Enguany, com un Sant Jordi més, els veïns i les veïnes del Replà també ens hem arremangat i i hem bussejat per entre els mars de noves edicions i reedicions a fi de poder pescar aquell llibre que llegirem. Ha estat una feina àrdua, sense cap mena de dubte, però les captures han són de molt bon pair que. Bon profit!
1r 1a
TIMMERS, Leo. Una casa per a en Tom. Trad. Animallibres. Barcelona: Animallibres, 2018. 50 p.
Amb l’habilitat característica de Leo Timmers a l’hora d’atorgar expressió a tota mena d’animals, arriba aquest nou àlbum, protagonitzat per un gat falder que es perd dins la ciutat empaitant una papallona. Tanmateix, aquest fil argumental tan senzill –i per tant, tan apta per a lectors i lectores incipients- s’amaneix amb un complet inventari de possibles habitacles per a mixets perduts, o per l’enjogassada aparició de personatges secundaris, i, fins i tot per una trama paral·lela- la dels amos del gat, que el busquen. Tot plegat fa que, més enllà del text, brevíssim, el bo i millor del llibre radiqui en la observació atenta de tots i cadascun dels detalls que inclou i que en fan un llibre molt i molt recomanable.
PERREAULT, Guillaume. El carter de l’espai. Trad. Susana Tornero. Barcelona: Joventut, 2018. 144 p.
Heus aquí un còmic per a infants, gens sobrecarregat de vinyetes ni de text, que ens permet endevinat com serà la feina d’un carter en un futur intergalàctic. El seu protagonista, en Bob, està avesat a la seva feina de repartidor de cartes i paquets, i ja se sap la ruta de memòria, però el confort de la seva rutina es veurà capgirat el dia en què el seu cap li canviarà l’itinerari. I així, Bob anirà de sorpresa en sorpresa, les unes més agradables que les altres, fins assolir dur a terme l’encàrrec encomanat. Cada planeta té la seva aventura i val la pena remarcar la seva visita a l’asteroide B612 (recorden?) on, casualment, no hi ha cap baobab… Amb línia clara i seqüenciació ben escandida, val la pena introduir aquest còmic entre els lectors que encara no gosen aventurar-se dins els grans clàssics de la vinyeta. Premi Pèpite France Télevision 2016 del Salon du Livre de Jeunesse de Montreuil.
1r 2a
COMELLES, Salvador. Bon dia: poemes de bon matí. Il·lustr. Mercè Galí. Barcelona: Pub. Abadia de Montserrat, 2018. 26 p,
El 2016, Salvador Comelles ens brindava Bona nit: poemes per a l’hora d’anar a dormir, un recull de poesies sobre tot allò que fem abans d’anar a dormir i allò que envolta aquest moment. Ara, ens convida a conèixer allò que envolta el moment de despertar-se i llevar-se, i ho centra en diversos personatges: pirata, astronauta, mag… Ho fa de manera tan brillant com fa dos anys, i el llibre va acompanyat de les il·lustracions de Mercè Galí. Comelles és un dels poetes més en forma del nostre país. Afina bé l’enginy per oferir-nos nous temes, domina el llenguatge amb precisió, juga amb el mateix i defineix els conceptes amb senzillesa i enorme bellesa. I el mateix podríem dir de qui l’acompanya, Mercè Galí, gran especialista en la il·lustració de poesia, encara que, en aquest cas, parlaríem més de forma i de color que no pas d’escriptura.
BERTRAND, Sara. La dona de la guarda. Il·lustr. Alejandra Acosta. Trad. Tina Vallès. Lleida: Pagès, 2018. 96 p.
La dona de la guarda és un llibre agosarat, innovador i sobretot inclassificable. Comença i acaba amb vuit dobles pàgines il·lustrades per unes imatges suggerents, misterioses i inquietants. Entremig la història d’una nena solitària i trista per la mort de la mare, que es mou entre el record, la incertesa, la impotència i l’esperança de tenir a prop una dona sobre un cavall blau, que com un àngel de la guarda, vetlla per ella. Un llibre que fou reconegut a la Fira de Bolonya de 2017. Tant el text com les il·lustracions conviden al lector a tornar-hi, a fer-hi diverses passades per comprendre’n i assaborir-ne les imatges, les metàfores i els matisos.
SALA i VILA, Carles. El tren de les parades sense nom. Barcelona: La Galera, 2018. 142 p.
Carles Sala i Vila torna amb una novel·la embolcallada per una fantasia amable i propera, que ens recorda la que utilitzava el gran Gianni Rodari. La Lia és una nena que puja al tren en direcció al poble de Quintaforca. Allà, troba una velleta amable i un personatge amb pinta de dolent, i comencen a succeir coses estranyes, entre les quals que els rètols de les estacions estan esborrats i completament en blanc. Haurà de fer servir l’enginy i l’observació per recompondre’ls, tot analitzant les estranyes actituds dels habitants de cada poble. Hi destaca, per sobre de tot, la fantasia i el joc amb el llenguatge, a més a més d’una edició acurada i unes il·lustracions molt suggeridores d’Estela de Arenzana.
2n1a
Els músics de Bremen. Adaptació: Lena Paüls. Il·lustracions: Anna Aparicio. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018.
Al 2018 tornem a gaudir d’un nou llibre il·lustrat per la jove il·lustradora d’Osona, Anna Aparicio. Aquesta vegada l’Anna ha il·lustrat un clàssic dels germans Grimm.
Els músics de Bremen tracta la història de quatre animals: un ase, un gos, un gat i un gall, els amos dels quals els volen sacrificar. Aquests animals van de camí cap a la ciutat alemanya de Bremen i es troben fugint cadascun del seu propietari. Aviat es fan amics i decideixen crear un grup de música per guanyar-se la vida.
La Lena Paúls en fa una adaptació amb molts diàlegs, pensada per a nens que s’inicien en la lectura. L’Anna Aparicio dibuixa a llapis i posa el color amb ordinador en aquest llibre on els paisatges són protagonistes i els personatges principals tenen expressivitat malgrat uns ulls sense nineta i fons blanc. Molt especial resulta la reunió dels quatre lladres comptant diners, asseguts a una taula rodona i enfocats per la llum d’una làmpada.
CALI, Davide. Eléctrico 28. Il·lustr. Magalí Le Huche. Traducció: Marina Huguet Cuevas. Barcelona: Editorial Flamboyant, 2018.
Amadeu és un conductor de tramvia a Lisboa. Gràcies a les seves maniobres i als sotracs en la conducció, molta gent troba l’amor al típic tramvia portuguès. Amadeu viu tot sol i potser també necessita trobar el seu amor. Sort que aviat deixarà de ser conductor i la vida li oferirà una experiència nova…o no tan nova.
Una altra història poètica de Davide Cali, il·lustrada amb seguretat de traç i molta expressivitat per la il·lustradora francesa Magali le Huche que afegeix el color amb ordinador amb un gust exquisit. Magali ens recorda les postes de sol, els carrers i fins i tot la música d’aquesta ciutat tan suggeridora i plena de moments romàntics
Un àlbum publicat per Flamboyant amb la qualitat habitual, en cartoné i guardes d’un groc tan lluminós com el del tramvia de Lisboa on treballa Amadeo.
PAULI, Lorenz. Dolent. Il·lustr. Kathrin Schärer Barcelona: Editorial Takatuka, 2018.
Kathrin Schärer és una il·lustradora suïssa que dibuixa animals diversos, domèstics, del bosc molt expressius. En aquest llibre, i gràcies a una història sobre les aparences escrita per Lorenz Pauli, ens mostra un ratolinet que provoca un seguit de reaccions en tots els animals de la granja: una cabra, un gos, un cavall i un porc, i aconsegueixen que el lector se senti confós, i potser equivocat, en les seves valoracions. On són els límits entre el bé i el mal? L’editorial Takatuka ens presenta un llibre que fa pensar, molt ben editat, i amb una gran presència de blancs que destaquen l’expressivitat d’uns animals molt sentimentals!
2n 2a
DURAN, Teresa. Pim, pam, pum, poma. Il·lustr. Arnal Ballester. Barcelona: Rosa Sensat/ Publicacions de lAbadia de Montserrat (2018)
Des de la segona planta no puc deixar d’aconsellar la reedició d’un “clàssic” català: PIM, PAM, PUM, POMA, publicat en coedició per Rosa Sensat i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. L’autoria -text de Teresa Duran i il·lustracions d’Arnal Ballester- va ser un dels millors casoris de la nostra LIJ, i d’això ja fa trenta anys, i continuen molt ben avinguts -obra i autors. Un llibre complet, reeditat amb una mica més de marge i tapa dura, que el dignifica com li correspon a aquest referent. No us el perdeu!
WILFRED. Els dos llops. Barcelona: Akiara books, 2018
Sigui aquest o un altra, aquest Sant Jordi hem de celebrar especialment l’aparició d’un nou segell editorial: Akiara books. Com diu la nota de la mateixa editorial: ” Fragmenta Editorial va ser fundada l’any 2007 per Ignasi Moreta i Inês Castel-Branco. Al llarg dels més de deu anys de trajectòria, l’editorial s’ha anat enriquint amb noves col·leccions. Arribats al 2018, els dos socis fundadors han acordat que les col·leccions infantils de l’editorial (Petit Fragmenta, Pequeño Fragmenta i Pequena Fragmenta) constitueixin en endavant un projecte editorial independent: Akiara Books”. Felicitem-nos dels primers quatre títols, especialment d’aquest Els dos llops.
PORTELL, Raimon. Camins d’aigua. Barcelona: Barcanova, 2018 (Col·l. La llum d’Artús, 2)
Si vau conèixer la Rut de la primera part de la trilogia La llum d’Artús, en aquest segon volum de ben segur que quedareu enganxats a la lectura descobrint un violí que porta el sobrenom de “El diable”, i no és perquè sí. Feu passada per la distopia de Portell i de ben segur que patireu l’espera de l’aparició de la tercera entrega.
3r 2a
WILLIAM STEIG. Irene la valenta. Traducció Kiko Amat. Blackie Little Books, Barcelona 2018.
Tres hurres per la recuperació dels contes escrits i il·lustrats per William Steig en català! L’autor caricaturista americà va començar tard (tenia més de setanta anys) a publicar els contes que s’han convertit en clàssics. Blackie Books, després d’editar Doctor De Soto, ens proposa Irene la Valenta, la història de la intrèpida nena que ha de portar a la senyora duquessa el vestit de gala que la seva mare modista s’ha esmerçat en confeccionar. I resulta tota una epopeia, perquè pel camí la sorprèn una espectacular tempesta de neu que no només posa en perill la missió, sinó també la seva pròpia vida. 17 de les il·lustracions, consecutives, mostren la lluita de la nena contra el temporal de neu i vent, i resulten un prodigi narratiu de primer ordre. Tot plegat té un aire “vintage” deliciós i ofereix una visió idíl·lica de les relacions humanes i l’autosuperació.
MURIEL VILLANUEVA (text) FERRAN ORTA (Il·lustracions). Groc i rodó. Flamboyant. Barcelona 2018.
El protagonista se’n va de colònies i damunt del seu cap hi du la sempiterna por (la seva obsessió, el seu trauma, la previsió del més que probable rebuig) en forma de núvol groc que no és altra cosa que la metàfora de la taca rodona de pipí que embruta el seu llençol una nit i una altra també. Ideat a partir de l’experiència del propi Ferran Orta, l’il·lustrador, que es va fer pipí al llit fins ben entrada l’adolescència, l’àlbum que publica Flamboyant en blanc, negre i groc, mostra com n’és de necessari compartir els neguits per descobrir que no estem sols. Dibuixant una realitat onírica farcida de perspectives fantasioses, Orta i Vilanueva ens parlen de superar traumes i prejudicis de tota mena i de com encarar el fet diferencial des de la més absoluta normalitat.
M.MERCÈ CUARTIELLA. Flor Salvatge. Empúries, Barcelona 2018.
I una recomanació literària per a adults és la nova novel·la de Mercè Cuartiella, Premi llibreter 2012 i Premi Mercè Rodoreda 2014, que, com ens té acostumats als seus lectors, ens presenta una història protagonitzada per gent normal i corrent en el moment que s’enfronta a un delicte. Si a Germans gairebé bessons es tractava d’un deute contret arrel d’una timba, i a L’afer Marsellès el Mcguffin (que diria el mestre Hitchcock) era la venda d’una joia robada, a Flor Salvatge el conflicte té a veure amb el trasllat d’un cadàver per autopista. La Gràcia, un carnissera de quaranta anys; el senyor Miravet, que en té setanta i regenta una cotilleria i l’ Alec, que prové dels països bàltics i condueix un camió refrigerat, es veuen immersos en una curiosa roadmovie en la qual hi ha dos morts que van i tornen com les històries del passat que de tant en tant ens són explicades. Amb un estil proper i una llengua netíssima, Cuartiella bolca grans dosis de tendresa envers els seus personatges i mostra com de complexa és, en el fons, la vida dels conciutadans que tenim més a la vora.
Deixeu un comentari: