jo sóc un ós!

A vegades, l’individu se sent un número, un microbi insignificant enmig de l’engranatge general que governa el sistema. A vegades, directament se sent ignorat, transparent.
Com el cas d’aquell ós que no es cansava de dir que ell no pertanyia al sistema, a la cadena de muntatge on el volien col·locar: Però jo sóc un ós!, repetia i ningú se’l creia, ningú l’escoltava, ningú se’l mirava amb atenció i ell, esgotat, atònit, havia de seguir el corrent, en una soledat i una incomprensió totals.
Un fantàstic conte il·lustrat, que es va engiponar l’escriptor i guionista americà Frank Tashlin, als anys quaranta.

Cigarra
La cadena i l’entramat del sistema, a vegades, és tan ferreny, tan cruel que, a vegades, no deixa espai ni un bri de llibertat per l’individu. I el tracta com una cuca gris, com una cigala, de la qual només se’n treu el suc, la rendibilitat, la feina -encara que segons la faula, aquesta bestiola tendeixi a decantar-se-la!-…
Cigarra és un àlbum impecable, altre cop, de l’il·lustrador australià Shaun Tan, que retrata el món laboral, amb tota la seva cruesa, la seva grisor i una dosi important de sarcasme. Un llibre que per molt que, en alguns espais, s’etiqueti com a infantil, no en té res d’infantil, perquè si una cosa desconeix l’infant, sobretot per experiència, és el món laboral. Ell pertany, a un altre sistema, l’escolar, aparentment més alegre, més acolorit i més innocent que el laboral.

Bandada
En el sistema, la mesura, l’equilibri i la condició humana són claus per l’èxit o pel fracàs del mateix.
A Bandada es demostra que qualsevol aptitud portada a l’extrem, com ara l’ambició desmesurada de les aus protagonistes per evolucionar i anar més enllà del simple fet de volar, porta a la destrucció, a l’apocalipsi.
Unes imatges en blanc i negre i de mida gran causen embadaliment i impacte a parts iguals en el lector.
La reina de las ranas no puede mojarse los pies

Al simpàtic àlbum de La reina de las ranas no puede mojarse los pies, el sistema monàrquic és creat pel conjunt de totes les granotes, a partir d’una corona que cau, per casualitat, a l’estany on habiten. L’ambició i la perversió porten al benestar i comoditat, els uns, i a la servitud, els altres.
Per sort, és una monarquia tan jove i tan tendra que, amb una mica d’enginy, una petita guspira i un bocí d’humor es pot provocar una revolta que torni les coses al principi, quan totes les granotes eren iguals, i no hi havia distincions de cap mena de classe.

Ningú com jo
Aquesta perversió que es produeix entre els caps i la seva diferència amb els serfs, entre els escollits i la resta està fantàsticament descrita a Ningú com jo, i també fantàsticament il·lustrada per Eva Sánchez.
Un àlbum recent que es recrea en la descripció de l’absurditat i de l’exageració humana en la figura d’un porc idolatrat. El gir final porta al lector a la recerca d’informació per tal de comprendre l’abast de tot el conjunt.

La unió fa la força
Per canviar un sistema, per lluitar contra la ignomínia a que estan sotmesos alguns individus, hi ha una fórmula que no sempre és màgica del tot, però que ajuda, i molt: la unió dels individus.
La unió fa la força és un àlbum divertit que parla de gallines i de política, que ofereix idees sobre la democràcia, la solidaritat i la convivència. Treballa amb precisió i humor la idea de multitud i també, la de singularitat.
Val a
dir que a l’individu que el llegeix se li escapa el riure per sota el nas.

Una Guineu
També, de singularitat i d’unió, va Guineu, un llibre que té l’aparença d’un exemplar més per tal que els més petits s’exercitin en el noble art de comptar, però l’autora hi afegeix enginy i, sobretot, argument, tot barrejant aprenentatge i ficció, amb una guineu que, com qualsevol altra exemplar de la seva espècie, es vol cruspir una gallina per tal de sobreviure.
La unió, la intel·ligència i la sorpresa, i aquí queda ben clar, són eines per canviar, entre altres coses, la relació de l’individu, del jo amb el sistema.
I deixar a banda el queixar-se, el remugar i la passivitat.
Molta bona llista d’àlbums. També hi podríem afegir el gran “D’aquí no passa ningú”.
Gràcies!
Llibres al Replà