Ho sap tothom i és profecia que el mes de setembre és un mes de divorcis. Les vacances posen a prova la capacitat d’entesa de les famílies perquè, per bé o per mal, amb l’estiu es deixen de banda les agendes i disposem de moltes estones per compartir plegats.
La Família Mumin ha superat la prova i torna de Finlàndia més unida que mai. No ha estat fàcil, no ens enganyem.
Això sí, l’atzar ha volgut que entre les relectures, les descobertes literàries i les novetats, hagin topat amb un munt de famílies ben peculiars i extravagants!
Rellegint Lois Lowry… (Anastasia Krupnik, 1979)
Hem tornat a riure d’allò més amb les sortides d’aquesta nena de deu anys que és un cas com un cabàs. L’Anastàsia és divertida, espavilada i sobretot, té molt de caràcter. En el seu quadern verd va apuntant totes aquelles coses del dia a dia que més l’amoïnen.
En aquest primer llibre de la sèrie, que s’estructura en petits capítols temàtics, l’Anastàsia està molt enfadada perquè els seus pares han decidit tenir un fill sense demanar-li permís. Quina barra!
Per sort, l’Anastàsia té uns pares molt comprensius que saben com tractar-la.
Descobrint una sèrie que ens havia passat per alt, gràcies a la recomanació d’una bona lectora de la biblioteca.
Hilari McKay va escriure la història de l’estrambòtica família Casson, de pares artistes i de fills amb noms de colors. Bromera va publicar els dos primers llibres, ara ja fa uns anys:
L’Àngel de Safri. Bromera, 2004
L’Estrella d’Anyil. Bromera, 2006
Si creieu que la vostra vida és caòtica i que això pot afectar l’educació dels vostres fills, ja us ho podeu treure del cap. Després de llegir aquesta sèrie us adonareu que encara que visqueu una mica descontrolats, l’amistat, l’art, les relacions familiars, l’amor, poden convertir els vostres fills en unes persones entranyables i d’allò més espavilades.
No sé si és possible editorialment, però jo sé d’unes quantes lectores que estaríem encantades de poder llegir la resta de la sèrie!
Picotejant entre les novetats d’adults…
Edicions de 1984 ha recuperat en català La germandat del raïm de John Fante, escrita l’any 1977 i de lectura obligatòria per entendre les tensions emocionals que teixeixen tot nucli familiar.
Amor i odi, retrets, vicis, menyspreu, il·lusions i falses expectatives, són el que mou l’univers dels Molise, una família italoamericana que viu els darrers dies del pare, el vell Nick, al voltant sempre d’unes faldilles i una copa de vi.
Mare meva, quins farts de riure i de plorar ens hem fet amb aquesta radiografia familiar. Sarcasme en estat pur.
I entre les novetats infantils… més retrats familiars interessants.
Bettina Obrecht. Sputnik. Il·lustr. Sabine Kranz. Takatuka, 2013
Bettina Obrecht. Sputnik. Il·lustr. Sabine Kranz. Takatuka, 2013
Sputnik, vestit amb un impermeable i unes botes d’aigua roses, apareix de cop i volta a les afores del barri, al costat d’unes vies de tren abandonades. Quan en Karim, l’Anna i l’Adrià se’l troben, l’Sputnik els diu que és un extraterrestre.
Aquest estrany personatge, amb poc més que la seva presència, com una mena de Bartleby l’escrivent, fa que les coses canviïn.
Contrasten de rere fons la família nombrosa del Karim, que amb la visita de la seva àvia, veu com el seu petit piset, i la cuina, es converteix en un punt de trobada, una festa d’oncles, cosins, veïns i coneguts.
I la família de l’Anna i l’Adrià, que tot just veuen com la Lara, la nova parella del pare, intenta ocupar el buit que va deixar la mare quan va marxar de casa ara fa quatre anys.
Ara bé, si entre les novetats infantils hi ha alguns candidats per emportar-se el premi de pitjors pares del món (amb el permís de l’Anna Manso), ben segur que són els que apareixen en aquests dos llibres de David Walliams, l’autor d’ El noi del vestit.
Podeu triar entre uns pares enganxats als programes escombraria de la televisió i una àvia que fa pudor de col o una madrastra addicte a les patates xips amb gust de còctel de gambes, que fins i tot té mandra de mocar-se. Històries esbojarrades amb personatges histriònics, que tenen tots els ingredients per guanyar-se un bon seguici de lectors.
Ben mirat, cada família és un món i ben segur que la realitat supera la ficció. O no?
I una pregunta, quina és la vostra família literària preferida de la lij?
Jo, del 3r 2a, darrerament he llegit (i també he traduït… d'aquí la descoberta) la família Sackmeier, la família de la Gretchen, la prota, de la saga de Christine Nöstlinger (Viena 1936). M'he quedat prendat d'aquella colla! En català, Oxford ha publicat la trilogia: "Una històrias familiar", "La Gretchen es preocupa" i "Gretchen, reina meva". Molt recomanables.
Gràcies Max, buscarem aquesta sèrie, fa molt bona pinta.
Ara he pensat amb la sèrie de Cruïlla de les germanes Verdelaine, també molt recomanable.
1r 1a
Veig que tornem en molt bon nivell! Felicitats per l'entrada.
Alba & Dídac
Aquest de La germandat del raïm què tal? No el coneixia.
Alba
Alba, el llegiràs en una tarda, és àgil de llegir i amb molt humor, però per contra, et queden un munt d'imatges d'aquesta família gravades a la memòria, àcides i terribles, no els oblidaràs fàcilment. et miraràs els teus germans d'una altra manera, segur!
1r 1a
Gràcies, ho tindré en compte!
2n2a