Al Replà, cada setmana parlem de lectura i de literatura.
Al Replà, creiem que aquestes són eines que, a més a més, de fer-nos passar bones estones, ajuden a construir un món millor, en el qual el diàleg i el respecte puguin anar guanyant terreny.
A prop de les festes, els veïns de l’edifici decorem el Replà amb els llibres més exquisits, les garlandes més fines i els millors desitjos.
Bon Nadal i molt bones lectures!
1r 1a
RINCK, Maranke. Tangram Gat. Il·lustr. Martijn Van der Linden. Barcelona: Ekaré, 2017. (52 p. + joc) 19,80€
Són abundants els llibres il·lustrats que proposen entreteniments als infants, però rara vegada es fa el pas entre allò que és un entreteniment i allò que és una narració. Aquest àlbum d’Ekaré n’és una molt bona i reeixida proposta. El tangram és un joc xinès molt antic basat en formar diferents figures planes, com ara un gat, una casa, un peix…- a partir de cinc triangles, un romboide i un quadrat-. En aquest llibre, les formes són les siluetes blaves que donen inici al relat i, a més, s’hi adjunten a part, com un regal, en un cartró encunyat. Però el millor del cas és quan havent presentat la figura en blau, posem per cas un gat, aquest apareix a la pàgina següent adientment il·lustrat, cobrant vida i personalitat gràcies a una tècnica i una traça hiperrealista, proesa que permet al lector seguir les aventures d’aquest felí, a qui se li farà una casa, i se li donarà peix per sopar, cosa que no evitarà que el gat s’escapi i passi més d’una aventura, sempre amb figures del tangram carregades de vida i expressió. Les frases del relat, curtes i ben puntuades, subratllen una peripècia sorprenent, en el fons i en la forma.
CARNOVSKY & DAVIES, Kate. Il·luminatomia. Barcelona: Cruïlla, 2017. 64 p. 19,95€
Heus aquí un llibre de la descoberta, en gran format, realitzat pel molt expert equip gràfic italià Carnovski, que deixa bocabadat al lector. Es tracta d’un atles anatòmic del cos humà, que s’afegeix a la llarga història d’aquest tipus d’atles tan antics, però amb unes explicacions textuals tan clares, i, sobretot, amb una presentació gràfica a tres tintes tan impressionant, que resulta tan instructiu com plaent de manipular, ja que les tres tintes responen diferentment a les tres lents (vermella, verda i blava) que el llibre adjunta com una lupa portàtil. A remarcar: aquelles doble pàgines en que diferents parts del cos humà responen a la mida real, com ara el tòrax, i l’especial atenció prestada al fetus humà, que pot interessar molt als petits lectors. Una clara demostració que la ciència i l’estètica no són incompatibles.
PEDROLO, Manuel de. El principi de tot. Il·lustr. Pep Boatella. Barcelona: Comanegra / Ajuntament de Barcelona, 2017. 52 p. 18€
Quan un geni de la narrativa catalana com és Manuel de Pedrolo és il·lustrat per un geni de la narrativa gràfica com Pep Boatella el resultat no pot ser altra cosa que… genial! Aquest relat sobre els límits de la llibertat, escrit el 1957, cobra vida i ambientació gràcies a l’acurada maquetació i a una magistral il·lustració que, des de les guardes fins a les doble planes mudes, i des de les panoràmiques fins el pla detall de la coberta, fa embadalir sense perdre ni un gram de vigència. Sobretot ara, quan el país sencer viu sota el jou del 155 i hi ha tanta i tanta gent anònima que amb petits gestos de no res, aparentment insignificants, transforma la nostra societat. Altament recomanable com a lectura adolescent…i com a projecte editorial a seguir.
1r 2a
CANAL, Eulàlia. L’interrogant gegant. Il·lustr. Sebastià Serra. Barcelona: Animallibres, 2017. 40 p. 15’95€
D’aquest segon treball en format àlbum d’Eulàlia Canal, m’agrada un text que flueix com el d’un conte sense il·lustració, cosa que fa que no s’entrevegi l’estructura que suporta les il·lustracions com així passa en alguns àlbums. Permet una lectura en veu alta i genera imatges magnífiques que fan que, en definitiva, tampoc es noti la diferència amb altres exemplars.
A L’interrogant gegant, trobem tres nens que surten a passejar per la muntanya. Un senyal dibuixat a la neu, aparentment a l’atzar, evitarà que el poble sigui bombardejat per un avió, amb els dos pilots del qual viuran una petita aventura.
Una història que fuig dels temes més habituals del llibre àlbum, i que es coordina amb precisió amb les il·lustracions de Sebastià Serra. Aquest dota l’àlbum d’unes imatges que transmeten calidesa enmig del fred que envolta els protagonistes.
WEGELIUS, Jakob. La mona de l’assassí. Trad. Elena Martí Segarra. Barcelona: Viena, 2017. 636 p. (El jardí secret; 17) 23€
Que un editor es jugui els calés en una novel·la per a infants i joves de més de 600 pàgines, amb un preu de mercat de 23 € i d’autor desconegut, és que es llença a la piscina sense saber nedar, o bé, que ho fa amb la certesa que pot guanyar la cursa. La mona de l’assassí trenca la política d’una col·lecció que sol editar clàssics de la LIJ, i ho fa, segons els editors, per l’enorme qualitat que en ella van veure. I la veritat és que no es van equivocar.
La mona de l’assassí és una novel·la que es mou entre el gènere policíac i el d’aventures, amb un personatge curiós que a més és qui narra la història: una mona que vol treure de la presó al seu amic, el capità Koskela, acusat injustament d’assassinat. La cerca de proves el portarà a diversos indrets del planeta. Sally Jones, tal com s’anomena la mona, no té el do de la parla, però, des del seu silenci té una habilitat enorme per les feines manuals, una destresa innata per guanyar-se l’amistat i la complicitat de personatges que li obren camins i que, a més a més, escriu de meravella.
A part de ser una obra excepcional, il·lustrada pel mateix autor del text, té la curiositat de tenir una enorme i atractiva galeria de personatges on no hi figura cap infant.
KEEGAN, Claire. Tres llums. Trad. Marta Hernández i Zahara Méndez. Barcelona: Minúscula, 2017. 108 p. (Micra) 10€
Amb unes mides de 15x10cm, Tres llums esdevé un d’aquells llibres difícils de trobar en una llibreria o en una biblioteca, encara que el temps que s’hi esmerci no serà temps perdut. Una novel·la breu de l’autora irlandesa Claire Keegan en la qual una nena de pagès i de família nombrosa va a passar un estiu a casa d’uns familiars, mentre la mare està a punt de donar a llum a un altre germà. Allà, descobreix coses que no ha viscut mai, especialment afecte i atenció, coses per les quals no té ni tan sols paraules per anomenar-les.
Tres llums és un llibre petit però una gran descoberta en la qual hi destaca la descripció amb les paraules justes de les sensacions, de la intensitat emocional, de les petites coses i dels detalls minúsculs.
2n 1a
SENDER, Ana. Las hadas de Cottingley. Sevilla: Tres tristes tigres, 2017. 40 p. 16,90€
Una tarda de juliol de 1918, la petita Elsie Wright i la seva cosina Frances Griffith van fotografiar fades en un rierol proper a casa, al petit poblet de Cottingley (Anglaterra). El suport de l’escriptor Arthur Conan Doyle va acabar per convèncer a gran part de l’opinió pública … Aquest és el relat, narrat per la pròpia Elsie, dels veritables esdeveniments. La il·lustradora Ana Sender fa una proposta sincera i molt atractiva d’aquesta història que va succeïr a Anglaterra, a finals de la Primera Guerra Mundial. Ana presenta un relat breu, en format d’àlbum i amb unes il·lustracions on el traç del llapis és protagonista que ens remet al treball delicat i exquisit en el tractament d’elements de la natura de la il·lustradora canadenca, Isabelle Arsenault. Ana treballa amb estampats per a roba en uns dibuixos plens d’expressivitat
BRUN-COSME, Nadine. Llop gran i llop petit. Il·lustr. Olivier Tallec. Madrid: Jaguar, 2017. 48 p. 14€
Des de fa molt temps, el llop Gran viu tot sol al seu arbre dalt d’un turó. De sobte, apareix un llop petit i ara són dos. Poc a poc el llop Gran va coneixent al seu nou company i ha d’acceptar conviure-hi. Un llibre sobre la convivència i la importància de saber compartir. Olivier Tallec, que recentment va visitar Barcelona i a qui vam entrevistar al nostre Bloc, il·lustra aquest text de la Nadine Brun-Cosme amb una paleta de colors molt càlida i amb un tractament a base de pinzellades amples i amb menys presència del llapis que en treballs anteriors. El traç de grafit li serveix per destacar la figura del llop protagonista i de l’arbre on viu i on acull al seu nou company de vida.
COMPANY, Flavia. L’escola de la Haru. Il·lustr. Luciano Lozano. Barcelona: Fragmenta, 2017. 48 p. (Petit Fragmenta) 14,50€
L’escola de la Haru és la continuació de la novel·la Haru, escrita per Flavia Company i publicada l’any passat per Catedral. L’àlbum il·lustrat que recomanem està emmarcat en un context de cultura oriental i centra la seva història en la importància de l’educació a l’escola Dojo: la mestra Haru ensenya als seus alumnes a entendre millor la vida amb disciplines com la cal·ligrafia, la meditació, el tai-txi o el tir amb arc. Les Il·lustracions amb aquarel·la casen molt bé amb un text suggeridor i ple de bones intencions. Pinzellada molt solta, una gamma de colors suaus per representar una ambientació càlida amb elements naturals (arbres, flors, llacs i ocells) per narrar el procés dels alumnes i la seva mestra que fan un pas endavant en l’itinerari de la vida.
2n 2a
DIPACHO. Deux petits oiseaux. França: Points de suspension, 2017. 36 p. 14€
Publicat per primera vegada a Colòmbia el 2010, he hagut de fer passada per Montreuil per trobar aquesta petita joia dels àlbums sense mots que respon a una de les meves recerques actuals: àlbums que, com demostra el mercat, han trencat el sostre de vidre que els obligava a restar classificats per a primers lectors i afronten, amb un missatge directe i eficaç per a adults, els grans temes de la humanitat. En aquest cas una magnífica crítica a la societat de consum a partir de dos ocells que, vivint tranquil·lament cadascú a un cantó d’un arbre, de sobte decideixen començar a acumular més i més riquesa -o porqueries-, fins que fan la fi del cagaelàstics. Busqueu-lo, cerqueu-lo, adquiriu-lo i gaudiu del tant que es pot arribar a dir amb tant poc.
SEMPÉ, Jean-Jacques. El senyor Lambert. Trad. Jordi Martín Llobet. Barcelona: Blackie Books, 2017. 64 p. 17,90€
L’any 1965 Sempé va demostrar una capacitat fora del normal per analitzar i sintetitzar les petits coses de la vida tal i com, per sort, Blackie Books posa novament al nostre abast amb aquesta petita joia de la literatura: El senyor Lambert. Tot comença quan un dia el senyor Lambert no es presenta al restaurant Chez Picard a dinar com ha fet sempre. Els seus companys de taula comencen a fer les mil i una conjectures a l’entorn del què li pot haver passat. No patiu, però, que el senyor Lambert ha estat víctima d’una de les malalties més antigues de la humanitat. El llegiré, rellegiré i gaudiré a pleret de cada una de les imatges que, situades en un pla que sembla que no hi passa res, la vida transcorre com ho ha fet sempre.
Antologia literària per tornar a la infantesa. Barcelona: Casa Catedral, 2017. 456 p. 24€
He de dir que aquest llibre m’ha enamorat per diverses coses, fins i tot abans d’obrir-lo: per la seva magnífica i atraient coberta, amb foto inclosa, pels autors que conformen aquest recull de contes que afronten la infantesa des de molts i diversos punts de vista i, així mateix, per la seva acurada edició. Tot plegat m’ha portat a adquirir aquesta joia que espero que em desperti el camí de la infantesa. Un llibre bonic perquè sí, amor a primera vista.
3r 1a
HÉDELIN, Pascale. 1.2.3… JA! Els records esportius dels animals. Il·lustr. Amélie Falière. Trad. Susana Tornero. Barcelona: Joventut, 2017. 48 p. 16€
1.2.3… JA! no és un llibre de coneixements però, en llegir-lo, s’aprèn que la migradora dels cards —una papallona— pot recórrer cinc-cents quilòmetres d’una tirada, que la tonyina pot nadar a una velocitat de 100 km/h, que la pantera de les neus i la gasela fan salts de 15 metres de longitud i el puma, de cinc metres d’altura —l’equivalent a tres vegades el seu cos— o que l’escarabat rinoceront pot alçar objectes que pesen cent vegades més que ell. L’obra està concebuda com els jocs olímpics dels animals i s’hi troben proves de velocitat, de resistència, de natació, de gimnàstica, d’escalada, d’halterofília, de boxa o d’esgrima, entre altres, sense oblidar els paralímpics i les medalles d’honor. Una estructura senzilla que, atès l’encert de les seccions i l’humor —en el text i en les il·lustracions— amb què es presenten els guanyadors, aproxima de manera divertida un munt d’espècies als primers lectors.
RAMSTEIN, Anne-Margot; AREGUI, Matthias. Dedans. Dehors. París: Albin Michel Jeunesse, 2017. 36 p. 18€
Sense que la idea de Dedans. Dehors siga del tot original, ja que es tracta de mostrar alhora l’interior i l’exterior d’una mateix lloc, recurs utilitzat en altres obres, el cert és que, en aquesta ocasió, el resultat és especialment suggeridor sobretot per l’enginy en triar els escenaris i la delicadesa en mostrar-los: un ànec amb els pollets que vénen de nàixer i un ou que encara no s’ha trencat i, al costat, l’au encara a dins de l’ou, enroscada sobre sí mateixa; una cova subterrània amb un home que hi descendeix i, en la imatge de la dreta, la boca de la gruta amb altres espeleòlegs que asseguren el que baixa; un veler escorat per la tempesta i, a l’esquerra, tot d’objectes que cauen a terra i un gos també. De vegades, hi ha un punt de comicitat —el cuc a l’interior de la poma i l’excursionista rossa a punt de mossegar-la— o de poesia: ocells exòtics que, des de dins de la gàbia, observen un pardalet grisot i, al costat, l’animaló lliure que els mira; la visió del conductor d’un camió i, a la dreta, un plànol aeri que mostra la cua de vehicles que s’ha format a la carretera: la mirada de l’àguila que sobrevola l’indret? A més de certes referències a la literatura infantil —la torre d’un castell ja sense Rapunzel o Pinotxo al ventre de la balena— i de certs jocs de repeticions —el riu, el gos, la balena mateixa…—, hi ha una mena de fil que s’obre amb la criatura encara dins de l’ou i termina amb la mirada d’un home gran, solitari, l’habitatge del qual és ple de llibres, de pintures i de música mentre que, a fora, fileres de cases idèntiques dormen en la nit.
3r 2a
RIDELL, Chris. 100 abraçades. Barcelona: Baula, 2017. 120 p. 9,90€
En aquests temps convulsos, què millor que celebrar la vida a l’escalf d’una abraçada? Aquesta és la proposta que ens fa Chris Riddell amb un llibre de petites dimensions, algunes cites més o menys clàssiques (de Shakespeare, Aristòtil o Rilke) i les seves il·lustracions de línea neta en les que parelles de tota mena (humanes, animals, robòtiques, de personatges de ficció…) s’abracen càlidament (algunes, però, sembla que es donen el condol i d’altres que l’abraçada és de circumstàncies, per quedar bé o amb traïdoria) i permeten a tota la família jugar a descobrir els personatges que, de vegades de forma inversemblant, es fusionen en una abraçada.
CALI, Davide. La crida de l’aiguamoll. Il·lustr. Marco Somà. Trad. Gustau Raluy. Barcelona: Takatuka, 2017. 21 p. 15€
Uns pares joves i sense fills troben un nadó abandonat en un aiguamoll i decideixen adoptar-lo. En Boris no és un nen com els altres: té brànquies com els peixos. Creix feliç i estimat, però un dia sent el reclam de l’hàbitat que és el seu, i abandona la seva família per tornar amb els seus iguals. Aquest no és, però, el final d’una història que ens parla de la diferència i de com l’amor (el sentiment d’estimar i ser estimat) és i serà sempre el motor fonamental que regeix les nostres vides. Amb unes il·lustracions detallistes en les quals tant els peixos com les aigües tenen els colors de la terra, i els animals tenen textures o formes vegetals (és fonamental aquesta combinació dels elements de la naturalesa per entendre l’àlbum), els autors llancen al mar, com ho fan els pares d’en Boris, un missatge que tot bon amant hauria de fer-se seu: “Si tu ets feliç, nosaltres també som feliços”.
PORTELL, Joan. Llegim? Com fer lectors entusiastes. Barcelona: Pub. Abadia de Montserrat, 2017. 160 p. 14,15€
El nostre veí del segon segona del nostre replà, en Joan Portell, ens ofereix un assaig a l’abast de tothom sobre l’experiència lectora. I ho fa des de dos vessants (per a qui això ressenya, un dels aspectes més originals del llibre): des de la investigació teòrica sobre el tema i des de la seva experiència particular. Dos colors de tinta, negra i vermella, distingeixen quan parla el teòric i pedagog i quan ho fa ell a nivell vivencial. Parla de llegir a casa, a l’escola, a la biblioteca; parla de les raons per llegir i de les dificultats que comporta mantenir-la. I, a més a més, ens presenta una mena de cànon de la LIJ que pot servir d’orientació a totes i tots els mediadors en potència que volen ajudar a que el plaer de llegir superi entrebancs i refermi posicions.
Deixeu un comentari: