La vall de la Tove Jansson

   Va ser una casualitat trobar-me aquest estiu, a mitjans d’agost, una gran exposició sobre l’obra de Tove Jansson (1914-2001) a Copenhaguen. Passejant per la ciutat i visitant alguns dels establiments de les vies comercials, ja m’havia adonat que la il·lustradora finesa hi havia deixat empremta: el marxandatge dels seus Mumins era presents tant a les botigues de souvenirs com als establiments punters en el camp del disseny més innovador, i estava clar que l’imaginari de Jansson com a exponent de la cultura dels països nòrdics se l’havien fet seu els danesos, i no només a la capital sinó també en altres poblacions. L’obra de Jansson omplia els tres pisos del Gammel Strand Kunstforening en una mostra que ja havia passat per la Finnish National Gallery, el museu de Gothenburg i la Dulwich Picture Gallery entre altres llocs.

   Reconec que els personatges de la Vall dels Mumins no pertanyen al meu, d’imaginari. Me’ls vaig perdre, o no els vaig saber apreciar i valorar quan els nens catalans els vam tenir a l’abast. Per això, permeteu-me parlar de la descoberta de la Tove Jansson com a artista total i no només com a creadora dels Mumins en aquesta exposició.

De fet, com passa gairebé sempre, la personalitat del creador/a (els seus orígens, la seva família, el seu desenvolupament personal i social) deixa rastres molt poderosos en la seva obra.

   Els pares de la Tove (en general tota la seva família) són fonamentals. Sempre parla d’ells com a artistes. El pare era escultor i la mare il·lustradora. Gràcies a ells va orientar des de ben joveneta la seva carrera creativa i segurament el seu objectiu principal era convertir-se en artista plàstica. Pintora. La seva vida adulta va coincidir amb la segona guerra mundial i les penúries, i la il·lustració de contes (i posteriorment les tires còmiques en premsa) van ser el mitjà idoni per guanyar uns diners per sobreviure que els quadres no li podien proporcionar. Crítica i compromesa, va dibuixar moltes portades per a Garm, una revista sueca de caire polític, en les quals ironitzava, mofant-se, de les idees tant de Hitler com d’Stalin.

   Els primers Mumins, escrits i dibuixats en plena guerra, també exposen les experiències de l’autora durant el conflicte bèl·lic (es parla de por, de catàstrofes, de soledat, de pèrdua) encara que apostin per finals feliços. Inventa un paratge paradisíac, la vall dels Mumins, verge i aparentment refugi de tot allò que malmet la vida real, que Tove jansson relaciona sempre amb el seu lloc d’estiueig i que acabarà sent la seva residència a partir de 1964: una illa, Klovharun, dins l’archipièlag Pellinge, a la costa finesa. Jansson va ser i es va sentir un esperit lliure i així la recorden, ja de gran, les seves nebodes quan la visitaven a Klovharun on vivia amb la seva companya sentimental, l’artista Tuulikki Pieilä (es van conèixer el 1955) i que, com la pròpia Tove, els seus pares o els seu germà Lars, tenen els seus alteregos a la família Mumin.

   Els Mumins, que en un principi eren més prims, més foscos i amb ulls vermells, parlen de la bonhomia, la família, la diversitat, el descobriment, la sensualitat, la natura, l’amistat i la llibertat. Van tenir un èxit espectacular a Finlàndia a partir de la seva adaptació al format còmic l’any 1947 i van ser icona mundial a partir de la seva publicació en revistes angleses a partir de 1954. 20 milions de lectors en més de 40 països del món li van donar fama, i a partir dels anys 60 van ser adaptats al teatre, a la televisió i a les pel·lícules d’animació. Amb una línia neta i gran claredat tant narrativa com representativa, van influir en moltíssim il·lustradors, especialment del nord d’Europa.

http://https://www.youtube.com/watch?v=8U8d2qt72KA

 

L’exposició de Copenhagen mostrava l’evolució de la sèrie, així com els originals de les adaptacions de clàssics que va fer Jannson (El Hobbit de Tolkien o l’Alícia de Carroll). Però una part importantíssima de la mostra la formaven les seves pintures. Tove Jansson va realitzar estudis d’art a Hèlsinki, a Estocolm i a París, i va rebre la influència de Matisse i els postimpressionistes. El món familiar, els autoretrats i els paisatges són els seus temes preferits. La visió de la naturalesa i el mar en les seves pintures primerenques va resultar cabdal en l’execució dels fons naturals de les seves il·lustracions de la Vall dels Mumins. Com hem esmentat abans, la pintura va ser la disciplina més estimada de l’autora i la va conrear fins a finals dels 70, deixant-ne testimoni també en molts murals que encara avui es conserven.

   Tove Jansson va morir l’any 2001. Va ser una dona lliure, passional i emprenedora. Amb el seu germà Lars van crear una empresa l’any 1958 per a la comercialització de les seves creacions, especialment els Mumins, que encara avui existeix sota la direcció de la seva neboda Sophia Jansson. Com a narradora, el 1968 va publicar la seva novel·la més coneguda, La filla de l’escultor que, com gran part de la seva obra plàstica, té moltes connexions amb la seva vida. Diuen que les dones artistes recorren més sovint que els homes a les seves experiències personals a l’hora de crear les seves obres. Tove n’és un exemple més. És un goig per a mi haver-la descobert en l’exposició completíssima de Copenhagen i saber-la sempre lliure i enriolada nedant al voltant de la seva illa.

 

http://https://www.youtube.com/watch?v=tYgC0nKyF0g