L’estiu se’ns ha tirat a sobre. S’han acabat les classes. I per molts, abans de marxar de vacances, entre partit i partit del mundial, preparacions platjístiques o muntanyístiques, gelats, amanides i altres menjars refrescants, és hora de preparar el curs de l’any vinent. És el moment d’encarregar els llibres de text a les llibreries i, per molts infants, de fer-se amb una agenda escolar, perquè ja saben que pels estudiants les agendes no es renoven al gener, sinó al setembre.
Tenen alguna cosa a veure les agendes amb la literatura infantil i juvenil? Doncs la majoria no, més enllà que puguin dur una il•lustració del Jordi Labanda o l’Agatha Ruiz de la Prada a la coberta, però es dóna el cas que aquest curs, 2014-2015, ha aparegut al mercat editorial, de la mà de l’editorial Thule i l’escriptora Carmen G. Aragón, una agenda que sí té molt a veure amb la LIJ. Tant, que per cada dia de l’any hi ha una referència a un llibre on, precisament, es parla d’aquell dia de l’any.
Però… perquè no deixem que l’autora (a qui si els interessa, poden seguir a través del seu Twitter o Tumblr) ens expliqui exactament què hi trobarem a aquesta particular agenda?
 |
| Carmen G. Aragón de nit |
P. “Una data literària per cada data real.” M’ho expliques?
R. Per suposat i amb molt de gust: es tracta de trobar un esdeveniment literari ocorregut en una data concreta per cada dia de l’any. Per exemple, sabem que el Barreter de l’Alícia va començar a prendre te el 14 de març, tot i que la Llebre de Març cregui que és el 15 i el Liró el 16; o que un 8 de març Joel estrena el seu quadern de bitàcola, on parla de LRDGQCCAUE, o que el 7 d’agost cau el cometa a la vall dels Mumin. Aquest és el secret, trobar una data literària per cada dia de l’any. I aquesta és l’originalitat que ofereix aquest llibre-agenda.
P. I no et fa por que la gent no ho entengui? Perquè jo he parlat amb alguna persona que sap de l’existència de l’agenda però que no és conscient de la feinada que hi ha hagut al darrera de buscar en els llibres referències a cadascun dels 365 dies de l’any…
R. Sí, bé, por no com a Poltergeist, però sé que és difícil fer-se una idea de la feinada que ha suposat, sobre tot si tens una data d’entrega dins un calendari apretat. Ho sap l’editor, el José Díaz, i el meravellós equip de Thule, ho sap l’Anna Folqué, autora de Los libros y los días, ho sap la meva María, ho sap la traductora de l’agenda al català, la Laura Vaqué, ho saben uns quants amics, la família. Però, després de tot, no és tan greu. Crec que en general sovint tots som poc conscients del treball que fan els altres. Em consola pensar, per exemple, que ningú sap encara el que fa en Chandler Bing, i mira que es va passar deu temporades explicant-ho!
P. Com va sorgir la idea d’aquesta agenda?
 |
| Coberta |
R. La idea genial de la col•lecció de llibres-agenda amb una data literària per cada data real va sortir del cap de l’Anna Folqué, que va escriure l’any passat la primera, Los libros y los días, de literatura en general. La idea de fer-ne una així però de literatura infantil i juvenil va sortir del meu cap. I val a dir també que en part inspirada per blocs com el vostre o el teu particular, o per reportatges com el que vas fer d’Ilustratour. Es pot dir que a través de Twitter vaig retornar a la LIJ gràcies a gent com vosaltres. Al principi, el José i l’Anna van pensar que no seria possible perquè no trobaria dates, però això és com dir-li al John Locke el que no pot fer. Els vaig dir que sí que en trobaria, els va agradar molt, molt, i me la van confiar. Ara ells estan entusiasmats, i jo obsessionada amb la LIJ.
P. I en quin moment sorgeix la idea de “reescriure” el fragment en el qual apareix la data literària? Com decidiu que aquesta és la fórmula que fareu servir?
R. La idea ja hi era a Los libros y los días, on van decidir contextualitzar les cites. Sovint una cita pelada no diu massa, però reescrivint-la tens l’oportunitat de posar-la en context o l’excusa per parlar de l’argument del llibre o d’un esdeveniment paral•lel, de vincular-la a altres cites, etc. I vam decidir que seria igual a l’Agenda de l’estudiant 2014-2015. Vaja, de fet no és que ho decidíssim, és que es va donar per fet i ni em vaig plantejar fer-ho diferent. A més, això em donava l’oportunitat de jugar com a autora, i això m’encanta.
 |
| A l’esquerra, cita original del llibre de Henning Mankell. A la dreta, cita “reescrita” per Carmen G. Aragón. |
P. A algunes de les cites m’ha fet gràcia trobar-hi una cosa molt teva: els jocs de paraules. D’on creus que et ve aquesta – jo quasi ho qualificaria d’obsessió, ja ja!
R. Ja ja, sí, bé, és el meu sentit de l’humor, i com que sembla que l’humor rejoveneix, el practico sempre que puc. No sé d’on em ve ni xai, però sempre em fa sentir bé. No, seriosament, jo crec que és una malaltia, quelcom que em passa i ja està, i ho porto el millor que puc, i els qui m’estimen s’apiaden de mi. Tot i que em vaig contenir força, perquè no volia que tot fos això, i al final em va semblar que havia deixat una proporció raonable de jocs de paraules. Vaig preferir no abusar i que els lectors es quedessin amb ganes de més i no de menys.
 |
| La colina de los conejos |
P. Com va ser la tria de les il•lustracions que acompanyen cadascuna de les setmanes?
R. Bé, d’això es va encarregar l’editor i l’equip creatiu de Thule. Al José li agrada utilitzar il•lustracions clàssiques, perquè són precioses i entre altres coses també perquè moltes novel•les modernes no tenen il•lustracions i això era un problema. També hi ha alguna moderna d’algun cas en el que es van aconseguir els drets de reproducció o va haver-hi temps de demanar-los, etc. A mi m’encanten la de Descens al Maelström, de Harry Clarke (10 de juliol), la de La colina de los conejos (26 de maig), les de l’Alícia, L’Home Invisible… Bé, moltes!
P. Quan vas començar a treballar en l’agenda?
R. A veure, li vaig proposar l’agenda al José a l’octubre de 2013, però no vaig començar fins al novembre. El que passa és que, en ser una procrastinadora nata (muntada), no vaig deixar per demà el que podia fer passat demà, així que vaig procrastinar tan aviat com vaig poder i em vaig dedicar a llegir de la manera més plaent que vaig poder. I és que al novembre pensava que encara em quedava molt de temps, ai, com estava d’equivocada! Després al desembre vaig tenir molta feina de la meva i no vaig fer pràcticament res, així que al final el més gruixut i adipós es va concentrar més aviat al gener i febrer. Al març, les correccions, i al juny a les llibreries!
P. Quants llibres creus que has llegit a la recerca i captura de dates? Aproximadament, és clar… I els llegies sencers o en diagonal?
R. Doncs en diagonal tots i en horitzontal diria que uns seixanta o setanta, entre novel•les, còmics, contes, etc. durant aquest temps. Sense comptar els que ja havia llegit, és clar, com ara clàssics o com els de Harry Potter, El vigilant en el camp de sègol, El curiós incident del gos a mitjanit, El convidat del Dia d’Acció de Gràcies (que tant m’ha agradat poder incloure), La meva família i altres animals, Persèpolis o els de l’Edward Gorey, per dir-ne alguns dels ja llegits. I després estan els que llegies o repassaves i no tenien dates, que són menys, però d’haver-ne n’hi ha, tot i que no sabria dir-te quants. Naturalment, els que em vaig llegir en diagonal ara els llegeixo de pe a pa. I els que no vaig poder llegir jo, en aquesta tasca vaig tenir la millor ajudant del món, la meva María, que es va llegir en horitzontal els que jo fullejava, en vertical i diagonal, i després me’ls explicava en perpendicular i en rodó estirada i asseguda. La seva ajuda ha estat inestimable. De fet, jo vaig voler que constés com a coautora però es va negar perquè deia que ella no havia escrit res. Però sense ella l’agenda no seria el que és, i jo crec que l’autoria consisteix en això, en un treball que es fa majoritàriament entre dos tot i que cadascuna hagi tingut les seves funcions. Així que la reivindico.
P. Com ho feies? Tenies un calendari i anaves omplint? Un Excel?
R. Ai déuuuu, has dit el nom del diable! L’Excel! El que el José volia era que jo tingués un Excel, però per escriure va millor el Word, així que em vaig fer el meu calendari en Word, amb una plantilla d’aquelles de motllo sense crosta que ja estan fetes. I jo anava escrivint allà, tan contenta. Quan li vaig passar al José em va dir que era millor tenir-ho en Excel i va fer el canvi de format ell mateix, però per mi després va ser pitjor per redactar, perquè havia d’anar obrint caselles, no em deixava contar caràcters ni posar estil, amb el canvi es van perdre cursives… un veritable embolic. Però al final va estar bé, perquè al passar-ho a Excel, el José es va adonar que jo m’havia equivocat i havia fet servir una plantilla de calendari de l’any anterior, i va haver de traslladar les dates un dia i vaig haver de canviar alguna de l’estil “l’últim divendres d’abril…”. Quin horror, a buscar substitutes! Semblava que no s’acabava mai. L’Anna i jo tenim una guerra particular contra l’Excel, ja ja ja! No ens agrada gens, però entenc que per l’editor és més pràctic. En tot cas, ara ens deu un parell de canyes i unes croquetes, crec.
P. Algun truc per trobar dates als llibres?
R. Doncs seure a biblioteques i fullejar fins que dones amb una i, oh, una joia que aprofito l’ocasió per fer-ne publicitat, l’Open Library, que és una biblioteca digital que recull llibres de les més grans biblioteques del món des de 2007. I funciona així, com una biblioteca. Demanes en préstec un llibre i el pots llegir durant una setmana, ja sigui en PDF, en línia, o amb un programet d’Adobe que ells mateixos et proporcionen de manera gratuïta. És fantàstica. I hi ha llibres en diversos idiomes, tot i que la majoria són en anglès. Buscar dates així era molt més fàcil. Quan trobava una que em podia servir en anglès, la traduïa jo mateixa o, si havia de comprovar alguna dada de traducció “oficial” consolidada en castellà, demanava després el llibre a una biblioteca d’aquí.
P. Alguna norma o regla (auto imposada o imposada per altres) que haguessis de seguir? Algun text o data censurats? Volem polèmica!
 |
| No-res |
R. Um… normes no (apart de l’Excel, ja ja!). Vaig haver de retallar els meus textos, això sí, perquè no cabien, i suposo que alguna cosa es devia perdre pel camí, però era inevitable. Però sí que hi va haver un llibre polèmic. Em vaig llegir No-res, de Janne Teller, i em vaig quedar… crec que encara no tinc paraules i sé que desperta molta polèmica, però en el fons per mi parla de l’escassa acceptació social de la individualitat i de com la massa, la gent que s’ajunta en un grup atàvic i s’oblida del pensament individual, de la llibertat de cadascun, pot arribar a cometre atrocitats en nom de la unicitat de pensament. No sabia si incloure’l o no, tot i que és un llibre que es va concebre com a juvenil i ha guanyat diversos premis de LIJ a diversos països després d’una tortuosa trajectòria. Però, donada la seva natura, que podria recordar per exemple el Senyor de les mosques, no sabia si incloure’l o no. El José em va dir que sí i es va incloure, però encara tinc els meus dubtes.
P. Em consta (je je) que has tingut un petit exèrcit de col•laboradors buscant dates en llibres… alguna anècdota al respecte? O alguna especialment curiosa o que recordis amb carinyo.
R. Bé, no un exèrcit, ja ja. La veritat és que qui més dates em vau proposar vas ser tu i una altra bibliotecària, la Vicky Triguero García. L’Anna Folqué també em va enviar unes quantes (l’Anna i jo tenim un foc creuat de cites per les nostres agendes, és una cosa molt bonica i ens entenem molt bé, perquè totes dues sabem com és això, i hi ha dates meves a la seva agenda i dates seves a la meva). Després és veritat que alguns amics em van enviar una o dues, o que em van recomanar llibres on sovint no n’hi havia o no es podien aprofitar, i altres em van ensenyar models d’agendes escolars o em van aclarir alguna cosa sobre el tema. Quelcom molt simpàtic va ser els nens i adolescents que es van entusiasmar i em van descobrir algun llibre que els agradava. Si després trobava dates o no (va haver-hi de tot) en aquests llibres que em citaven amics grans i petits, ja no importava tant, perquè només el fet de recomanar-me’ls o d’interessar-se per la feina que feia, de compartir l’entusiasme per la lectura o de parlar de LIJ amb mi va ser molt bonic i vaig agrair molt tots els gestos. Doncs que recordi amb carinyo, doncs tot plegat, tot. Això teu, que va ser molt generós (obrir un Google Docs!); la Vicky, que es va entregar a buscar-me llibres un dissabte a Vapor Vell; el recolzament de l’Anna, per suposat; haver descobert Las ventajas de ser un marginado gràcies a la Sabrina Atanasiu, que amb tretze anys se l’havia llegit tres vegades i que és una lectora empedreïda que contagia la seva emoció (i veure-ho t’omple d’esperança); el meu amic Machiel, que es va quedar amb mi una nit xerrant sobre llibres mentre dues persones, els noms de les quals no diré, es van quedar fregides al sofà, ja ja… No sé, molts moments. La Marta Gómez Mata, que es va enganxar a Els Jocs de la Fam i em va descobrir diversos fragments. Bé, no vull dir cap més nom perquè em deixaré algú i em penediré. Així que això val per tots.
P. En general, has gaudit de la recerca de dates?
R. Sí, en general sí. La veritat és que m’encanta fer-ho, i l’únic dolent ha estat la falta de temps i que el llibre hagués d’estar enllestit en una data (precisament) concreta i propera. Si això ho fas al teu aire o com a afició de per vida crec que tot serien plaers. L’única amargura va ser el temps. Bé, i trobar-te set dates per un dia i cap ni una pel següent. Coses així, ja ja.
P. Creus que podràs tornar a llegir LIJ sense buscar dates, o això ja és fins que la mort us separi?
R. No, crec que ja mai més podré llegir un llibre sense fixar-me en les dates. Ara per mi hi ha dos tipus d’escriptors, els que posen dates i els malvats que et deixen anar que era “una deliciosa tarda d’abril…”.
P. Alguna data a la que tinguis especial carinyo i per què.
 |
| Adrian Mole |
R. Doncs algunes, sí, moltes. Les de l’Adrian Mole perquè em va robar el cor, però moltes altres. La del 28 d’agost perquè conté un tema que porto anys estudiant, que és la continuació d’una idea a través dels llibres o de l’art. Però el cert és que moltes, i tot i que no voldria citar-les perquè segur que m’oblido d’alguna i després em renyo, doncs, no sé, les de la Calpurnia (oh, quin llibre); Un puente hacia Terabithia; El gos que corria cap a un estel; les del Roald Dahl i el Nesquens; les de Las ventajas de ser un marginado; les de la Begoña Oro, perquè pensava que no en trobaria cap d’ella; la de la Marta Gómez Mata perquè, entre altres coses, comparteix el tema de la metaficció del meu altre llibre, Los poetas que no fueron, i per això estan unides al meu cap i és bell; les del Manolito o el petit Nicolas, que són tan graciosos; la de El col•leccionista de rellotges extraordinaris, perquè em va enganxar com un thriller i perquè també vaig perseguir la Laura Gallego i ja creia que no donaria amb cap data als seus llibres; les de la Pippi o autores com la Christine Nöstlinger o Tove Jansson. Uf, crec que la llista seria interminable.
P. Alguna data que t’hagi costat molt de trobar?
R. Doncs, curiosament, i en això coincidim l’Anna i jo, les del mes de febrer. Sembla que als escriptors no se’ls acudeixen gaires coses que puguin passar en una data determinada i precisa de febrer. Després recordo la del 13 de desembre, que vaig haver de canviar a ultimíssima hora perquè em vaig adonar que estava malament. Hi havia una sobre el divendres 13 a Diaris de vampirs III i va resultar que el 13 on estava era dissabte. No hi va haver temps de res i Verne, que era un sant entregat a detallar amb total exactitud en quina data succeïa qualsevol cosa, em va salvar la papereta.
P. La primera i última data que vas trobar.
 |
| Pippi |
R. La primera podria ser de la Pippi, que em va fer especial il•lusió trobar, donat que algú em va dir que allà no en trobaria ni una i, bé, això no se’m pot dir, ja ja. Ho recordo molt bé perquè era el dia que va venir un senyor a instal•lar al pis on ens acabàvem de traslladar la fibra òptica, i sembla ser que no ho tenia massa clar perquè va estar-se a casa vuit hores i va marxar sense aconseguir-ho. Al final el vaig haver de fer fora, literalment i gens literàriament, perquè havia de marxar, precisament per anar a la presentació a la Laie de l’agenda de l’Anna, i aquell senyor es volia quedar sí o sí (va ser raríssim). Va tornar al dia següent. Recordo que aquell dia vaig seure a una cadira a llegir la Pippi mentre ell feia i després desfeia el que havia fet i maleïa a persones que jo no veia i que, probablement, no eren allà. Però jo era feliç perquè vaig trobar dates a la Pippi, que és la meva heroia, no, calla, hèroa (sí, heroia, hèroa; fora heroïnes, perquè heroïnes sembla com si fossin petites) de la infància.
P. Per quin dia vas trobar més dates?
R. Descartant les de la nit i el dia de Nadal, Cap d’any i any nou o dates senyalades, per les que sempre n’hi ha forces, crec que pel 5 i el 7 de setembre, pel 12 de setembre, per l’1 de maig, pel 5 i 6 de juny, diversos dies d’agost… No sé, era habitual tenir moltes per un dia i cap per l’anterior o el següent. Això era una llauna.
P. Existeix data literària pel proper 29 de febrer?
R. Et pots creure que recordo haver-ne trobat dues i ara només en localitzo una? Hauria de comprovar si n’hi ha una a Las torres de febrero, però ara només puc oferir-te la que vaig trobar a L’illa misteriosa:
“Al día siguiente, 29 de febrero, los colonos, abandonando el litoral, donde más allá de la desembocadura se acumulan tan pintorescamente basaltos de todas formas, subieron el curso del río por su orilla izquierda…”.
Però de moment m’agrada més la que va trobar l’Anna a La muntanya màgica per a Los libros y los días. És fabulosa.
 |
| Nicolas |
P. Alguna data que t’hagi fet pena haver de descartar?
R. Doncs sí, em va fer molta pena descartar la del petit Nicolas per la nit de Nadal, però tenia una de Shel Silverstein que volia incloure sí o sí i, com ja hi havia una altra del Nicolas, em vaig decantar per Silverstein perquè, tot i que també n’hi ha una altra d’ell, volia que la poesia infantil estigués present i per desgracia gairebé no vaig trobar dates a poemes. Però la cita del Nicolas és divertidíssima. Explica que Nicolas li diu a l’Alceste que a la nit de Nadal a casa seva esperen a taula a la seva àvia, a la seva tia Dorotea i al seu tiet Eugenio. Doncs nosaltres, diu el golafre de l’Alceste, esperem a taula gall dindi i botifarra blanca. Pertany a Què maco que és abans de Nadal!, del llibre Històries inèdites del petit Nicolas, de Jean-Jacques Sempé i René Goscinny. És la pera. Potser la podré combinar l’any vinent amb una fórmula màgica que em permeti incloure totes dues. Ja se’m va acudir combinar diverses per Nadal i hi ha altres parelles en altres dates, però amb la de Silverstein no vaig poder fer-ho perquè vaig voler redactar-la en vers per conservar quelcom de la seva natura i no hi havia prou espai.
P. Quin autor o autora t’agradaria que llegís la teva reinterpretació de la seva data?
R. Doncs tots, ja ja. Alguns ja no poden, per desgràcia per mi (bé, i sobretot per ells, no per no llegir-me sinó perquè ja no són entre els vius, és clar). No sé, seria molt agradable que algú la llegís i li agradés com està. Em consta que a la Marta Gómez Mata, autora del llibre Un món de mares fantàstiques, li agrada molt la seva. Això ja em fa feliç.
P. I si arriba a fallar-te algun dia? Et vas plantejar que pogués passar?
R. Sí, és clar, fins i tot arribes a somiar amb això, o pitjor: a no dormir per això, ja ja! Però gràcies a la moda dels diaris juvenils sabia que era difícil que això passés. I als clàssics també, naturalment. Era un recurs que vaig intentar utilitzar el menys possible, però que en algun moment va ser del tot inevitable. Amb el temps espero poder-ho corregir i que al final es repeteixin els menys llibres possibles.
P. Algun autor al qui “perseguissis” sense arribar a trobar cap data?
R. Doncs sí, vaig perseguir en Neil Gaiman i en Maurice Sendak. També una mica l’Oliver Jeffers, que ara recordi. De moment no he trobat dates als seus llibres, però em proposo llegir-los tots una vegada i una altra fins que en trobi alguna, sense perdre la fe.
P. Quina obra apareix més vegades?
R. Diria que El diari secret d’Adrian Mole, que apareix sis vegades. Es nota la meva debilitat per l’Adrian.
 |
| 10 d’agost a l’Agenda de l’Estudiant 2014-2015 |
P. I quina és la teva parella de dates preferida?
R. Ah, et refereixes a les dates que inclouen dues obres? Doncs, a veure, em resulta molt simpàtica la del 10 d’agost, que uneix Peanuts del Charles M. Schulz i el Manolito de l’Elvira Lindo. També la del 7 d’agost, que combina Les cròniques de Nàrnia, de C. S. Lewis i La llegada del cometa, de Tove Jansson.
P. I ja per acabar, què t’agradaria que fessin els lectors de l’agenda?
a) sortir a buscar els TEUS llibres.
b) sortir a buscar els llibres que apareixen citats a l’agenda.
R. Ja ja. A veure, jo llibres publicats de moment només tinc aquest i Los poetas que no fueron, també amb Thule. No dic que no m’agradaria que a algú li vingués de gust llegir-lo, és clar, però l’objectiu principal d’aquest llibre-agenda és un altre, és que els lectors gaudeixin amb cites que els recordin com de bé s’ho van passar llegint un o altre llibre i els entrin ganes de rellegir-los o bé que descobreixin altres per llegir, la meravella que s’obre amb cada llibre, l’esplèndida felicitat que s’obté simplement de llegir, que és una cosa aparentment tan senzilla i a l’abast de pràcticament tothom, entre altres coses gràcies a les biblioteques públiques, que són fenomenals. I ja no et parlo d’un objectiu purament didàctic o pedagògic, sinó del gaudi, del plaer i la diversió immensos que comporta llegir, d’anar a altres mons sense moure’s de la cadira o el sofà, la platja o el camp. I espero que l’Agenda de l’estudiant 2014-2015 aconsegueixi aquest objectiu, i per això he tractat que fos el més variada possible, que contingués una mica de tot, per compartir lectures i per parlar d’elles. Es pot millorar i ja hi estic treballant (per l’any vinent, si tot va bé), però crec que sí que hi ha quelcom per tothom. O això espero.
També nosaltres ho esperem… i esperem veure l’edició ampliada i millorada de l’agenda l’any vinent i molts altres anys a partir d’ara a les nostres llibreries.
Però no marxeu encara!
Si heu arribat fins aquí, sou lectors de premi!
És per això que l’editorial Thule i la Carmen, autora del llibre-agenda, han volgut regalar a Llibres al replà un exemplar de l’Agenda de l’estudiant 2014-2015 per sortejar entre els seus lectors. Si us ve de gust participar, només heu de deixar un comentari en aquesta entrada (assegureu-vos que tenim la manera de contactar-vos, ja sigui deixant un correu electrònic, un telèfon, o un enllaç al vostre blog, twitter, facebook), i l’1 de juliol anunciarem als comentaris el guanyador o guanyadora, a qui li farem arribar l’agenda, dedicada per la seva autora, al seu domicili.
Gràcies, José, Carmen… i que la LIJ us acompanyi!
[Aquesta entrevista va ser realitzada per correu electrònic en castellà, i pot llegir-se en la seva versió original al blog Librosfera. La traducció al català és responsabilitat meva, i demano disculpes a l’autora i als lectors per les possibles errades o faltes d’estil que hagi pogut cometre en la seva redacció.]
Doncs m'alegro molt que al final s'inclogués la referència al llibre "No-res" Comparteixo l'estupor que provoca la seva lectura, però per això precisament val la pena que els joves el llegeixin!
Fantàstica idea la d'aquesta agenda.
Fantástica iniciativa, i enhorabona per la feina!
Bona Sort!
Renoi, quina feinada (per l'agenda i per l'entrada al blog!). Felicitats a ambdues, a la veïna i a la convidada al Replà.
2n 2a
Una idea interessantíssima! Estic desitjant llegir-la!
Tere, moltes gràcies pel teu comentari!
La veritat és que "No-res" el vaig llegir sense poder parar. Recordo que era un dissabte a la matinada i al final em vaig deixar unes poques pàgines, però no per cansament ni son, sinó perquè, d'una banda no volia que acabés, i d'una altra ja es veia com havia d'acabar. Em preocupava molt pel tema de la violència, però crec, com tu, que sí val la pena llegir-ho i fer les reflexions que desperta. M'inquietava que no s'entengués així.
Una abraçada i gràcies pel que dius!
Carmen G. Aragón
Rey Marmota i Joan, moltíssimes gràcies a vosaltres també! I a tota aquesta escala on s'hi viu tan rebé! 😉
Quina crack! Per la propera edició reserva'm el 6 de març…
Ego, què tens pel 6 de març? Ara estic encuriosida… Ja us he dit que això és addictiu! XD
O és el teu aniversari???
Ah, i no patiu, que encara que faci comentaris, jo estic fora del concurs, jaja!
Fantàstica la idea i fantàstica l'entrevista!
Serà l'agenda de l'estudiant i de la llibretera i de la bibliotecària… Ha, ha, ha.
Gràcies!!!
Sonia
Gràcies a totes dues, és una agenda molt necessària. Jo la tinc des d'ahir i estic obsessionada. Miro llibres, busco dates, apunto els llibres que no he llegit…
No sé si per treballar serà una bona agenda perquè tinc la sensació que l'obriré per apuntar una reunió súper important i em distreuré llegint la cita i oblidaré la reunió i aniré a buscar el llibre que no he llegit…
Meravellós projecte i magnífica entrevista. Tinc a la meva taula "Los libros y los días" i m'encanta. Ara vull aquesta de la Carmen per als meus fills, per compartir amb ells aquest plaer. Felicitats!
Moltes gràcies Pati de Llibres i moltes gràcies Un chat botté! Jo també vaig apuntant tot el que no he llegit i buscant dates noves! Ho sento, ara us heu contagiat!
Fa quatre dies en vaig trobar dues a "Lafcadio, el león que devolvió el disparo", de Shel Silverstein, i encara sento l'emoció com si fos fa quatre dies. XD
I, ah, Un chat botté, ara sens dubte hi ha dos tipus de persona, els obsesionats amb les dates i la resta. 😉
Quina bona estona he passat tot llegint-vos, Carmen, Sfer i comentaristes. Recordo que la Carmen em va venir a veure fa poc a la biblioteca on treballo i, disculpa'm, crec que no vaig recordar-te. Avui he vist la teva foto i el meu cervell ha fet "BUM" i ho he recordat tot. Les recerques, els comentaris, si, si. I si aquest és el resultat de la magnífica feina de camp, Carme, enhorabona, de veritat. Ja tinc ganes de fullejar la vostra agenda. Si no la obtinc al concurs d'aquest immoble, me la compraré i la tindré ben a prop sempre.
Moltes gràcies per aquesta entrevista.
Esther, no pateixis! És que teniu massa clientela, jaja, jo ho sé prou bé. XD
Moltes gràcies pel que dius!
Per cert, tens un e-mail… 😉
en fin, mis comentarios desaparecen, este es el tercero 🙁 lástima.
os decía que me han encantado la agenda y la entrevista y que quiero que me toque la agenda, cáspita!!!
besos
Ha arribat el moment d'anunciar el guanyador o la guanyadora d'un exemplar del llibre-agenda del proper curs 2014-2015!
La llista de participants queda així: Tere Más, rey_marmota, Amaia, ego, Pati de llibres, Maria Jose Simon, Estygran i shichimi (els veïns de l'escala i l'autora queden exclosos del sorteig).
I el guanyador / la guanyadora, pel clàssic sistema de treure un paperet plegat de dins d'un barret és…
EGO!!!
I tenim un problema, perquè té un perfil a blogger, però no hi ha cap manera de contactar-lo a través del mateix. Esperarem un temps prudencial per si passa per aquí i ens deixa notícies de la seva existència, i si no, tornarem a realitzar el sorteig entre la resta de participants.
EGO: Pots enviar-nos, si ho prefereixes, un mail a llibresalrepla(arroba)gmail(punt)com.
Moltes gràcies a tots i totes per participar, i ja sabeu: el llibre agenda de la Carmen G. Aragón, editat per Thule, a les vostres llibreries. Demaneu-lo abans que sigui massa tard!
Bé, no em puc estar de dir-vos moltes gràcies a tots per la part que em toca i felicitats a l'EGO per l'agenda! I gràcies, més que gràcies a l'sfer per la magnífica entrevista i als veïns de Llibres al Replà per l'acollida!
Carmen G. Aragón