Podríem definir Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues com un llibre diferent, original, a cavall entre el recull de contes, l’àlbum i el llibre il·lustrat, i a la vegada, com un bon exemple de com la il·lustració acompanya, amplia i enriqueix un text.
Qui canta la cançó de bressol?
Podríem definir el seu autor com un actor que interpreta històries en l’escenari de la literatura, i com a bon professional avesat a moure’s rere els focus, gairebé a cada nou llibre es posa sota la pell d’un personatge amb un nom i una personalitat diferent, tot cercant sempre la interpretació original i personal que el diferenciï de la resta. En aquest llibre, s’autoanomena Joan Faldilles, un heterònim més dels que usa i cerca en la seva calaixera (plena de camises, pijames, mitjons i altres complements) en Joan Rioné, a qui podríem definir també com a home-orquestra capaç de narrar, de representar, d’imaginar, d’escriure i també d’editar i de vendre contes.
D’originalitat i personalitat n’és ple el catàleg de la seva editorial, Piscina, un petit oceà. Llibres gairebé d’artista, d’artesà, molt personals, i elaborats enterament a les nostres terres, i d’això se’n vanta el senyor Joan, amb tot l’orgull del món, com a fet també diferencial. Llibres com El calaix de l’artista, Carrer del mar, Inventari de contes, o bé, Un mitjó a cada peu. Aquesta darrera fou reconeguda amb el Premi Crítica Serra d’Or, cosa que posava en el mapa aquesta petita i personal editorial. L’escriptor era el mateix, sota el vestuari minimalista d’en Joan Calçotets, acompanyat de l’il·lustrador Armand.
El tàndem autor i il·lustrador d’Un mitjó a cada peu repeteixen ara a Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues.
Per a un huracà?
D’entrada, el títol ja sacseja les consciències car bressol i huracà són termes antagònics. Val a dir, però, que ens trobem davant d’un recull de vuit textos relacionats amb el son, entre els quals hi ha contes, cançons, cançonetes, poesia… Un tipus de llibre escàs en el mercat i agraït per la lectura compartida i en veu alta que proposa, especialment per l’hora d’anar a dormir. Un tipus de llibre que sol tenir un format més de novel·la o de llibre de butxaca. En aquest cas, presenta unes mides generoses que l’apropen més a l’àlbum que al llibre de lectura, i aquest fet dona projecció i volada al seu contingut.
Si alguna cosa vertebra el conjunt és la passió per la narració oral i per la imaginació, a estones desfermada i a estones continguda, fins i tot amable. En els textos s’hi barregen narradors i protagonistes, i en llegir-los hom s’adona de tot de girs que venen de l’oralitat i que la potencien. És d’admirar la poètica dels textos i de les imatges que provoca, el vocabulari, les llargues i enginyoses llistes, el pòsit de tradició que contenen les històries…
A més de ser una invitació directa a la narració oral i compartida, quan hom s’hi endinsa, descobreix que l’enginy del llibre va molt més enllà d’unes mides generoses, d’uns simples contes, d’un estil proper a l’oralitat, d’una imaginació desbordant. El seu poder esclata en la dinàmica intel·ligent i sorprenent que proposa.
Com s’ho manega per sacsejar-nos?
El text de cada història està distribuïda en una doble pàgina. En el cas dels contes més extensos, i aquest és l’únic element que tira una mica enrere el lector, la part que ocupa el text està excessivament farcida de lletra. Aquesta doble pàgina està il·lustrada amb el narrador, els oients de cada conte i l’entorn on es troben. I és molt curiós fixar-se en la variada tipologia mostrada en el global del llibre: una dona que narra als seus gats; un refugiat que narra a altres refugiats; dos homes als seus suposats fills; una nena als monstres de la foscor…
Un cop enllestim la lectura de cada conte, al darrera, hi ha una enorme doble pàgina on l’il·lustrador fa la seva interpretació del contingut, amb una única i enorme il·lustració. Gairebé podríem parlar de pòster. I la veritat és que a cada història, les ganes d’enllestir-la es van fent més grans per conèixer l’espectacular visió que t’espera al darrere, elaborada per l’Armand, una il·lustració potent, precisa i alhora efectiva, amb una cura immensa per l’enginy i pels detalls. Mireu-vos el despertador sense busques tancat en una gàbia per poder dormir sense límits, el càmping Moby Dick instal·lat sobre un penyal que és alhora el llom d’una balena blanca, el so enrabiat d’una trompeta que toca a la nit des d’un quart pis –un edifici que fa pensar en el replà que ens acull i que ens permet projectar les nostres opinions sobre la literatura infantil i juvenil-.
Un consell: Deixeu-vos sacsejar, agombolar, guiar per unes cançons elaborades per apaivagar la força d’un huracà, entre moltes altres coses.
Deixeu un comentari: