Ha sorgit una nova publicació periòdica en català adreçada als nens i nenes. Es diu COCOTER i sortirà trimestralment. Web: www.cocoter.cat Es tracta d’una revista “adreçada als nens i nenes que ho volen saber tot”, molt ben il·lustrada, de format generós, amb 55 pàgines de teca i dues guardes, cosa que la converteix gairebé en un àlbum de coneixements…
De fet es tracta de números monogràfics al voltant d’una temàtica que en el primer número es centra en els oceans. D’ells n’explica moltes coses, ja sigui a través d’articles ben documentats sobre balenes, vaixells, peixos abissals, navegacions rellevants, corrents i perills, o a través de contes –de nou encuny o adaptacions de rondalles tradicionals–a més d’algunes pàgines d’entreteniments i jocs, i d’una poesia de Joana Raspall. Rere tot aquest material, cosa curiosa, hi ha una sola redactora, Maria Bertran, i nou il·lustradors ben hàbils i traçuts, que atorguen una gran qualitat gràfica a la publicació, malgrat no ser gaire coneguts.
En general, això de les revistes infantils passa d’esquitllentes dins la valoració de la LIJ, com si no hi fos, o no tingués cap importància. I tant que la té! Des del punt de vista historicista som de l’opinió que les revistes infantils catalanes han jugat un paper substancial en la recuperació de la llengua, des del 1904 ençà. I mira que n’ha passat de tràngols la nostra llengua i la nostra cultura. No som els únics, però, a servir-nos de publicacions periòdiques en favor i suport de les llengües minoritzades, n’hi ha moltes als països africans o en latituds menys colonitzades però on la llengua continua sent un patrimoni que cal defensar i servir.
Cal reconèixer i difondre que, a parer nostre, dues son les grans virtuts o avantatges que tenen les publicacions periòdiques infantils: aquelles que recauen sobre els receptors i aquelles que afecten els emissors. Els receptors, en aquest cas convé dir-ne subscriptors, troben en les revistes les característiques de la sorpresa periòdica, de la seriació, de la continuïtat, del col·leccionisme, de l’avidesa que són hàbits ben importants des del punt de vista de la iniciació lectora. Els emissors, en aquest cas convé dir-ne col·laboradors o autors, tant si són escriptors com il·lustradors, troben, en els encàrrecs que els fa la redacció, l’oportunitat d’exercir taules en l’àmbit professional, sobretot si són autors novells, i, si no ho són, una pàgina simple o doble, una portada, un article, un joc, un poema… els ofereix un banc de proves on experimentar noves tècniques plàstiques o recursos comunicatius, amb molta més llibertat que en la molt exigent seqüenciació d’un llibre.
De moment a Cocoter no hi ha pàgines de còmic, i això neguiteja la seva directora. Cal que n’hi hagi? És cert que les revistes infantils catalanes ens han acostumat a les vinyetes, i que aquestes, amb els seus personatges, contribueixen a fidelitzar el públic infantil, que es manté a l’espera del proper número per a saber quina nova peripècia li passarà a en Tal o a la Qual. I també és cert que des del Patufet ençà, les revistes infantils catalanes ens han permès conèixer grans autors d’aquest art, des d’Apel·les Mestres fins a Cristina Losantos. Però, cal forçosament que la revista Cocoter, encaminada a la divulgació de coneixements, contingui pàgines de còmic? A Europa hi ha moltes revistes infantils, com ara la magnífica Georges, on sí que hi ha ninots i ninotaires, però no pas còmic, i de moment s’han guanyat un bon prestigi i un nombre substanciós de subscriptors. Per tant, podem concloure que no és absolutament forçós i necessari que n’hi hagi.
Una altra qüestió que planteja aquesta nova revista és la competència que pot fer a les ja ben consolidades revistes Cavall Fort, El Tatano, Piu Piu, Namaka, Mil dimonis, Petit Sapiens, o la del club Súper 3. Deu n’hi do, per ser com som un país petit que té una llengua minoritzada! Però si tenim en compte que a Barcelona ciutat hi ha més llibreries especialitzades en la LIJ que en tot París, a més de les seccions de llibre infantil i juvenil de les grans llibreries, només podem concloure dues coses: o bé que els catalanins són molt àvids de lectura, o bé que la llengua catalana necessita de molt reforç d’aprenentatge inicial, a més del que es du a terme a les escoles.
I una darrere qüestió, que de moment queda sense resposta possible perquè Cocoter només té un número al carrer, rau en esbrinar fins a quin punt o llindar aquesta revista temàtica tindrà cura d’arrelar bé als seus lectors en el nostre territori, mitjançant l’exposició de la nostra història, dels nostres noms propis i destacats, dels nostres paisatges, etc., o si bé optarà per contextos més genèrics… Ja ho veurem.
Deixeu un comentari: