El meu pare és un pirata

BADAL, Josep L. Jan Plata: la crida dels pirates. Barcelona:
La Galera,
2013. 178 p. ISBN 978-84-246-4749-0 
14,90 €
El primer llibre que jo, Pippi Langstrump, he triat per recomanar des
d’aquest replà ha estat el d’un col·lega: en Jan Plata, el protagonista que
dona nom al llibre, com així fou en el meu cas.
De caràcter, en Jan i jo no ens assemblem gens. Si jo sóc valenta i
decidida, ell és més aviat tímid i poruc. Si jo sóc aventurera de mena; ell és
dels que els agrada quedar-se a casa amb la companyia d’un bon llibre
d’aventures. Per cert, el seu preferit i que recomana sovint és L’illa
del tresor
de R. L. Stevenson, on apareix el pirata més impressionant de la història de la
pirateria, John Silver, que traduït en català seria Jan Plata, com ell mateix. De
ben segur que una mica de sang pirata deu córrer per les venes d’en Jan.
Però, malgrat la diferència que ens separa, en Jan i jo tenim un aspecte
en comú. El nostre pare no hi és mai, perquè el nostre pare és un capità, un
pirata que navega pels mars i oceans d’aquest món. Jo tinc la sort de
conèixer-lo. En Jan Plata, en canvi, ni tan sols l’ha vist mai.
A grans trets, la història d’en Jan Plata és la d’un desig, el de
conèixer el pare. Un toc en una campana, prop de casa seva, farà que un dia ell
aparegui amb la planta d’un pirata de bo de bo anomenat Tros de sabre. A partir
d’aquest moment, en Jan Plata anirà descobrint tot de misteris i enigmes que
penjaven damunt la seva encara curta vida.
En el llibre, hi ha dues parts potser massa diferenciades. Una primera,
en la qual hi ha la coneixença sorprenent del pare i el descobriment de la
personalitat amagada de la mare, i en la qual destaca l’agilitat de la narració
i l’acció en les diverses escenes. Una segona, en la qual en Jan Plata
emprendrà un viatge a bord d’un vaixell. Si bé, semblaria que l’acció hauria de
tenir lloc en aquest tram de la novel·la, no és ben bé així, sinó que hi domina
la descripció d’espais i de personatges de la tripulació, ben diversos i
captivadors.
Val a dir que Jan Plata no és el primer llibre de pirates de l’autor. Abans, i també a La Galera, havia publicat El pirata Gorgo. La seva trajectòria encara és breu, amb incursions tant a la literatura infantil com a la d’adults, però m’ensumo que anirà fent-se gran com la fama d’aquest futur corsari.
Jan Plata de
Josep Lluís Badal (Ripollet, 1966) ve a ser una barreja de realisme, de
fantasia i d’aventura que s’emportà la 50a edició del Premi Folch i Torres. Els
dibuixos són de Jordi Lafebre, autor de còmics, que ha fet poques incursions en
el món del llibre per a infants. Les seves són il·lustracions descriptives, amb
un to simpàtic, i sempre des d’un mateix punt de vista.

Post navigation

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *