Llibres de viatges

Madlenka.

Text i il·lustracions:Peter Sís. Ekaré. Barcelona 2018.

Robinson: text i il·lustracions: Peter Sís. Ekaré. Barcelona 2018.

 

Ekaré ens porta, en castellà, dues obres de Peter Sís, reconegut i premiat (Hans Christian Andersen 2012) autor nascut a Brno, Txèquia, que es va asilar als EEUU als 80 i ara viu i treballa a Nova York. Madlenka ja havia estat publicat per Lumen l’any 2001 (L’original és de 2000), i Robinson és el darrer àlbum de l’autor. Pels que no el coneixíem, Sís és tot un descobriment.

Els conceptes de viatge, desplaçament, recorregut, plànol o mapa apareixen sempre a les seves obres i, de fet, són generadors de les seves creacions. L’experiència de l’home que va abandonar el seu país per començar la vida en un altre a milers de quilòmetres de distància i a l’altra banda d’un gran oceà, ha deixat petja no només en les trames sinó també en les composicions dels dibuixos, i això fa la seva obra singular. Com altres autors, Jules Verne, per exemple, els viatges en els seus llibres abasten una dimensió no només espaial: anar a un lloc és anar també a les arrels; és un moure’s en coordenades d’espai i temps. En el cas de Robinson especialment, la fita del viatge és un estat mental: el món de la imaginació.

 

Partint d’una anècdota senzilla (A la Madlenka li balla una dent i vol que tothom ho sàpiga; a en Peter els seus amics se n’hi riuen perquè en comptes de pirata s’ha disfressat de Robinson Crusoe), l’autor arrossega el lector cap a un viatge sense meta concreta per civilitzacions llunyanes, temps passats i maneres de viure diferents. Sís utilitza una mena d’estampes o mapes antics per traslladar-nos a espais i temps distants que, paradoxalment, són molt a la vora. En el cas de Madlenka, la nena no s’aparta del perímetre de l’illa de cases del barri on viu a Nova York per mostrar-nos l’herència dels xinesos, els indis, els francesos, els llatinoamericans o els alemanys, entre d’altres. Acompanyem la nena a través de les finestres al món obertes a les cases o establiments del seu veïnatge. Finestres també en el sentit literal (els fulls de l’àlbum estan troquelats, així com ho està també la portada) i els forats ens endinsen en móns que no són el seu (ni en temps ni en espai) però que conviuen amb ella. El seu nom, txec, és pronunciat de moltes maneres segons l’origen del veí en qüestió (Madeleine, Magdalena, Mandala, Maddalena, etc). Els mapes no només els fa servir Sís per representar els móns llunyans, sinó que també el propi de la nena: mapes en planta del seu barri i del seu edifici; alçats en axonomètric del seu bloc de pisos. D’una manera deliciosa, la conjunció de mapa i recorregut físic ens ve representat per una sèrie de taulers (del joc de l’Oca? Del Monopoly?) els quals els lectors han de recórrer per avançar en la lectura.

A Robinson, ens sorprèn, d’entrada, una composició en cercle de la majoria de les il·lustracions (curiosament, a Madlenka és el quadrat l’esquema compositiu per excel·lència). Aquesta manera d’armar en cercle les escenes fa referència al perímetre de l’illa de Robinson. L’illa és la meta i després el refugi del nen que se sent menystingut pels companys. Amb molta atenció pel detall (que també observem a Madlenka), Sís ens guia per l’illa a través de plànols i estampes dels animals i plantes que l’habiten. Peter, que de fet sempre és al seu llit com Madlenka és als carrers del voltant de casa seva, viatja cap a l’illa deserta alhora que ho fa cap a un món primitiu i bàsic en el qual només compten les coses fonamentals. Finalment, el seu refugi inexpugnable (perquè és lluny i és antic) resulta envaït pels pirates. Però, és clar, els pirates són els seus amics. I com podríem sobreviure sense els nostres amics? Sense l’escalf d’algú al costat, sense l’amistat, la compassió i el perdó?

En Sís tot és senzill i complex a la vegada. Complex en el sentit de riquesa de contingut, de decisions formals arriscades. Són suggeridores les moltes referències a models de representació que s’han fet servir al llarg de la història de la imatge: ja hem esmentat els mapes, els plànols, les estampes i els taulers de joc, però també hi apareixen vinyetes de còmic, mostraris de productes, miniatures, llibres d’imatges religioses, aules i orles. També és extraordinària la gran quantitat de referents culturals que utilitza: si a Robinson els més evidents són el clàssic de Defoe, el Sendak d’On viuen els monstres o a l’Alícia de Carroll, a Madlenka són incomptables. De les icones de l’antiga cultura asteca a tot l’imaginari cultural germànic (els personatges dels germans Grimm, Struwwelpeter, les Valquíries…) passant per la cultura mil·lenària xinesa, els monuments emblemàtics de París o Pinnochio. Impressionant.

 

El plaer de la lectura i la importància de la imaginació i la fantasia també són elements vertebradors dels àlbums. El fet cultural distintiu dona forma als móns de Madlenka i una obra literària és el cor de Robinson. Com seria el nostre món sense les obres de ficció? Com entomaríem la crua realitat sense tenir obres artístiques o literàries que ens la tradueixen? A Robinson, el petit Peter abandona la seva nit i la seva pena damunt d’un vaixell que té per veles les pàgines d’un llibre, i quan desperta del seu somni encara hi ha fulles i branques entre els lloms dels llibres de la seva biblioteca personal.