Avui parlarem de VEÏNS. Un llibre creat a quatre mans. O potser a vuit. De fet, aquest ha estat un llibre pensat per dos veïns de debò: la trobada d’una jove il·lustradora amb el seu antic professor d’il·lustració i la intenció de dibuixar conjuntament. El motiu de la trobada entre alumna i professor va ser la trencada del braç esquerre d’aquet, que el va condemnar uns mesos a fer bondat a casa i anar a recuperació a diari.
L’Anna Aparicio i jo som dos il·lustradors que compartim inquietuds i moltes converses entorn de tot allò que ens motiva o ens preocupa del món de la il·lustració. Ens veiem sovint i comentem els libres que hem trobat a les principals llibreries de Barcelona o d’altres ciutats; analitzem les nostres darreres il·lustracions, els nostres projectes i les preocupacions o il·lusions que aquests ens provoquen.
L’Anna va ser alumna meva fa uns quants anys. Les seves il·lustracions estan plenes de colors molt vius i realitza unes composicions molt riques i ben estructurades, generades a partir d’esbossos amb un traç de llapis molt àgil i un dibuix excel·lent.
Tots dos vam estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i malgrat que tenim una formació com a il·lustradors bastant diferent, resulta força complementària.
Per la meva part, acostumo a dibuixar amb llapis i com a apunt de color prioritzo el blau ultramar rebaixat amb diferents graus i una mica de blanc. Tot i que darrerament els llibres que he publicat s’aparten d’aquest criteri i he eixamplat la paleta cromàtica, és un dels registres que molt sovint em demanen.
Així que durant la visita de l’Anna, va sorgir la possibilitat de dibuixar plegats i barrejar de manera lliure els nostres registres gràfics personals. Els colors vius de l’Anna, amb la seva generosa riquesa de tons i una certa esquematització dels personatges, haurien de conviure amb els meus blaus, el meu traç immediat de línies obertes,i la presència del negre del grafit que faig servir sovint.
Vam quedar a casa meva per dibuixar sobre papers tallats tots a la mateixa mida. Eren fulls de bastant gramatge i de qualitat. Teníem damunt de la taula diverses caixes de colors de marques i gruixos diferents. Vam marcar els marges dels fulls amb una línia de sang com si es tractessin de futurs originals per ser publicats.
L’Anna va tenir la idea de partir d’una baralla. Dos mons que poden estar enfrontats en un principi per a retrobar-se, o no, al llarg del llibre. La baralla ens permetria barrejar els nostres personatges, les nostres mirades i la nostra diferència de traç.
Vam començar amb la creació dels personatges principals i, sense voler-ho, van sorgir una nena i un nen protagonistes que s’assemblaven a nosaltres dos de petits. Els vam afegir, però, detalls fantasiosos que els apropessin als personatges dels contes. En sortiren, doncs, una mena d’alter egos amb elements màgics!
Poc a poc s’hi van anar afegint personatges secundaris: l’Anna va dibuixar un mico vestit amb americana i camisa, una formiga amb faldilla, una aranya de color rosa i un tigre de color taronja molt llampant. Per la meva part, jo vaig partir del clàssic Alícia i el País de Meravelles per a crear un homenet semblant al barretaire boig, un flamenc, un porquet i una eruga amb ales, tots ells en tons blaus i llapis negre.
A punt de començar, teníem els fulls dividits com si fossin la doble pàgina d’un àlbum i cadascun de nosaltres s’havia d’ocupar d’una part: l’Anna dibuixaria a la dreta i jo ho faria a l’esquerra, deixant espai suficient per al text que encara no teníem pensat. El que ara ens sembla increïble és que vam dibuixar tots dos a la vegada damunt del mateix full. A diferents costats, sí, però sobre el mateix suport físic. No hi havia lloc per a l’error ni per al dubte.
Aquest és un dels punts que més ens agrada recordar. Havíem de partir de l’absoluta confiança. Tots dos havíem de treballar amb seguretat i amb tot el respecte pel company de viatge i la seva proposta paral·lela. No era fàcil, però ho vèiem possible.
També vam preparar un fulls de paper més senzill i tallat a mida per fer un estudi previ de la majoria d’il·lustracions finals.
Vam posar fil a l’agulla i durant una setmana ens vam trobar matí i tarda per fer possible aquesta experiència en la qual tots dos posàvem a prova la nostra generositat i la nostra l’exigència per crear un llibre que fos interessant per a un públic ampli. No vam malaguanyar el temps i només fèiem pauses per preparar-nos un te o per discutir sobre la seqüenciació de les imatges i les expressions dels nostres personatges. No vam tenir greus desavinences (per sort!) i tot va fluir amb energia i entusiasme.
Recordem especialment les tres il·lustracions on tots dos havíem d’intervenir en la mateixa escena. Nena i nen, mico i flamenc, aranya i homenet, tigre i eruga es trobaven per compartir cops i pessigades o un àpat festiu al final del llibre. Aquí la intenció dels dos il·lustradors va ser generar unes imatges a doble pàgina on coincidissin els colors vius i els blaus, les ratlles obertes i les tancades, els personatges enfadats i els amables… Tot plegat havia de compartir cada mil·límetre de la superfície del espai doble semàntic propi de l’àlbum il·lustrat.
Per fer efectiva aquesta aventura, no vam partir de cap àlbum ni de cap referent concret. Volíem viure la sensació de treballar conjuntament des de l’absoluta llibertat, sense cap compromís editorial, ni la pressió d’unes dates concretes de lliurament ni d’una economia acordada prèviament. Havia de ser un exercici de confiança, sinceritat, respecte i trobada del mon personal de dos il·lustradors diferents, però coincidents en un moment important del seu itinerari artístic.
Durant el treball anàvem anotant alguns idees per al text. Teníem clar que es podia tractar d’un àlbum sense text i que tindria sentit si el deixàvem només amb imatges. Alguns mediadors per la lectura, molt interessats en els àlbums il·lustrats muts, ens haguessin encoratjat a concloure aquesta experiència amb una proposta exclusivament il·lustrada. Vam decidir, però, comptar amb la col·laboració de l’escriptor Àngel Burgas, i va ser un encert.
L’Àngel va fer una proposta narrativa a base d’un text que feia referència a tot el que l’Anna i jo havíem viscut com il·lustradors durant el projecte. Va pensar en la diferència de mirada, de proposta gràfica al crear els personatges. L’Àngel ens havia vist començar i treballar, i com cadascun de nosaltres havia aportat la seva forma de veure el món a través d’un dibuix. Per això va decidir parlar de dibuixar, de crear; de donar forma a un món que a la força ha de ser compatible amb les formes del món que tenen els altres. En la multiplicitat de mirades hi ha la riquesa. Així va sorgir un text que va comptar amb l’aportació de l’editora de Babulinka Books, la Mar González, que va donar idees per adaptar-lo també a lectors de pocs anys.
Per la seva banda, la Mar de Babulinka es va entusiasmar amb el projecte i va fer una proposta d’edició molt acurada. Va fer un treball d’edició excel·lent. Entre tots vam escollir un paper que respectés les diverses tonalitats cromàtiques del llibre i vam anar junts a veure el procés d’impressió el dia que va entrar a impremta.
Pensem que aquest llibre farà pensar a un públic adult i també motivarà a un públic més jove a dibuixar sense por. A fer-ho amb els companys, amb els amics, i descobrir que amb una caixa de llapis de colors es poden generar mons diferents, plens de fantasia i de personatges esbojarrats.
Val la pena posar-s’hi i ser atrevits per generar, doncs, propostes a quatre o a vuit mans.
I, per cert, el nen protagonista de l’àlbum acaba dinant amb els seus nous amics amb el braç esquerre també trencat!
Deixeu un comentari: