Històries d’animals i de llibres

MUÑOZ PUELLES, Vicente
La voz del árbol
Il.lustracions d’Adolfo Serra
Anaya, Barcelona, 2014
ISBN: 978-84-678-6137-2
124 pàgs. 9,90€
«La vida en la casa de la colina no habría sido la misma sin la compañía de algunos animales extraordinarios»; probablement, l’obra de Vicente Muñoz Puelles (València, 1948), tampoc: Òscar i el lleó de Correus —premi Nacional de literatura infantil i juvenil 1999— , Laura i el ratolí, Ricard i el dinosaure roig, La granota Roc-i-Roc són només alguns dels títols d’un escriptor que ha abordat gairebé tots els gèneres. En La voz del árbol, que publicà l’any passat i que guanyà l’XI Premio Anaya de Literatura Infantil y Juvenil —i més recentment, el Fundación Cuatrogatos 2015—, es troben molts dels animals i bestioles que han conviscut amb l’autor: des de la gossa i el gat fins a una fura, un ratpenat que es cola insistentment en la casa o una granota juganera a qui agrada camuflar-se.
Històries d’animals, doncs, però també —i sobretot— de llibres: Orlando, Robinson Crusoe, El món perdut, El llibre de la selva són alguns dels títols que llig Virginia, la protagonista, amb el seus germans en l’interior d’una cabana de fusta que han descobert dalt d’un garrofer. Aquesta novel·la de ritme pausat —tempo andante— sedueix per l’atmosfera —fa olor de bosc i de paper— i pels personatges entranyables: el pare, escriptor insomne, dispers i enginyós que sovint utilitza termes mariners i que se sent fascinat per l’evolució de les espècies; la mare, d’origen rus, que dorm amb Plató —el gat— i que té un do especial per a les emergències; Lucas, més jove que Virginia, a qui atrauen els esports més que no la lectura; i els bessons Jorge i Gerardo que no s’apropen a un llibre ni per equivocació: «Estudiaban lo justo para aprobar las asignaturas, lo que, bien mirado, también tenía su mérito porque, como papá decía, “es tan difícil tener siempre de nota un cinco como un diez”».

Algunes de les il·lustracions d’Adolfo Serra

En La voz del árbol, els elements apareixen i evolucionen amb sorprenent naturalitat: personatges i anècdotes, però també els vincles amb els animals i amb els llibres; el pare, per exemple, conjura la mort escrivint perquè imagina que no morirà mentre porte una obra entre mans, un poc a la manera de Sherezade; aleshores, conta a la filla l’argument de Les mil i una nits. Una combinació equilibrada de tendresa i ironia en què l’autor critica, per exemple, una mestra de Lucas que es queixà perquè el nen haguera llegit L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde: «No sé por qué hay tanta gente que se cree que los niños son tontos, y que hay que darles todo masticado»; a més de reflexions sobre els textos per a xiquets —«Para mí, la literatura infantil no es más fácil sino más difícil, porque has de contar algo interesante con menos palabras»—, Muñoz Puelles parla d’altres aspectes del seu ofici: «…me decía que uno escribía como respiraba, y que cada uno tenía una manera de respirar y una capacidad de aguante. —La respiración, eso es el estilo —resumía». Allà on molts fracassen perquè confeccionen una tosca peça de retalls amb gruixudes i molestes costures, Muñoz Puelles ha teixit amb precisió de gran narrador una bona història sobre la naturalesa, la infància i la literatura.

5 comments for “Històries d’animals i de llibres

  1. 17 de febrer de 2015 at 21:14

    No l'he llegit! Me l'apunto! Gràcies per la descoberta. És un plaer tenir una nova veïna que ens obri portes com aquesta. Benvinguda!!!

  2. Koko
    19 de febrer de 2015 at 20:26

    Gràcies, Joan, és molt bon llibre, ja veuràs.

  3. 20 de febrer de 2015 at 6:53

    Jo també el vull llegir, moltes gràcies koko

  4. Anònim
    21 de març de 2015 at 16:29

    Hoola!
    Estic llegint La voz del árbol, una gran trobada d'aventura, literatura i amor per la natura i els animals.
    "CUANDO YO ERA niña, papá sacaba de paseo a nuestra perra Laika. No le gustaba hacerlo solo, y prefería ir con mamá o conmigo, desde el momento en que pude acompañarle. Mi hermano Lucas se cansaba pronto…."
    Així comença LA VOZ DEL ÁRBOL.

    Imma C.

  5. Koko
    23 de març de 2015 at 11:32

    M'alegre que t'agrade, Imma C., Muñoz Puelles té una delicadesa especial per a parlar d'animals i de llibres sense perdre la ironia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *