Preferiria no fer aquest article

Preferiria
no fer-ho,
 diria jo, si em posés en la pell de Bartleby, l’escrivent.

Deixeu-me
en pau!
, dispararia jo, si em posés en l’ànima del senyor Sommer i arrencaria a
córrer per atrapar el conductor del món i obligar-lo a aturar el motor per
poder-ne baixar.

Però, jo sóc Pippi Langstrump i el meu tarannà és de
nena alegre, rebel i aventurera, que troba en aquest i en d’altres mons, molts ingredients
suggeridors i captivadors. Tinc la sort, per exemple, que em fascinin personatges
literaris de tot tipus i de tots colors, també els grisos com en Bartleby i els
borrosos com en Sommer, encara que a voltes em torbin i m’incomodin. I és per aquest
i altres motius que insisteixo a seguir escrivint articles com aquest, a córrer
pel món sense atrapar res i a trobar-me i compartir exemplars literaris on
habiten personatges com ells dos.

MELVILLE, Herman. Bartleby, el escribiente. Trad. Arturo Agüero. Il·lustr. Stéphane
Poulin. Madrid: Alianza, 2014

Preferiria
no fer-ho
… és la frase que diu Bartleby,
l’escrivent
sempre que li demanen quelcom o li encarreguen una feina, i és
la frase que ens acompanyarà insistentment als lectors, i a tots els
personatges del seu entorn, quan tanquem el llibre.
Bartleby, l’escrivent és un conte llarg de
Herman Melville (Nova York 1819-1891), que fa pocs dies s’ha publicat en una
edició il·lustrada i de gran format. La força de la seva coberta m’ha portat a
elaborar aquest article. La història és narrada per un advocat que contracta a
Bartleby com a escrivent  Els seus inicis
seran bons, però aviat l’advocat i el lector entrellucaran en ell una estranya
actitud que el porta a negar-se a tot el que se li encomana. El seu autor és
conegut especialment per un clàssic, Moby Dick (Trad. Miquel Desclot. Edicions 62, 2007), novel·la magna i alhora un
tractat de l’art del baleneig.
Deixeu-me
en pau!
és una de les poques expressions que surt de la boca del senyor Sommer,
mentre s’apressa d’una banda a l’altra del paisatge, i és l’expressió que ens
acompanyarà insistentment als lectors i al narrador de la història quan tanquem
el llibre i seguim veient la seva figura a l’horitzó, malgrat no ser-hi.
Des que vaig conèixer Bartleby, a través de la veu
de l’actor Josep Maria Pou, sempre l’he imaginat de bracet amb Sommer, un dels personatges
d’un dels meus llibres de capçalera, Història
del senyor Sommer
, de Patrick Süskind (Ambach, Alemanya, 1949) -conegut
especialment per la novel·la El perfum (Labutxaca, 2007)-. Aquesta història està narrada per un
noi que es troba a la frontera entre la infantesa i la joventut. En primera
persona ens explica moments i preocupacions claus de la seva vida, en els quals
sempre hi acaba apareixent la figura del senyor Sommer, com a element del
paisatge i com a generador constant de dubtes i preguntes.
SÜSKIND, Patrick. La història del senyor Sommer. Trad. Núria Mirabet. Il·lustr.
Jean-Jacques Sempé. Barcelona: Estrella Polar, 2011

Potser aquesta connexió literària –tema del qual
parlava, fa uns mesos, la família nòrdica del pis del costat- entre els
personatges de dos llibres d’autors diferents, llunyans en el temps i l’espai
de creació, només la veig jo, però vet aquí que hi ha semblances ben palpables,
i alguna diferència, que passo a detallar:
      –  L’actitud que prenen Bartleby i Sommer davant la vida és
semblant, encara que ho apliquen en formats contraris: el primer fuig tot
refugiant-se en les seves negatives, la seva passivitat i les seves misèries;
el segon fuig constantment, caminant a tort i a dret d’una banda a l’altra.
     – Ambdues obres tenen un narrador que explica el fer i
desfer de Bartleby i de Sommer, però que també ens parla d’ell mateix,
esdevenint també actor principal. L’actitud dels protagonistes impacta d’una
manera tan intensa en l’ànima del narrador que l’incomoden, que li remouen les
reflexions i les entranyes i l’obliguen a canviar la seva pròpia manera de ser.
–    El lector sent una empatia total amb el narrador. Aquesta
provoca que els narradors li facin confidències íntimes.

–       Ambdues obres, per la seva brevetat i per l’estil amb que
estan escrites, conviden a llegir-les i gaudir-les en veu alta. Jo he tingut el
plaer de sentir-les en la veu de grans actors. Bartleby, l’escrivent interpretada, davant d’un faristol, per
l’indescriptible Josep Maria Pou. I la
història del senyor Sommer
per l’actor mallorquí Pep Tosar, en tres
ocasions al llarg d’un període extens de temps. Tosar ha acabat amollant-se
tant al narrador que semblen fets l’un per l’altre, amb una posada en escena
simple i austera, però plena de registres i matisos rics i diversos. Estigueu al
cas perquè sovint la torna a interpretar.
–         
Bartleby no és una lectura per a infants. Sommer pot
arribar a ser-ho, pel seu ampli ventall de registres.
–  Ambdues novel·les són generadores d’interpretacions i
opinions diverses i, per tant, menja exquisida i potencial per a debats en
clubs de lectura.
     –         
Les versions il·lustrades de cada obra són antagòniques.
L’edició que ha publicat Alianza de Bartleby,
l’escrivent
, destaca pel gran format, pel realisme un pèl caricaturesc dels
personatges, pels espais que embolcallen la història i per la vitalitat dels
colors utilitzats, encara que és criticable la desajustada sincronització entre
text i il·lustració. Del seu autor, Stéphane Poulin (Montreal, 1961) va arribar
no fa massa temps un còmic remarcable: En el país de la memoria blanca de Carl Norac (Ed. Barbara Fiore, 2011). De Bartleby, l’escrivent, Nordica
–editorial especialitzada en il·lustrar grans clàssics i en tenir cura del
detall- ja ens va oferir, el 2008, una edició amb dibuixos de Javier Zabala.
Una il·lustració més sintètica, on l’artista s’esmerçava en descriure la grisor
i sordidesa del personatge.

El senyor Sommer ja va néixer en
petit i delicat format, com a versió il·lustrada, i no n’existeix cap més visió
que la que Sempé li va donar. Sempé és sempre igual de meravellós en qualsevol
finestra on el puguem entrellucar. Les seves figures, gairebé en miniatura, són
subtils i delicades en el traç i en la comunicació. Fan arribar la realitat amb
el to que demana cada fragment, a cada moment: sigui la ironia, la tendresa, o
el drama. La seva obra és d’una enorme efectivitat comunicativa. En el cas de
Sommer, apropa el personatge encara més del que el text ja el fa arribar.

Topar-me amb una nova interpretació de
l’extravagant Bartleby, m’ha portat a recuperar el vell i fugisser senyor
Sommer i a fer-vos partícips de dues obres que viatgen de bracet pels meus
dominis i que m’és impossible separar en prestatges o estances diferents.

1 comment for “Preferiria no fer aquest article

  1. 11 de març de 2015 at 19:53

    Tinc a casa en Sommer, en un prestatge on hi tinc les joies que he llegit. Ara m'has fet pensar que em caldria entomar-lo de nou i potser descobriré una nova lectura, després de tant de temps. I m'anoto en Bartleby perquè estic segura que m'agradarà després del que ens has explicat. Moltes gràcies pel "post" Pep. Un plaer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *