Llibres al replà

LIJ i política (bis)

A les nostres contrades els llibres infantils i la política són encara un binomi poc explotat. La nostra cultura i mercat editorial han estat fins ara prudents pel que fa al nombre de títols i al to adoptat. La majoria d’obres es concentren en la narració d’esdeveniments i conseqüències polítiques del passat, amb àlbums i novel·les de caire realista sobre la guerra, la dictadura, l’exili i els moviments migratoris, i on la voluntat informativa és predominant. Són destacables aquí tres col·leccions: “Libros para mañana”, una sèrie de títols publicats a finals dels anys setanta per l’Equip Plantel, o altres col·leccions més recents com les elaborades pel Memorial Democràtic i Tantàgora “La guerra dels grans” i “Memòria Dibuixada”, amb excel·lents aportacions com Fill de rojo de Joan Portell i Ignasi Blanch o Elna, la maternitat de Roser Ros, Jordi Vila Delclòs i Maria Ojuel. 

Aquestes tres col·leccions adopten l’àlbum com a suport, ja que facilita la comprensió d’aquests temes, abans considerats inapropiats. Les tres ofereixen un espai multimodal idoni, a través del diàleg entre el text, les imatges i el suport. Les guardes d’Ignasi Blanch a Fill de rojo en què es representen els canvis en la política educativa d’abans i de després de la guerra són un bon exemple d’aquesta idoneïtat. En les guardes inicials s’il·lustra una Escola Moderna, catalana, laica, mixta i republicana. Una aula de lliure circulació, on es fomenta el joc i l’aprenentatge autònom, la lectura gràcies a la biblioteca d’aula, i on s’inclouen les noves tendències pedagògiques com les de Ferrer i Guàrdia, Decroly, Fröbel, Montessori, Bakule o Freinet. Gràcies a la gama cromàtica i a les expressions i accions dels infants es dibuixa un ambient distès, on cada alumne manté la seva identitat acompanyat per una mestra amb un posat amable que gestiona tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Guardes inicials de Fill de rojo de Joan Portell i Ignasi Blanch

En contraposició, en les guardes finals Blanch aconsegueix fer palès en la mateixa escola, la mateixa aula i el mateix espai, els canvis educatius, socials i polítics de després de la guerra. A través d’una mirada atenta, el lector percep l’el·lisió del joc, i canvis en la llengua vehicular, l’obligatorietat religiosa i la gestió d’aula. També les activitats s’unifiquen sota un criteri autoritari homogeneïtzat, on el mestre sanciona en comptes d’acompanyar, i on no s’accepta cap mena de diversitat.

Guardes finals de Fill de rojo de Joan Portell i Ignasi Blanch

Són encara més escassos en el nostre context, i especialment els darrers anys, els llibres infantils de caire polític que utilitzen recursos de distanciament com l’humor, la paròdia o la sàtira. Es poden citar aquí únicament dos títols recents que han gosat caricaturitzar, no sense polèmica, dictadors com Frank de Ximo Abadía, o episodis de la societat actual com els dos àlbums de l’Estel·la de Toni Galmés. Entre la por i la circumspecció, pocs són els artistes i editorials que s’animen a anar, ara per ara, més enllà.

Frank de Ximo Abadía

En altres països, el tractament de temes políticament complexos consta de més tradició i difusió. Al Quebec, per exemple, un dels llibres infantils més populars sobre política és Si j’étais Ministre de la Culture de Carole Fréchette i Thierry Dedieu. El 2014 Fréchette va escriure una carta oberta al Conseil Québécois du Théâtre durant el període electoral, un text en forma de manifest que portava per títol “Si jo fos ministra de cultura…”. La carta va entusiasmar a Thierry Dedieu que va decidir il·lustrar la peça amb la col·laboració dels dinàmics editors pluriculturals HongFei. Tot el llibre reflexiona sobre l’impacte d’algunes decisions polítiques, i en especial de la política cultural. Com seria una societat que no invertís en cultura? Què passaria si els llibres, el cine, la televisió o els diaris s’esfumessin del nostre univers? Els Ministres que protagonitzen aquesta història, amb una voluntat de retallades, decideixen suprimir el ministeri de cultura i totes les intitucions, productes i ajuts culturals. De sobte, desapareixen experiències estètiques vitals, i ràpidament, tothom se n’adona que sense una política cultural ferma tot esdevé trist, gris i uniforme.  L’àlbum, de gran format i enquadernat en rústica, també caricaturitza polítics famosos actuals, que adopten figures de Capsgrossos. Gràcies al llenguatge visual, amb un traç minimalista i unes tonalitats grises i sèpia, es reforça la idea desoladora que evoca el text narrat. Un llibre que posa de manifest el compromís polític, i la necessitat d’escollir excel·lents i honrats representants.

Coberta de Si J’étais Ministre de la Culture…
Imatge interior de Si J’étais Ministre de la Culture…

Revolución de l’artista francesa Sara és un altre exemple de literatura política compromesa i una oda a la transformació social. És un d’aquells llibres difícils de trobar, i que esperem no es desacatalogui aviat. Un àlbum sense mots que narra la història d’un màrtir en un moment d’agitació popular. El relat visual representa, a través d’un collage de papers retallats a partir de tres colors principals (blanc, vermell i negre), la mort d’un jove manifestant que es transforma en el lleó vermell de sang d’una bandera i en el símbol d’un poble que no es vol deixar trepitjar.

Revolución de Sara

Així, als països francòfons la literatura infantil políticament compromesa és abundant, amb seleccions bibliogràfiques específiques que circulen en escoles i biblioteques. Aquesta proliferació de llibres ha promogut la creació de segells editorials i revistes infantils que van néixer amb propòsits polítics i militants clars com Syros, Talents Hauts, La Ville Brûle, L’Agrume, Le port Jauni o Rue du Monde. Moltes de les obres dels seus catàlegs adopten tota mena de recursos, formats, estils i registres i aconsegueixen informar, documentar, recuperar fets històrics, polítics i socials del passat i de l’actualitat. Aquestes creacions conviden al lector del nou mil·lenni a prendre part, a adoptar un compromís polític i social, i alhora aonsegueixen mantenir una qualitat estètica i literària que no les aparta de ser petites obres d’art.

En canvi, als països anglosaxons, la producció de caire polític i militant opta majoritàriament per missatges explícits sobre l’ecosocialisme, la redistribució de la riquesa i la insensibilitat racial, sovint en una tradició més lligada al nonsense i a la paròdia que no pas en l’aspecte artístic. Un exemple recent és l’obra de Michael Ian Black i Marc Rosenthal A Child’s First Book of Trump on es presenta els trets distintius de l’Americus Trumpus, la història d’una bèstia que vol esdevenir líder polític mundial. Una burla sana i necessària i de la qual els nostres artistes s’hi podrien inspirar, per fer-ne ben aviat una versió local.

Coberta de A Child’s First Book of Trump



Imatge interior de A Child’s First Book of Trump

Deixeu un comentari: