La nena que et glaça el cor

Pirates de la mar de Gel és una de les darreres sensacions de la narrativa d’aventures per a infants. Una obra que conté tots els ingredients necessaris del gènere, i a més a més, aquests es barregen amb precisió per aconseguir una menja exquisida.

NILSSON, Frida. Pirates de la mar de Gel. Trad. Elena Martí. Il·lustr. Alexander Jansson. Barcelona: Viena, 2018. 441 p. (El jardí secret; 22)

La comentaré per parts, des de la meva humil opinió fins a gran part de tot allò que ens ha donat la literatura dels mars del nord:

 

1. L’opinió. Tot i la tasca que una opinió fa en pro d’un llibre, aquesta és petita davant la grandesa d’una obra literària modèlica.

L’obra m’ha captivat per la força, l’empenta i la claror que comunica una protagonista petita enmig d’un enorme marc fosc, inhòspit i cruel i per la seva perseverança per anar a trobar i enfrontar-se amb la causa dels seus mals: el temible i terrible Pirata Capblanc; per un periple a través dels mars del nord, amb un seguit d’aventures versemblants i autèntiques; per una galeria variada de personatges de carn i óssos; per un ritme intens i per un llenguatge ric i pulcre. També pel pinyol de la història, que és molt fàcil de sintetitzar…

2. La protagonista. … La Siri és una nena de deu anys i és l’única persona que gosa plantar cara al pirata Capblanc. Aquest ha segrestat a la Miki, la germana petita de la Siri, a la minúscula illa on viuen amb el seu pare. Davant la fragilitat d’aquest, la Siri fuig i s’embarca per anar a trobar el pirata i rescatar la seva germana. És una protagonista que es va fent més valenta i decidida a mida que supera obstacles, que topa amb nous personatges, amics o enemics. Tot i la seva empenta, és una protagonista que dubta, que plora, que té por i que mostra diversos matisos de la seva humanitat; que viu una muntanya russa de sensacions i pensaments, com viuria qualsevol persona en una situació complicada, aspecte que l’apropa molt al lector que la segueix amb els ulls i els sentits esbatanats. Mai, però, la Siri es desvia del seu objectiu, malgrat les tremendes vicissituds i la cruesa d’alguns enemics.

3. L’adversari. La Siri i en Capblanc, el seu adversari, esdevenen els dos puntals de la novel·la, uns referents i uns adversaris enormes. I tot gira al voltant d’aquests dos pols. Com passa amb les pors i els mites, és molt més gran la llegenda del pirata Capblanc que el mateix personatge, alimentada per la desaparició constant d’infants de les illes de la mar de Gel i pel tracte animal que sembla que els dona, tot esclavitzant-los al fons d’una mina de carbó.
4. L’ajudant. Si la protagonista i l’adversari són de manual, també ho és l’ajudant de la Siri que apareix en diverses parts de la novel·la, en Fredrick. Un personatge que tot el que té de fort i de voluminós, ho té de bon jan i de bon cuiner. Aquest homenot pèl roig, amb un aire de Sancho Panza, ofereix seguretat, confiança, bons consells i fonaments ferms a la protagonista.
5. Les aventures i els personatges. Les aventures i les situacions que la Siri viu no fan concessions a una nena de deu anys. Algunes són cruels, brutes i despietades com la major part de personatges i de pirates que apareixen a l’obra. Esdevenen un ventall ampli de la raça i l’actitud humana.
6. L’entorn. Si una cosa té Pirates de la mar de Gel és la creació i recreació d’una atmosfera que et trasllada de ple als paisatges nòrdics als quals estem poc avesats, tal com ho faria l’agència de viatges més eficient del món: el fred, la foscor, la solitud, la força i la grandesa de la natura que envolta aquesta solitud…
7. L’il·lustrador. Com en la major part d’obres de narrativa per a infants, la il·lustració hi és, de tant en tant, tan sols per acompanyar el relat o per donar un respir a la lectura, però en aquest cas, les imatges de l’il·lustrador suec Alexander Jansson potencien la recreació de l’atmosfera, amb el retrat de personatges de rostres gèlids i mirades fredes, envoltats per ambients buits i foscos.
8. La traductora. És de calaix que cal aplaudir la feina de traductors com Elena Martí i Segarra que, sota l’encàrrec d’un editor agosarat, ens permeten accedir a obres escrites en llengües que no són les més comuns i que, d’altra manera, ens passarien desapercebudes.
9. L’escriptora. Frida Nilsson (Hardemo, Suècia 1979), ha estat considerada una de les millors escriptores emergents d’Europa i comparada als grans autors de la història. El 2014 se li concedí el Premi Astrid Lindgren, i el 2015, publicà Pirates de la mar de Gel. Des de llavors, aquesta obra ha rebut diversos guardons de reconeixement.
10. La literatura nòrdica. En poc temps, hem tingut el plaer de descobrir obres de tres autors nòrdics actuals que, de ben segur, esdevindran referents: la de Frida Nilsson; Tània Claravall (Nordica, 2018) de la noruega Maria Parr i La mona de l’assassí (Viena, 2017) del suec Jacob Wegelius.

Abans, i anant cronològicament de l’actualitat cap enrere, n’hi hagut d’altres. Tots ells han deixat petges inesborrables en els lectors catalans i segurament d’arreu del món:

• Jostein Gaarder (Noruega, 1952), autor de diverses obres per a infants i joves. La més popular: El món de Sofia.
• Henning Mankell (Suècia, 1948-2015), escriptor conegut per les seves obres per a adults, entre les quals les de l’inspector Kurt Wallender. Destaquen també les quatre novel·les iniciàtiques agrupades sota el títol d’El viatge d’en Joel i que inclouen: El gos que corria cap a un estel, Les ombres creixen al capvespre, El noi que dormia a la neu i Viatge a la fi del món.
• Sven Nordquist (Suècia, 1946), il·lustrador que ens va oferir un seguit d’històries il·lustrades i tranquil·les, protagonitzades pel senyor Pettson i el seu gat Findus.
• Tormod Haugen (Noruega, 1945-2008), un dels grans autors nòrdics, guardonat amb el Premi Andersen el 1990. Al nostre país, no va aconseguir arribar al gran públic. Entre les obres traduïdes,
• Maria Gripe (Suècia, 1923-2007) també fou guardonada amb el premi Andersen el 1974. Especialment als anys vuitanta, època daurada del realisme crític en la novel·la juvenil, arribaren diverses obres de l’autora com Elvis Karlsson, Els escarabats volen al capvespre o L’abric verd. Especialment important Els fills del bufador de vidre.
• Tove Jansson (Finlàndia 1914-2001), escriptora, pintora i il·lustradora que es va fer famosa sobretot per la creació dels personatges de la família Mumin.

• Astrid Lindgren (Suècia, 1907-2002) una de les grans autores de la literatura infantil universal. Pippi Langstrump és el seu llibre i personatge més popular, traduït a més de cent llengües. Altres obres: Ronja, la filla del bandoler, o bé, Els germans Cor de Lleó.
• Selma Lagerlof (Suècia 1858-1940), escriptora que fou guardonada amb el Premi Nobel el 1909. També va escriure per a infants. D’ella és la mítica obra, El viatge meravellós de Nils Holgersson per Suècia, o també, La llegenda de la rosa de Nadal.
• Hans Christian Andersen (Dinamarca 1805-1875) és considerat un dels primers escriptors de contes per a infants. Més de dos-cents, la majoria dels quals beuen de la tradició oral dels països nòrdics i n’hi ha de tan populars com L’aneguet lleig, La reina de les neus o El vestit nou de l’emperador.