Llibres al replà

Una maleta i un sarró

La maleta és el títol d’un llibre que no sabria com etiquetar. Potser Novel·la seria el substantiu més proper que el defineix, per la narrativa dels seus breus relats entrellaçats. Però, també Crònica també s’hi avindria, perquè els textos fan una mirada ràpida i cronològica a una part de la història. I Original seria l’adjectiu més adient, per allò d’innovador que el llibre té. I Gràfica també hi encaixaria, per la combinació del text amb les il·lustracions.

PARERA, Núria. La maleta. Il·lustr. María Hergueta. Barcelona: Babulinka books, 2018. 84 p. (Petites joies per a grans lectors)

La protagonista del llibre és una maleta que, al llarg de la història, va passant de mà en mà per diversos personatges del segle passat. Comença el seu periple a finals del s. XIX, per arribar fins a l’actualitat, tot essent testimoni d’alguns dels fets i dels moviments més claus del s. XX i principi del s. XXI: la industrialització del país, la guerra civil, el franquisme, el maig del 68, la democràcia, els camps de refugiats… La maleta és un fil conductor, prim, precís i enginyós que recorre allò més essencial de la nostra història recent a través de persones anònimes, que són aquelles que no solen aparèixer als llibres d’història, amb les il·lustracions delicades i suggeridores de Maria Hergueta i una combinació i una maquetació excel·lents que el que fan és posar una petita joia als dits del lector.

La maleta comença la seva trajectòria en un poble del Pirineu i pel seu aspecte i composició té molts punts per viatjar més enllà de les nostres fronteres físiques i lingüístiques.

Un poble del Pirineu també és l’indret on l’Hermínia, una besàvia, li explica una història a la seva besnéta, de quan ella tenia dotze anys i va viure una aventura increïble amb un ós bru a qui ella va anomenar Ulldevellut.

MAS, Hermínia; DELGADO, Josep-Francesc. Ulldevellut. La Garriga: Roure de can Roca, 2018. 184 p.

Ulldevellut és el títol d’una novel·la per a infants que va guanyar el Premi Folch i Torres el 1999, a finals del segle XX. Després d’un llarg recorregut a l’editorial La Galera, ara, Hermínia Mas i Josep-Francesc Delgado, els seus autors, la reediten a l’editorial del Roure de can Roca, amb una nova imatge exterior i amb fotografies en blanc-i-negre de fauna i paisatges berguedans a l’interior. Ulldevellut té el regust de les novel·les d’abans i ens parla d’un món d’antany i de pagès, quan es treballava de sol a sol, les nits eren fosques i glaçades, i el món i el poble era governat i manat pels homes. L’Hermínia, que és filla de masovers, tenia un desig difícil d’aconseguir en aquells temps: agafar un sarró, esdevenir pastora dels ramats d’ovelles i perdre’s per la muntanya. Haurà de fer mans i mànigues per convèncer el pare i haurà de lluitar a fons per demostrar la seva vàlua.

Els autors combinen la ficció amb un minuciós treball de documentació per descriure el funcionament i les característiques del món rural de principis del s. XX, per caracteritzar al detall el món del bosc del nostre país, i la manera de fer dels llops i dels óssos presents en aquells moments a la muntanya, que és per on deambula l’Hermínia i on se situa la seva valenta i alhora íntima trobada amb un ós.

Assistim, com a lectors, a diversos soliloquis de la protagonista en la solitud del bosc, on la por esdevé gegantina, i ens endinsem en una de les novel·les per a infants més destacades dels darrers vint-i-cinc anys de la nostra literatura.

Ulldevellut és una novel·la que ens acosta a una manera d’escriure literatura per a infants que, com el mon que descriu, també sembla desaparèixer i on destaca el ritme pausat, la descripció minuciosa i la riquesa de vocabulari. També ens acosta a un món que sembla lluny, però alhora és proper perquè és d’allà on venim.

És una novel·la que té tots els ingredients per esdevenir exportable cap als ulls d’altres lectors, sigui dins d’un sarró o una maleta, i sortir del tancat de la nostra llengua per campar per la muntanya, però això, malauradament, en narrativa en català, acostuma a passar ben poques vegades.

Deixeu un comentari: