El monstre es fa encara més gran

Quan sento la paraula monstre, una de les primeres imatges que em ve al cap és la de Frankenstein. I no dec ser l’únic, perquè fins i tot el Sr. Google, que ho sap gairebé tot, quan li pronuncio la paraula a cau d’orella, també em respon amb la seva imatge.

Enguany, fa dos-cents anys que l’escriptora Mary Wollstonecraft Shelley, a l’edat de divuit anys, va cosir la criatura enmig d’una novel·la anomenada Franskenstein o el Prometeu modern que segueix tant o més viva que en aquell moment. Per celebrar-ho, hi ha hagut commemoracions i exposicions arreu, però també excel·lents documents que ens han ofert noves mirades al monstre i que han projectat els focus cap a la vida de la seva autora i el període de gènesi i creació de l’obra.

El moment de Mary Shelley

Un bon exemple que gira a l’entorn de l’autora és la pel·lícula Mary Shelley, estrenada aquest 2018, de la directora saudita Haifaa Al-Mansour, on recrea la intensa i bulliciosa vida de l’autora, enmig d’una atmosfera versemblant i convincent, amb un especial èmfasi en la trobada a la vil·la de Lord Byron, on aquest va reptar als seus quatre convidats a escriure una història de fantasmes.

Aquest precís instant, que va esdevenir clau i alhora llavor, el trobem reproduït en dues destacables obres il·lustrades aparegudes recentment:

BAILEY, Linda. Mary, que escribió Frankenstein. Il·lustr. Júlia Sardà. Madrid: Impedimenta, 2018

Abans d’abordar el moment concret, l’autora Linda Bailey ens ofereix els antecedents més decisius de la vida de Mary Shelley, per centrar-se després en l’essència de la trobada i, una mica més tard, en el procés de creació del personatge i de l’obra. La il·lustradora Julia Sardà fa una feina excel·lent per retratar els ambients, l’atmosfera, els personatges, i per casar la realitat amb tot allò que es mou en el subconscient dels protagonistes: pors, malsons, idees… Especialment destacable és la combinació que fa entre la imatge de l’autora i la del seu personatge, mentre ella el va pensant, escrivint i construint.

L’obra conclou amb un annex, escrit per Bailey, on aprofundeix en la persona de Mary Shelley, i on ens parla també del seu treball de documentació i de la  interpretació que en fa.

El llibre esdevé una joia indispensable per a qualsevol seguidor de l’obra commemorada, però també pels amants dels bons llibres.

 

SENDER, Ana. Villa Diodati (Verano, 1816). Sevilla: Avenauta, 2018

Ana Sender se centra directament en el mateix moment que té lloc a Villa Diodati, sense antecedents, i amb una mirada no només sobre Mary Shelley, sinó sobre cadascun dels cinc personatges que participaren en la trobada, amb els seus somnis, pors, desitjos i els seus intents de creació.

L’autora ens endinsa i ens fa partícips d’una anècdota que ha esdevingut universal, amb una proposta més austera, elaborada amb tons grisos i clarobscurs, amb algun toc de verd de tant en tant, amb una minuciosa descripció de l’atmosfera i amb la voluntat de barrejar fets i anhels.

Una proposta editada per Avenauta, una editorial especialitzada en “àlbums per a joves i adults”. Quan ho llegeixo sento que aquest és un gran pas en l’eterna reivindicació que l’àlbum, tot i ser breu i il·lustrat, no s’adreça només a infants sinó que és una obra transversal que arriba a un ventall enorme de lectors.

 

El moment de Frankenstein

La commemoració també ha servit perquè surti a la llum una excel·lent recreació actual del mite.

OLID, Bel. Tina Frankens. Il·lustr. Montse Rubio. Barcelona: Fanbooks, 2018

Bel Olid ens presenta la història de la Tina, una jove que es desperta descol·locada, al cap de molt temps, amb tot de cicatrius al cos. De mica en mica, intenta indagar el passat que l’ha portat aquí, situar-se i adaptar-se al present i al seu entorn i mirar el futur amb una enorme incertesa.

L’autora utilitza un estil intencionadament fred que va de dret als fets i a l’acció, sense descripcions supèrflues. Amb una estructura construïda amb fragments, pedaços i capítols breus, entretallats i alhora molt suggerents i amb dues veus: la d’un narrador omniscient i la primera persona de la Tina.

L’autora deixa la interpretació al lector, que pot tenir la història del mite com a recurs. A part d’una execució narrativa destacada que captiva al lector, del llibre en sobresurt una edició acurada i les il·lustracions de Montse Rubio que acompanyen la narració i que fan créixer l’atmosfera que embolcalla l’acció.

 

Amb un to ben diferent, fa dotze anys, ens va arribar la recreació elaborada per Carl Norac, amb la complicitat d’una incipient Rebecca Dautremer i les seves sensuals i delicades il·lustracions.

NORAC, Carl. Sentimento. Il·lustr. Rebecca Dautremer. Barcelona: Baula, 2006

Adreçat a lectors de totes les edats, Carl Norac ens presentava un titella maldestre creat i abandonat pel seu creador. Un llarg periple de rebutjos i d’obstacles conformaven la seva trajectòria en aquest món.

 

Però, si el lector, no vol recreacions, i vol adreçar-se de dret a l’obra original, trobarà un munt d’edicions i de versions de l’obra en el mercat. Crida l’atenció, però, l’exemplar d’editorial Nordica, amb la mirada que en va fer la il·lustradora basca Elena Odriozola. Aquesta identifica la figura del creador amb la d’una dona embarassada que deambula pels diversos escenaris obscurs d’un teatre, a l’espera de donar llum a una criatura incerta.

SHELLEY, Mary. Frankenstein o el moderno Prometeo. Ilustr. Elena Odriozola. Madrid: Nordica, 2017

 

 

 

El moment de saber-ne més

Tot i el volum de material que hom té a mà, pot ser que el lector es quedi amb ganes de saber-ne.

 

RUIZ GARZÓN, Ricard. Mary Shelley i el monstre de Frankenstein. Barcelona: Angle, 2018

Ricard Ruiz, entusiasta de l’obra, reivindica la figura de Mary Shelley com una de les grans escriptores de la història que, a només divuit anys, va crear una obra que esdevindria immortal.

Ruiz ens ofereix informació de la seva vida: una dona que, a 25 anys, ja era vídua, havia perdut tres fills i havia creat una obra clau de la literatura universal. Ens acosta a aquesta obra imprescindible i emparenta Frankenstein amb altres monstres i mites contemporanis.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.