Llibres al replà

Els traços de la memòria

El tema de la memòria està d’actualitat, i el món de la il·lustració no en pot romandre aliè. No es tracta de reconstruir una memòria col·lectiva, sinó de prestar atenció als records intransferibles de cadascú i de la possibilitat de valer-nos d’aquesta anàlisi subjectiva com a estratègia per a la creació.

Fa un parell de setmanes es va tornar a celebrar a Donostia el taller d’il·lustració Marraz(i)Oak. Un curs proposat per l’associació del llibre infantil i juvenil Galtzagorri i patrocinat pel departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa amb el suport  de l’associació de dibuixants de còmic de Donostia.

El nom Marraz(i)Oak, pensat des del principi per l’escriptor  Harkaitz Cano, és una paraula composta a partir de Narrazioak què vol dir narracions, Zioak que significa objectius, Marra que vol dir línia i Marrazoa que és el tauró en euskera… Narrar amb el traç.

 

Harkaitz Cano i jo oferim el nostre taller cada dos anys (ens anem alternant amb la proposta que ofereixen la il·lustradora Elena Odriozola i el teòric de literatura infantil i juvenil Gustavo Puerta). Aquesta ja és la desena edició i, per cinquena vegada, ens tornàvem a reunir tots dos, escriptor i il·lustrador, amb joves il·lustradors del país Basc, per oferir un taller intensiu. Convivim i treballem plegats durant una setmana intensa, plena de plantejaments teòrics, molts llibres il·lustrats i exercicis pràctics d’acord al tema bàsic del curs, la memòria.

 

Al taller Marrazioak 2018 vam proposar com a punt de partida abordar la memòria íntima de cada un dels participants. Partint d’espais autobiogràfics, corporals i gestuals molt personals, i fent especial èmfasi en la necessitat de seqüenciar-los correctament.

En definitiva, la memòria és el tema de reflexió que vam voler plantejar, i la seqüenciació la tècnica que ens va guiar en aquesta reflexió. No és el mateix recordar simplement una cosa o articular i estructurar aquest record. Sense estructura, la memòria podria resultar menys fèrtil.

Per aquest motiu vam plantejar un seguit d’exercicis on la seqüenciació era el punt principal i l’objectiu a tenir en compte pels il·lustradors participants.

Quan parlem de seqüenciació, ens referim al fet de “congelar” uns moments concrets i obviar molts altres que poden resultar banals o repetitius. Si aquest exercici és crucial en llenguatges com el cinematogràfic, ho és molt més en el món de la il·lustració, en què el creador compta amb un nombre molt limitat d’il·lustracions per explicar la seva història.

 

Vam iniciar el taller amb una presentació gràfica per part de cadascú dels participants i amb el plantejament dels exercicis que haurien de realitzar durant els quatre dies i mig ens els que compartiríem inquietuds i reflexions entorn a la il·lustració i la narrativa.

Per iniciar el tema del personatge i la memòria del cos, vam veure la pel·lícula “Freaks” dirigida per Tod Browning l’any 1932. Una proposta arriscada que va obrir un primer debat sobre la correcció o no a l’hora de dibuixar personatges d’una manera representativa o fer-ho des d’una mirada més personal. Els personatges de Freaks tenen les seves normes i la seva justícia pròpia. Una pel·lícula que va ser polèmica en el seu temps i que compta amb diversos finals d’acord a les exigències moralistes del Hollywood dels anys 30.

També vam poder veure alguns vídeos de l’artista de Guatemala Regina Jose Galindo. Regina és una artista, performer i poeta especialitzada en body-art. El seu treball artístic es caracteritza pel contingut polític que rescata elements propis del seu context sud-americà, i de la seva condició de dona. La proposta d’aquesta artista els va semblar arriscat i difícil de vincular amb el seu treball com il·lustradors.

No va ser fàcil la proposta de l’artista britànica Tracey Emind que mostra en una de les seves instal·lacions, la seva habitació i el seu llit amb restes de begudes, mocadors i altres objectes personals utilitzats i escampats pel terra d’una galeria d’art. Les converses després de cada nova mostra d’un treball artístic, ajudaven a entendre el significat i la vinculació amb el tema base del taller, la memòria.

Durant la segona jornada de treball vam conèixer el projecte Hospital 106, 4t 1a, creat per Jordi Canudas, Isabel Banal, Ignasi Esteve i Ester Baulida. El projecte ideat per aquests quatre artistes catalans centra l’atenció en les pràctiques artístiques relacionades amb les transformacions urbanístiques i socials esdevingudes al barri del Raval de Barcelona a conseqüència de l’aplicació d’un nou pla d’urbanisme.

El projecte es va centrar en un lloc concret, un pis afectat, carrer de l’Hospital, 106, 4t 1a,  entès com a exemple de tot allò que succeiria al barri. Els artistes van fer un treball de selecció i d’arxiu de tots i cadascun dels objectes trobats al pis. Després, molts amics, altres artistes i alumnes i companys de l’Escola Massana, on el Jordi Canudas i la Isabel Banal en són professors, van passar a recollir un dels objectes per a donar-li una segona oportunitat en un nou espai. La presentació i el projecte Hospital 106, 4t 1a va servir per reflexionar sobre la memòria dels espais i dels objectes que anem acumulant al llarg de la vida.

Quins objectes afegim als nostres personatges dibuixats? Tenen a veure amb les nostres pròpies vivències o formen part de la vida del personatge? Ho pensem sovint això quan dibuixem o no ho tenim mai en compte? Aquestes són algunes de les preguntes que van sorgir durant la sessió.

Com a exercici pràctic, tots els participants del curs disposaven d’un Leporello o full plegat en format d’acordió, on al llarg del curs havien d’explicar amb sis dibuixos seqüenciats l’evolució  d’un personatge i la relació amb alguns dels seus objectes personals. El darrer dia els van mostrar a tot el grup.

També van il·lustrar la coberta possible per al conte Perdiendo velocidad de l’escriptora argentina Samanta Schweblin, extret del seu llibre Pájaros en la boca. L’home bala del conte va prendre encara més protagonisme i de seguida el van relacionar amb els personatges de la pel·lícula que van veure a l’inici del curs, Freaks.

 

Com cada any, vaig portar la maleta vermella carregada de llibres il·lustrats. Aquest any n’hi havia molts de la il·lustradora Kitty Krowther, també de Stephanie Harjes, de l’Anna Aparicio, el darrer del Ferran Orta editat per Flamboyant, Groc i rodó, i algunes novetats recents com la de Pei-Yu Chang, il·lustradora de la Xina que va publicar fa molt poc el seu nou llibre Der geheimnisvolle Koffer editat en alemany per l’editorial Nord Süd.

 

Molt interessant, i possiblement un dels que va sorprendre més, va ser el de la Sonja Bougaeva, editat per Takatuka, Les dues germanes. Un llibre que pràcticament ha passat desapercebut i que recomanem moltíssim per a qui necessiti una història que parli de quan ens fem grans i de la importància dels records, dels objectes propis i de la necessitat de viure amb llibertat i com cadascú vulgui.

 

Una vegada més el taller Marrazioak va servir per a posar temes sobre la taula i motivar les noves fornades d’il·lustradors a conèixer altres maneres d’entendre el procés creatiu i a obrir-se a nous llenguatges plàstics, tenint en compte el recurs de la memòria.

 

 

 

 

 

Deixeu un comentari: