La vida amorosa dels animals. Text: Katharina von der Gathen. Il·lustracions: Anke Kuhl. Traducció: Anna Soler Horta. Takatuka, Barcelona 2018.
Tenim un llibre a les mans ple d’il·lustracions, de caire divulgatiu i, per tant, tota una raresa a comentar per part d’aquest veí del replà. Takatuka publica en català l’original en alemany del tàndem format per Katharina Von der Gaten i Anke Kuhl, que ja havien deixat meravellat els lectors amb la seva obra anterior “Explica-m’ho” http://llibresalrepla.cat/?p=506, de l’any 2016. Apropar el mon de la sexualitat als menors, és sempre un repte (i potser un risc) que ben segur s’entoma de manera diferent en una cultura germànica (i luterana) que en una mediterrània (i d’arrels profundament catòliques).
No és, però, aquesta la qüestió sobre la qual basarem la ressenya: benvingudes (en una cultura o a l’altra) les obres que parlen obertament i de manera natural de qüestions sobre les quals es pregunta poc, s’hi passa de puntetes, fan vergonya o directament s’obvien sigui pel motiu que sigui.
Si els humans eren el centre d’atenció en la primera entrega de les autores, els animals ho són en aquesta segona. És realment interessant llegir (i saber) tot allò que s’explica en aquesta mena d’enciclopèdia sobre les relacions de parella en el món animal. El tema estrictament sexual (com ho fan, on ho fan, com són els genitals, com es produeix la penetració, etc) ocupa la part central del llibre, però les autores són prou generoses com per explicar l’abans (el flirteig, les estratègies d’aproximació, els reclams) i el després (l’embaràs, el part, la criança de les cries), mostrant al lector/a curiós/a tot un catàleg extraordinari d’actituds, processos, emocions i rareses que els éssers vius del regne animal desenvolupen abans i després d’escometre l’acte sexual destinat (o no) a la procreació.
Amena, entretinguda, interessant i amb una bona base científica, la lectura d’aquest tractat és una delícia. Consta d’un índex complet en el qual s’especifiquen les seccions que seran tractades, i de seguida s’entra en matèria. Hi ha espècies que deixen anar una ferum especial abans de l’aparellament (els dromedaris, els mosquers); n’hi ha que canten i d’altres que es barallen (de vegades brutalment) per cridar l’atenció de la parella. A l’hora de fer l’acte, n’hi ha que ho fan sense parar i durant dies (els ratolins marsupials, els lleons) i d’altres que només ho fan un cop a la vida (les formigues, les abelles). Hi ha parelles fixes i estables, i d’altres que ho fan en grup i tots amb tots. En moltes espècies hi ha relacions entre membres del mateix sexe (i per tant, no encaminades a la procreació). La Balena blava té el penis més llarg (3 metres de mitjana) i a la mona verda l’aparell genital se li posa de tots colors quan és pel tros. La coala disposa de dues vagines i l’aranya té un sistema d’emmagatzement de semen del qual disposa quan li plau. Insistim: la lectura és fascinant i ens presenta una diversitat tan gran que sovint voreja la ciència ficció!
Però voldria parlar de les imatges. “La vida amorosa dels animals” en conté moltíssimes” (passen de llarg del centenar). Hi són representades cada espècie de la qual es comenta alguna particularitat, i conté quatre fulls desplegables que impressionen el lector. A diferència del dibuix de caire científic que sovint acompanya les enciclopèdies o els llibres de divulgació, l’Anke Kuhl llueix la seva expressivitat característica que, com altres col·legues seus provinents del món del còmic (Claire Bretecher, Ralf König), aporta una informació extra, subjectiva i sovint delirant que ajuda l’espectador a empatitzar amb allò que veu i que aconsegueix que se solidaritzi i/o es posi en la pell de la bèstia que pateix l’embat furiós de la seva parella o de la que es resigna a una penetració llarga i avorrida o un part que no s’acaba mai. Hi ha alguns globus de diàleg, algunes onomatopeies, i algunes metàfores visuals, però la força de les il·lustracions es basa en l’expressivitat dels ulls (sobretot), dels becs, de les extremitats o dels plomalls. Aquesta característica expressiva humanitza la bèstia i l’apropa al lector. És inevitable pensar en les relacions entre humans tot visualitzant com es comporten els animals, i per això qüestions com ara la violència de gènere, la violació o la maternitat més soferta no són alienes a la lectura. El comportament sexual de l’animal ens porta a replantejar-nos el nostre, i estic convençut que el nen o la nena (a la contraportada del llibre s’especifica que la seva lectura està recomanada a partir dels 8 anys) sentirà interpel·lada la seva pròpia concepció de la societat (les submissions, les humiliacions, el masclisme) tot descobrint com interactuen els animals.
“Natur ist grausam” (la naturalesa és cruel), com deia algú, però alhora és sàvia, complexa i alliçonadora. La setmana passada vam viure un 8 de març reivindicatiu. En el fons, també d’això parla aquesta increïble vida amorosa que ens regala Takatuka, que ens porta a rellegir immediatament el seu llibre anterior amb les 101 preguntes que els nens i nenes es fan a l’hora de parlar de sexe.
Deixeu un comentari: