Sang a les butxaques!

En Dídac no sap, ni
intueix, què hi ha darrere de la paraula globalització. A voltes he intentat
explicar-li allò de que tot el món estava connectat per una xarxa immensa de
fils invisibles que permetien parlar d’una punta a l’altra de la terra sense
cap mena de dificultat. Si a això, a més, intento explicar-li que un folre polar,
com el vermell que habitualment porta, portava al darrere tota una llarga història…, tot plegat es complica tant i tant que és impossible que ho entengui. Per sort,
a voltes trobo petites joies de la literatura que em faciliten molt la feina,
llibres que, a vegades de forma directa o d’altres a partir d’una bona història,
afronten i ens mostren amb claredat diàfana problemàtiques que removien consciències
arreu del planeta, i d’aquesta manera tot plegat és de més bon passar.
Entre aquests títols podria
citar algunes de les obres d’un autor que per a mi és de referència:
Jordi Sierra i Fabra. Entre l’extensa producció d’aquest escriptor, m’ha estat
especialment útil per explicar la guerra al Didac En un lloc anomenat guerra (La Galera, 2002). Amb aquella història en Dídac va comprendre com a les
guerres només hi ha perdedors, i aquests tenen molts noms però tots tenen la
mateixa característica: aquella guerra els ha pres la innocència, l’alegria i
la confiança amb els altres, és a dir, la fe en la humanitat. Una altra de
les virtuts d’aquesta novel·la rau en la seva qualitat literària, en no
quedar-se a mig aire com ha passat altres vegades en les que el tema pesa, i
massa, molt més que l’argument.

Un altra d’aquests
llibres és el mític La vuelta al mundo de un forro polar rojo (Siruela, 2010), una
petita joia que ens mostra la rerebotiga del comerç mundial i de l’anomenada
globalització en un objecte tan quotidià i bàsic com és un folre polar. Amb
aquest llibre en Dídac va començar a entendre que ara pot ser difícil sobreviure
en aquest món nou, però abans era una autèntica heroïcitat sortir amb el cap
ben alt de la compra de qualsevol objecte d’ús habitual.

Aquestes dos exemples són
una mostra del que entenc que han de ser aquest subgènere literària de la crítica
social: o fem literatura o fem un llibre informatiu, però quedar-se a mig aire és
com vol i de dol, com amagar l’ou. I és que el lector jove vol, i necessita,
saber a quina partida està jugant, i això no sempre es dóna.
Recentment, però, gràcies
als safaris que en Dídac i jo organitzem a la recerca i captura de llibres, he
desenterrat un títol realment interessant: Connexions, d’Elisabeth Stewart (Cruïlla,
2015). Aquesta canadenca, dedicada al món del guió on ha sobresortit amb
diferents sèries i, fins i tot, amb una pel·lícula, ens planteja una qüestió
molt simple: t’has preguntat mai d’on procedeix el mòbil que portem tots a la
butxaca? I per donar-ne resposta l’autora ens acompanya a conèixer el món de l’or blau: el coltan. Aquest mineral rar és imprescindible per a la
fabricació dels telèfons mòbils i ordinadors que els meus pares usaven a diari,
uns aparells que contribuïren en gran mesura a aquella globalització que
explicava anteriorment.

Connexions, publicada al
Canadà el 2014, va anar fent forat i fins i tot va ser seleccionada per formar
part del pòquer de títols finalistes al premi Protagonista Jove del curs2016-2017. La novel·la ens exposa, de forma molt real i documentada, els passos
necessaris per a la fabricació d’un telèfon mòbil, des de l’obtenció dels materials
rars, com aquest coltan, fins al seu ús –o abús-, passant per engalzar totes
les seves peces. I com presentar-ho de forma amena i al mateix temps realista? Doncs
l’autora ens fa posar en la pell de tres noies adolescents que representen cada
un d’aquests moments.
De la mà de la Sylvie
coneixerem com la troballa de coltan al subsòl d’un poblat de l’Àfrica central engega
una guerra de la que la seva família i, per extensió, tot el seu poble es veuen
obligats a fugir i a refugiar-se al país veí. Amb els ulls de la Laiping
coneixerem com gegantines empreses xineses fabriquen els nostres telèfons
mantenint en règim gairebé d’esclavatge a les noies de la Xina rural que marxen a les grans ciutats a la recerca del Dorado. I de la boca de la Fiona, una
canadenca innocent i molt enamorada, coneixerem els perills d’un ús inadequat d’aquest
aparell. Tot i això, per suposat, els problemes d’aquesta darrera no tenen res
a veure amb la pèrdua de vides humanes o de llibertat que pateixen les dues
anteriors.

Stewart no ens demonitza
el telèfon mòbil, ans al contrari, ja que en molts moments és la solució per
comunicar-se, gravar imatges, fer fotografies o altres usos que permeten que
les protagonistes trobin sortida a alguns dels entrebancs. I aquesta és una de les grans qualitats de l’obra: el defecte no està en
l’objecte si no en el subjecte.
L’autora ens mostra com
de divers era aquell món, com d’injust i desequilibrat es va convertir la terra
en la que vivien els meus avis. I tot partint d’una narració àgil, en la que
les tres històries avancen en paral·lel sense tocar-se massa però ajudant-se a
comprendre més i millor el trencaclosques que ens il·lustren. Una novel·la commovedora que hauria de fer-nos reflexionar sobre si portem sang a les butxaques o, si més
no, responsabilitzar-nos més i millor de cara a la nostra propera adquisició –hi ha
alternatives! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *