Ja hi pots comptar…

Quan em va arribar notícia de la conferència inaugural de la sisena edició del Màster oficial interuniversitari (UAB-UB) de Biblioteca escolar i promoció de la lectura, titulada “Fins el top ten i més enllà! Xifres i càlculs en el llibre infantil”, a càrrec de la Teresa Duran, no sabia ben bé, parlant clar i català, de què aniria tot plegat. “Top ten” em sonava a best seller, a llista de llibres més venuts, a cànon de la literatura infantil… i la part de “xifres i càlculs” a economia pura i dura. Estadístiques? Vendes? ROI?
Amb aquestes expectatives, per què hi vaig anar, no ho sé, perquè cap d’aquests temes, sincerament, m’interessa gaire… Potser el fet que era una activitat relacionada amb la literatura infantil i juvenil una tarda de dilluns que no havia d’anar a treballar: una confluència de factors que és tan difícil que succeeixi com que els dos protagonistes de Desencuentros, de Jimmy Liao, es trobin. Això, i que la companyia era molt grata i el Nestea pre-xerrada em venia molt de gust.
Però, per la meva grata sorpresa, tot era molt més senzill i evident del que jo imaginava. La Teresa Duran ens venia a parlar de números. Sí. De números als llibres infantils. Literalment. Xifres i números com aquests:
I és que, no contenta amb l’exposició sobre abecedaris que es va fer a la mateixa Facultat de Biblioteconomia i Documentació ara fa dos anys, la Teresa Duran, junt amb altres professores del Departament de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica de la UB, han saltat de les lletres a les xifres, organitzant una exposició sobre el que podríem anomenar “numeraris” i altres llibres infantils on el número, la xifra, i la matemàtica en totes les seves branques (sobretot l’aritmètica) són els protagonistes.
L’exposició es pot visitar fins el 15 de desembre, i trobareu en pdf tant el magnífic cartell de l’exposició com la bibliografia complerta de llibres als quals la Teresa va fer un repàs, acompanyat d’imatges, durant la xerrada. Això em va permetre rememorar llibres amb els quals estem molt familiaritzats a les biblioteques (com les 10 granotes de Quentin Blake, Uno, cinco, muchos de Kveta Pacovská, o El pequeño 1 de Ann i Paul Rand), i també descobrir-ne d’altres que, malauradament, només podrem conèixer si els importem de l’estranger (com el meravellós City by numbers, de Stephen T. Johnson, al qual pertanyen les següents imatges):
[no, no es tracta de fotografies…]
Com que crec que no hi havia gaires editors entre els assistents a la xerrada (ells, precisament, tan posats com estan amb els temes numeraris!), aprofito l’avinentesa per fer d’altaveu d’una de les reivindicacions de la sessió: on està, la rima, el llenguatge popular, les dites i els refranys més nostrats, als llibres sobre números de casa nostra? Es perdran, els quinze són quinze, quinze quinze quinze, o els setze jutges mengen fetge d’un penjat? D’acord, potser encara no ha nascut l’editor/a que s’atreveixi amb els jutges, però sense ànimes agosarades, disposades a deixar el públic amb un pam de nas, ens espera un futur molt negre…
I aprofito també l’avinentesa per dir que, personalment, no comparteixo la fal·lera classificatòria de la Teresa Duran, perquè sempre penso… i què passarà quan aparegui un llibre que no encaixa en cap de les categories que he creat (la xifra, el nombre, el nombre erroni, numeraris inversos, jocs quantitatius, relats quantitatius…)? O un llibre que encaixi en més d’una? Crec que aquesta última casuística podria explicar l’absència d’un, per mi, magnífic llibre sobre números: En Faiquè, amb text de Ruth Vilar i il·lustracions d’Arnal Ballester, guanyador del Premi de conte infantil Hospital Sant Joan de Déu 2009 i editat per La Galera.

En Faiquè és un llibre sobre nombres (treballa el concepte de quantitat), però també un numerari invers (quan arriba la segona meitat del llibre). Hi surten nombres erronis (un any amb tretze mesos, per exemple), i el joc de buscar en les il·lustracions de l’Arnal el que va enumerant la Vilar al text és inevitable. A més, es tracta sens dubte d’un relat quantitatiu, ja que ens proposa una història que “flueix com un conte literari qualsevol”. De les vuit categories proposades per la Teresa Duran en la seva ponència (que trobareu a la bibliografia esmentada més amunt), En Faiquè es podria encabir, com a mínim, en cinc.

I és que crec que els llibres poden parlar de xifres i números, però no es poden tractar de la mateixa manera. Els llibres són com les persones: n’hi haurà qui cregui que només n’hi ha de dos tipus, però la realitat és que cadascun és del seu pare i la seva mare i, un cop “parits”, hi haurà tantes opinions sobre ells com persones s’acostin a fer-los companyia.
Es nota que jo sóc més aviat de lletres, oi?

10 comments for “Ja hi pots comptar…

  1. 2 d'octubre de 2013 at 23:00

    Ah, per cert, que els nostres molt honorables presidents d'escala, l'Alba i el Dídac, també es trobaven presents a l'acte. Potser hi voldran afegir la seva particular visió sobre el món de les xifres i els nombres?
    3r 1a

  2. 3 d'octubre de 2013 at 6:03

    Déu ens ampari si ens passés pel cap la simple idea de tocar una sola coma de la magnífica entreada de la nostra veïna. I és que quan la perfecció arriba al món de les lletres el millor és acotar el cap i acceptar que no hi ha res a dir, i si es vol dir alguna cosa només cal cridar alt i fort: BRAVO!

  3. 3 d'octubre de 2013 at 10:35

    No no, i ara… les comes dels veïns no es toquen! Jo només suggeria que potser hi voldria afegir un comentari. Com ara, per exemple, quelcom que em vaig oblidar d'incloure en l'article, i és… per què citar llibres en anglès o francès quan existeixen edicions en castellà o català?

    Gràcies de totes maneres per les seves elogioses paraules, senyor president. M'ha fet sortir els colors i tot…

  4. 3 d'octubre de 2013 at 15:00

    Quina comunitat tan amorosa!!!
    Sfer, jo no vaig anar a la xerrada, però llegint la teva entrada m'has teletransportat. Merci! Per cert, el dia que tingui diners i posi en marxa una petita "maison d'edition" t'agafo l'idea dels números, i de les fotos 😉

  5. 3 d'octubre de 2013 at 21:07

    Gràcies veïns per explicar-nos l'experiència. A mi m'ha alegrat i tranquil·litzat saber que la Teresa Duran parlava de numeraris perquè per un moment, quan vaig llegir el títol de la conferència, em vaig imaginar que parlava de tants per cent de venta, i índexs de lectors, etc. i em vaig espantar molt…

    Per altra banda, Miss Dewey, jo crec que està molt bé que algú com la Teresa es dediquin a fer classificacions perquè aquesta feina és el què permet endinsar-se i conèixer millor tots aquests llibres. Elles són les teòriques de la lij i ho han de fer.
    Això no vol dir que nosaltres, les bibliotecàries o mediadores, ens dediquem després a crear lligams, a treure dels apartats i fer clubs de lectura i laboratoris on es treguin dels seus calaixos i es barregin els llibres.

    Gràcies a la seva dèria de classificar, ara no ens estranya parlar d'abecedaris, però també d'imatgiaris, numeraris, llibres sense mots, llibres no narratius, enumeracions, etc. o àlbums, llibres joc, etc.
    Per molts anys tinguem investigadors que posin ordre a l'ampli ventall de tipologies de llibres per a primeres edats.
    salut
    El dia que tingui un momentet Miss Dewey podem fer un cafetó, al 1r 1a, i en parlem.
    Família Mumin
    1r 1a

  6. 6 d'octubre de 2013 at 7:52

    Passaré encantada pel 1r 1a, però si enlloc de cafè podem fer un te, jo em comprometo a portar galetes i aquesta novetat numerària de la Marion Bataille, que pel que sembla no va tenir prou amb el "10": http://youtu.be/eiB-_Jrh7_Y

  7. 6 d'octubre de 2013 at 8:03

    Ohhh! potser en trobo algun per allà perdut a Montreuil i te'l puc portar veïna meva del meu cor…

  8. 7 d'octubre de 2013 at 11:48

    Com bé diu l’Sfer hi ha tantes opinions sobre els llibres com persones que s’hi acosten a ells. Però el mateix passa amb les classificacions. Ara, no defensaré ni atacaré la classificació de la Teresa Duran, amb la que puc estar-hi o no d’acord. Simplement defensaré EL DRET A CLASSIFICAR!!!

    Classificar és una manera d’apropar-se als llibres, d’estudiar-los i de gaudir-los.
    No veig cap problema si un llibre té moltes etiquetes (el problema és quan l’has de guardar en un prestatge i has de decidir en quin). I, si apareix un llibre que no li serveix cap etiqueta, doncs, fantàstic!, vol dir que el món editorial evoluciona. Li fem una a mida i esperem a veure si apareixen més llibres que també la puguin dur.

    Si us sembla bé, a mi també m’agradaria passar pel 1r 1a per seguir conversant. Podria portar-hi xocolata…

  9. 8 d'octubre de 2013 at 4:02

    ui que bé, aquesta tertúlia al 1r 1a promet ser molt interessant. Demanaré a la Pippi que es quedi el petit trol Mumin i l'Esnorqueta per poder prendre la xocolata i el te tranquil·lament.
    Un plaer
    1r 1a

  10. 28 de novembre de 2013 at 19:46

    No sé si la Teresa Duran sabia de la publicació d'aquest títol quan va expressar el seu desig que alguna editorial s'atrevís a publicar una versió en àlbum dels "quinze són quinze": http://blog.anayainfantilyjuvenil.es/wp1/?p=6923

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *