Apunts sobre els llibres pop-up

Què és un pop-up? Un pop-up és un terme anglès que designa l’efecte d’una cosa que apareix inesperadament i que literalment “salta a la vista”. Tant pot trobar-se en forma de postal, dins d’una determinada gamma de llibres o, darrerament, a la pantalla telemàtica. Tot i així, avui només parlarem d’aquells llibres que així es designen, a falta d’un nom millor o més adient en català, perquè també han estat anomenats com llibres joc, o llibres sorpresa, o… Pop-up és un mot que apareix per primer cop el 1932 per a titular una col·lecció de l’editorial Blue Ribbon de Nova York.

En principi, es tracten de llibres lúdics, encaminats a provocar la sorpresa del lector,  que contenen figures mòbils en el seu interior, jugant a cuit-amagar. Els lectors en busquen més els efectes que no pas l’argument, ja que aquests llibres tenen poques pretensions literàries, i sovint el seu text es redueix a simples interrogants que repten els usuaris a trobar la figura oculta. Els pop-up són, tan sols, una modalitat de producció editorial, que pot, això sí, estar al servei de qualsevol gènere (poesia, teatre, narrativa) o de la divulgació de coneixements de les ciències socials o naturals.

El contracte de lectura d’un llibre pop-up demana que dins d’un mateix llibre no se’n repeteixin els efectes; que hi hagi un bon estudi de la doble plana, de manera que no hi hagi res que en sobresurti; que l’enginyeria utilitzada afegeixi un plus al relat, multiplicant-ne les pistes de lectura i els punts d’ancoratge i, que per tant, innovi. Un cop llegit un pop-up o un llibre desplegable, és estrany que no vinguin ganes de compartir-lo i de repetir-ne l’espectacularitat, per això tenen fama de fer-se malbé aviat…

Mitjançant el que s’anomena “enginyeria de paper”, les figures es poden moure, bascular, girar, estirar, amagar…  perquè el paper és una mena de material lleuger, assequible, manipulable, retallable, imprimible que ofereix una mínima residència segons la seva composició i gramatge.  Aprofitant aquestes qualitats de la matèria base del llibre neix el pop-up amb finalitats didàctico-mecàniques, per part d’uns savis tan savis com Ramon Llull (sí, sí!) i la seva Ars Magna del 1300 aproximadament, o  com l’astrònom i matemàtic alemany Petrus Apianus i la seva increïble Cosmographia del 1524. El primer d’aquests llibres fou manuscrit i incloïa un enginyós sistema de figures geomètriques rotatòries que es van materialitzar en alguna edició luxosa, i el segon ja fou imprès tot incorporant-hi una posterior manipulació manual abans de ser ofert al públic.

 

 

Malgrat aquests rellevants precedents, cal situar l’eclosió dels pop-up espectaculars dins l’etapa d’evolució tècnica i mecànica del segle XIX, que també va donar peu a l’aparició d’estris com el praxinoscopi, el zoòtrop, la fotografia estereoscòpica i un llarg etcètera d’aparells que animaven les imatges fent embaladir el públic familiar i infantil fins a l’arribada del cinema.

Al segle XIX, les grans editorials competeixen entre si oferint llibres d’imatges cada cop més espectaculars i les impremtes omplen el mercat de postals, nines de retallar, gadgets de paper, christmas encunyats, publicitat en relleu, etc. Els primers llibres amb solapes que oculten la seqüència “abans/després” daten del 1820. I els primers llibres amb llengüetes floreixen entre el 1830 i el 1860.

 

L’obra mestra del pop-up clàssic és Universal Cirkus, de Lothar Meggendorf, creat el 1887, que té unes quatre-centes cinquanta figures en relleu, i del qual se n’han fet vàries reedicions facsímil.

A Catalunya, editorial Joventut, presentarà com a “conte animat” una versió de Peter Pan i Wendy feta per Antoni Saló al 1930. En castellà,  el primer llibre pop-up, El ratón Mickey en el circo, arribarà el 1934 de la mà d’editorial Molino, que en titula la modalitat com “Ilustración sorpresa”. Les desaparegudes editorials  barcelonines Maravilla o Cervantes comencen a publicar més llibres animats a partir dels anys 40 i els difonen per Espanya i Sud-Amèrica.  I cal mencionar especialment a l’editorial Selva, que publica en espanyol, també a partir del 1940, els llibres que s’editaven a Alemanya als anys 30, perquè encara se’n poden trobar exemplars a la llibreria alemanya del carrer Aribau de Barcelona. D’autoria totalment catalana caldria rescatar de l’oblit un magnífic títol, Casa de Muñecas (1953), de Marià Manent amb il·lustracions i enginyeria d’Elvira Elias, perquè és una preciositat.

Tanmateix serà l’editorial Roma qui s’especialitzarà en llibres sorpresa i de regal, a més d’alimentar les col·leccions de nines i soldats de retallar amb els quals jugàvem els infants dels anys cinquanta i seixanta. Però tota això era possible gràcies a l’existència, a Barcelona, de l’empresa Gràfica Manen, que facilitava la producció de tota mena d’impresos i plegats, tant a Espanya com a la resta del món. A partir dels anys seixanta l’editorial Artia, de Praga, pren en relleu a Manen pel que fa a la producció de pop-up internacionals, especialment de creació anglesa i nord-americana.

Els més sorprenents i originals pop-up catalans creiem que continuen sent, encara ara, els d’edicions de l’Eixample que, als anys 80, publiquen dues obres de Els Comediants: Sol solet  (1983) i La nit (1987), d’una factura tan imaginativa i insòlita…que van fer fallida econòmica, ai las! Actualment, qui més en produeix és Combel, amb obres de Sebastià Serra, Mercè Canals, Lluís Farré, Patrícia Geis, Àngels Navarro, etc.

Els llibres pop-up presenten diferents modalitats. Així podem parlar de:

1. Llibres sense relleu ni articulació, com les arlequinades, els desplegables, els llibres de solapes, les imatges sobreposades amb acetats, etc.
2. Els llibres que inclouen efectes de moviment en girar la pàgina o mitjançant llengüetes.
3. Els que tenen efectes de transformació, com ara els ninots articulats, els discs rotatoris o els plecs persiana.
4. Els anomenats efectes túnel, els llibres carrusel, i els teatrins.
5. Però, sobretot, aquells que contenen volums tridimensionals damunt el pla o la doble plana, que poden sorgir un cop enganxades a mà les figures retallades o mitjançant hàbils plecs de paper.

Només aquests darrers són, pròpiament dit, un pop-up, denominació reservada a aquelles figures imprevistes, que s’aixequen -hop-la!- perpendiculars al pla de manera tridimensional. Aclarim que no s’ha de confondre el pop-up amb els llibres retallats que crea Antoine Guilloppé o  que llença sovint al mercat l’editorial Milimbo, perquè aquestes boniques filigranes no són perpendiculars al pla.  I tot i que algunes de les facècies que pot presentar un pop-up poden remetre’ns a l’art de la papiroflèxia o de l’origami, cal saber que en aquestes arts els plecs han de ser geomètrics i regulars, i en els pop-up no.

El contracte de lectura d’un bon llibre pop-up exigiria que dins d’un mateix títol no se’n repeteixin els efectes; que hi hagi un bon estudi de la doble plana, de manera que no hi hagi res que en sobresurti; que l’enginyeria utilitzada afegeixi un plus al relat, multiplicant-ne les pistes de lectura i els punts d’ancoratge; i que, per tant, innovi. Podem relacionar els poop-up amb la publicitat, pels seus efectes de sorpresa i humor; el cinema, sobretot per que fa al muntatge i l’enquadrament; els mitjans multimèdia, pel seu caràcter interactiu i, com en qualsevol altre llibre, amb la tradició literària i icònica.

I acabarem amb un parell d’anècdotes: sabíeu que el pop-up més venut del món és Haunted House (1979), de Jan Pienkowski, que té el mèrit d’incloure tots els recursos d’enginyeria de paper possibles, inclosos els sonors? I que actualment el més car de tots és Index Book  (1967) de l’artista Andy Warhol? O que Katsumi Komagata és qui millor està explorant el potencial de les textures expressives del paper en els seus llibres? Sabíeu que actualment la majoria d’aquests llibres s’imprimeixen a la Xina o a Colòmbia? Corre una llegenda, no sé si verídica, segons la qual, un cop impresos els pop-up, és la tripulació del vaixell que els transporta qui en retalla i n’enganxa les figures, per guanyar temps…

I prou per avui, perquè si us deia tot el que en sabia no en quedaria per un altre dia…