Les mil cares de John Silver el Llarg

Qui més qui menys sap que jo, Pippi Langstrump,
visc sola i tinc un pare pirata que navega sens parar per mars i oceans.
Qui més qui menys sap que, a vegades, se’m fa
dur viure sola en aquest replà. 
Tot i que faig el
que em passa per les trenes,
sovint la sang
pirata em bull febril a les venes,
i les ganes de
navegar són grans com balenes.

Aquest desig immens, que m’ha fet escriure en
forma de rodolí, però, se m’ha esborrat avui quan la cartera ha fet un esgarip
des del carrer –el timbre fa setmanes que no funciona!- i he baixat a
recollir-li un paquet. Em portava una edició especial, en castellà, de L’illa del tresor de R. L. Stevenson, el
meu llibre de capçalera i el de molts pirates, lectors i amics. 

Un regal!
STEVENSON, Robert L. La isla del tesoro. Trad. María Durante. Il·lustr. Jordi Vila
Delclòs. Madrid: Anaya, 2014
Aquesta vegada, està il·lustrat pel Jordi Vila Delclòs (Barcelona, 1966) que fins ara, com qui no vol la cosa, s’hi havia anat
apropant, amb els seus horitzons amplis de cels i de mars i amb la il·lustració
de tot d’obres de navegants, pirates i aventurers. 

El regal, possiblement del meu pare, m’ha fet
una il·lusió bàrbara!
A primera instància, m’han meravellat ja
alguns elements de la il·lustració: els paisatges nets i immensos, i també els
paisatges ombrívols d’interior, tots ells claus en aquesta història; l’immens
esforç de documentació que fa l’il·lustrador i que subtilment plasma en tots
els detalls dels seus treballs; i sobretot l’extraordinari ús i el domini de la
llum…

Abans d’esmerçar-me a fons en l’observació
dels detalls, he pujat corrent cap a les golfes on guardo tot d’edicions
d’aquesta obra de culte. 

He tornat a llegir alguns fragments que hi tinc
gairebé emmarcats, a reviure alguna de les seves virtuts que algun dia difondré als quatre vents i he tornat a mirar, com faig sovint, les interpretacions que
alguns dels millors il·lustradors de la història ens han ofert del llibre i
concretament de John Silver el Llarg, el meu personatge preferit i el més
sublim dels pirates. Ell ha fet solcar, pels papers en blanc, la tinta i els
pinzells de molts professionals per intentar plasmar els trets d’un caràcter
tan camaleònic, complexa i ambigu com el seu, capaç de canviar les cartes del
destí al darrer moment. 
Una història, mil cares
Us citaré uns quants d’aquests il·lustradors
i allò que m’atrau de cadascun d’ells:

–  De N. C. Wyeth (1882-1945), m’agrada la
contraposició que fa dels dos protagonistes i del seu caràcter en diverses escenes
de la història. En el fons, l’estira-i-arronsa d’ambdós, tan ben definit per Wyeth,
és el que marca el curs de la novel·la.
   Ell és un dels il·lustradors més coneguts
de la història de l’art, dominador del clarobscur i especialment popular per la
il·lustració de clàssics d’aventures i pel seus murals: per ex. a la Biblioteca Pública
de Boston. L’illa del tresor, que va
il·lustrar el 1911, va ser el seu primer llibre.
–        De Joan G. Junceda (1881-1948), m’agrada
el dinamisme i la fortalesa que transmet el seu John Silver, del qual fins i
tot ens fa oblidar que li manca una cama.    
   
     Amb una obra amplíssima, ell és de ben segur l’Il·lustrador més popular i referent de la nostra història. Il·lustrà la major
part d’obres de Josep Maria Folch i Torres. La il·lustració de L’illa del tresor (1942) és una de les
que més ha transcendit. Per aconseguir la representació tan versemblant dels
personatges, va recórrer bastament el port i els suburbis de Barcelona.
–   De Mervyn Peake (1911-1968) m’agrada com
capta la transformació del personatge. Ell és un veritable artista:
il·lustrador, poeta i autor de novel·les com ara Gormenghast. Va
començar a il·lustrar el 1940, després de ser cridat a files. Els  llibres que va il·lustrar i que més el van
donar a conèixer són Alicia en Terra de meravelles i L’illa del
tresor,
publicat el 1949.
     Els
seus dibuixos, que recorden les litografies dels autors en els quals s’inspira
(Blake, Goya, Durer…), ens mostren, en un primer moment, un Silver amb un
rostre sense edat, prim, àgil i destre en l’ús de la crossa. En la segona part, el mostra amb una cara amb trets gairebé animals, monstruosos.
–    D’Hugo Pratt (1927-1995), m’agrada l’amor
pel mar i l’aventura que destil·len les seves vinyetes.
    “No
recordo si la darrera vegada que vaig veure el pare li vaig prometre que
buscaria aquella illa, però tinc la impressió que ha esta ella qui m’ha buscat
a mi
” afirmava el 1965, quan va il·lustrar L’illa del tresor. Possiblement no assoleix el nivell de les
històries del Corto Maltés, que arribarien dos anys després, però ja s’hi
reconeix l’estil i la seva fascinació pels pirates, els vaixells, les illes…
Hi ha molts altres artistes, alguns de més
propers en el temps, que també han batallat amb els personatges de l’illa i que
mereixerien les meves lloances, però els citaré breument per no allargar el
discurs: Robert Ingpen (1936),
l’edició que va il·lustrar és del 2005 i hi podem intuir la seva acurada mirada realista, encara que distant en la transmissió del sentir i actuar
dels protagonistes; François Place
(1957), conegut aquí per Els últims
gegants
(Blume, 1999). L’edició de L’illa
del tresor
data de 1994, i
barreja documentació i ficció, una composició barroca que no ofereix a
l’artista espai per al lluïment; François Roca (1971), del qual m’agrada la majestuositat del seu
John Silver. Roca, apassionat per les històries de viatges i descobertes,
acostuma a elaborar novel·les d’aventures sintetitzades i il·lustrades: Jesus Betz, El secret dels núvols… o La isla del tesoro, (1999); o
bé, Mariona Cabassa, Leonard Beard
L’illa de Jordi Vila Delclòs
   

    
     A La
isla del tesoro
de Jordi Vila Delclòs, trobem un John Silver present en diverses
escenes il·lustrades. És un pirata estàtic, a estones, proper, a estones, distant. Val a dir que en aquelles escenes on hi apareix d’esquitllada, o fins i tot, no hi apareix, s’hi intueix la seva presència. El seu rostre és poc
comunicador, tot i que es mostra enigmàtic, dur i ambigu, i transmet les seqüeles
que mil batalles i aventures li han deixat.
   Conscient de la seva importància,
l’il·lustrador ens el mostra d’esquena i enfront un paisatge ampli a les
guardes del llibre, i ens el regala de cara, amb tots els ets i uts, just en
tombar la portada, tot oferint-nos-el per acompanyar als lectors a
l’interior de la novel·la. Es troba en penombra, i una lleu llenca de claror
mostra el seu rostre ferri i la seva mirada penetrant, carregada d’història.
      No us en refieu del tot, però. Mai saps
per on et sortirà.
    Les enormes virtuts de la feina de Jordi Vila
Delcós estan condensades en aquesta imatge de John Silver el Llarg.

      
      Davant d’ell, em trec el tricorn de corsari
que també em va regalar mon pare!
     I tot seguit, contacto amb l’il·lustrador, en
Jordi Vila Delclòs. Preguntat pel que representa abordar la il·lustració d’un
clàssic de tan pes i recorregut com L’illa
del tresor
, em respon:
     “Per a mi, il·lustrar L’Illa del
tresor, era un desig esperat des de feia molts anys.
   Una gran responsabilitat, també. És un
text que admiro i respecto molt ja que el considero una de les bases de la
literatura universal. 
    També perquè sempre he pensat que
llegida a l’edat adequada, pot ajudar a crear lectors fidelíssims. A mi em va
passar! 
     La lectura de la versió de L’Illa del
tresor, il·lustrada per Joan G. Junceda (Seix i Barral, 1942), em va marcar
molt. L’admiració que des d’aquell moment vaig sentir per Junceda, provoca que
el més complicat de la meva il·lustració de la novel·la hagi estat 
     -en va!-
intentar apartar-me de la seva influència.”
    Si l’objectiu
de la seva tasca, en aquesta ocasió, ha estat en va o ha estat un èxit, si aquesta
colpeix o deixa indiferent, serà el lector qui dictarà sentència.
     Pel que fa a mi,
pirata i lectora, li faig un lloc de privilegi entre les més grans edicions de L’illa del tresor.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *