Quan llegeixes passen coses…

He tingut el privilegi de ser un dels tres-cents convidats d’arreu a participar a la 12a Fiesta del Libro y la Cultura que se celebra a la ciutat de Medellín, a Colòmbia, en l’entorn privilegiat d’un Jardí Botànic enorme on hi assisteixen multidud d’infants, d’adults i de professionals del llibre per passejar a l’entorn de la lectura, l’escriptura i l’oralitat.

A més de quedar gratament sorprès per l’organització excel·lent, per la tria dels temes i dels llibres en la selecció que en fan els responsables i sobretot per l’allau de visitants, per a mi, significa fer una petita immersió en un país i una societat que només coneixes per la superfície dels telenotícies.

A mida que hom veu l’entorn i parla amb la gent, se n’adona de la complexitat de Medellín, la barreja i la distància entre els diversos estrats socials, l’ordre i el caos, en una societat marcada per la violència, la droga i una guerra eterna, però també per l’amabilitat i el caliu de la gent, per un clima benigne i per una aposta clara per la lectura i la cultura com a una opció de sortida per a molta gent.

Per conèixer el conflicte que afecta Colombia de fa anys, el visitant de la Fiesta del Libro y la Cultura pot accedir a una exposició propera anomenada “Voces para transformar Colombia” organitzada pel Museu de la Memòria històrica, on exposa una explicació clara del conflicte i dona veu a tot de testimonis de tants anys de violència, gratant en els perquès i sotjant en les vies de solució.

Per conèixer el resultat dels esforços que s’esmercen en la lectura i la cultura, n’hi ha prou amb un tast i una mirada de la fira, però sobretot, amb parar l’orella al testimoni d’algunes persones. La veritat és que no em sembla recordar cap lloc dels que he visitat on el llibre i la lectura siguin viscuts amb tanta intensitat, gairebé com un element de redempció.

 

Testimonis del “quan llegeixes passen coses… increïbles”

Parlo amb Irene Vasco, una veterana bibliotecària i dinamitzadora free-lance, autora de l’àlbum Letras al carbón (Juventud, 2015), que descriu la seva feina d’anar pel país portant llibres i predicant el valor de la lectura. Apassionada i incansable en la seva tasca, fins i tot em mostra fotografies de la casa on pensa viure el seu retir, i on ja ha buscat diners sota les pedres per muntar una biblioteca per als infants del poble que pocs llibres han vist a les seves cases i a les seves vides.

Parlo amb Jairo Ojeda, un divulgador de cançons populars que va deixar el seu poble sense aigua i llum, amb 9 anys, a la recerca dels mons literaris que li havia llegit la seva mare i que trobava en els contes que li enviava un germà. Va vagar durant tres anys però va acabar fent realitat els seus somnis. Des de fa anys, els porta en forma de cançons i de paraules als infants d’arreu de Colòmbia. “Més paraules, menys violència”, és un dels seus lemes.

Parlo amb Melisa, una monitora d’uns vint anys i em diu: “Quan van inaugurar la biblioteca del barri, la meva filla i jo érem allà, a primera fila.”

 

Parlo amb Diego Ruiz, quelcom més que un promotor de la lectura

Però, amb qui parlo més extensament és amb Diego Ruiz, promotor-dinamitzador de la lectura. M’explica la seva història sorprenent que reflecteix part del resultat d’aquesta lluita per oferir sortides dignes a la societat.

En Diego Ruiz és, des de fa uns quants anys, Promotor de la lectura i ha treballat per a diverses entitats. És el gran de quatre germans i té 33 anys, els mateixos que tenia el seu pare quan va morir en un assalt en un bus. Per aquesta coincidència, em comenta que aquest és un any complicat.

Aquell fet va ser molt cruel per a ell i el va portar a refugiar-se a la biblioteca pública i a aferrar-se al llibres. De família humil i de llar sense llibres, recorda vivament les converses i les paraules que, de petit, intercanviava amb la seva mare i el goig d’escoltar les històries que s’explicaven entre els adults.

Al batxillerat, es va mostrar gratament atret per la veu d’una professora de castellà que llegia sovint en veu alta, Doris Buitrago, i la primera persona que li va regalar llibres. Va inscriure’s en un Taller de literatura d’una biblioteca, en el qual, tot essent el més jove, va entrar en contacte amb lector empedreïts i amb bons llibres.

En la seva joventut, en Diego tenia un desig immens per estudiar, aprendre i tenir llibres. La seva passió va coincidir amb el moment en el qual un alcalde anomenat Sergio Fajardo emprèn la construcció dels Parcs Biblioteca i l’aposta pel llibre i la cultura. En Diego va començar a treballar com a Promotor de lectura i ho ha seguit fent fins a l’actualitat.

Per entremig, va acabar els estudis de Castellà i Literatura, amb un treball final de carrera “La lectura en voz alta como práctica educativa transformadora”, i va seguir descobrint llibres que quan llegeixes provoquen moltes coses i es va entusiasmar pel llibre àlbum, una tipologia que li agrada tant que sempre en porta algun exemplar a la motxilla. Anthony Browne, Wolf Erlbruch o Jutta Bauer… són alguns dels seus referents.

Actualment, alterna la feina de promotor de la lectura amb la docència universitària sobre literatura infantil a la Universidad de Antioquía i amb “Te leo en voz alta”, una iniciativa que neix el dia que una companya, en sentir-lo llegir en veu alta, li engalta: “Chico, estás perdiendo plata!”. Des d’aquell instant, ofereix lectures de contes, de poesia i d’àlbums a domicili i per telèfon, a reunions empresarials i aniversaris…

A través de la seva veu, arriben els textos dels grans noms de la literatura: Wislawa Szymborska, Julio Cortázar, Emily Dickinson, Eduardo Galeano… Algunes de les lectures es poden trobar i visionar a la xarxa, i la veritat és que per la seva delicadesa, per la seva dolçor, pel seu bon fer i per la tria dels textos fa que provoqui diversitat de sensacions i de coses entre els oients.