Els Premis Aurora Díaz Plaja

Aquest article pot semblar el súmmum del nepotisme. I mai més ben dit, perquè jo, Ana Díaz-Plaja, sóc la nepotes de l’ Aurora Díaz Plaja. Per més inri, tenim les mateixes sigles ADP i ADP

Però les aparences enganyen. Aquest article va dedicat al premi que du el seu nom, i no a la tasca d’Aurora Díaz Plaja com a especialista en LIJ. Un premi que va ser creat el 2002 (quan l’escriptora encara vivia; va morir el 2003)  i que, desafiant tots els  elements, s’ha perllongat fins ara.

Història del Premi: encerts i entrebancs

Il·lustr. de Subi a Llibre de les bèsties de Ramon Llull

La idea d’aquest premi parteix d’una iniciativa de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, en la persona d’Andreu Sotorra. Ell va esbossar les bases  -premiar un text sobre literatura infantil catalana, publicat durant l’any en curs, a la premsa- i va pensar en el nom d‘Aurora Díaz Plaja per anomenar-lo. A partir d’aquí, hi ha un altre nom que va fer possible que aquest premi  s’allargués durant 20 anys: Pere Martí Bertran. A la seva tenacitat devem una suma d’encerts notables: en primer lloc, esperonar i enaltir una divulgació de qualitat, uns textos de toc d’alerta, que el món acadèmic desestima i fins i tot menysprea. Els treballs universitaris sobre LIJ o sobre qualsevol altre àmbit han de complir un requisits i unes exigències  de quartils, impactes i altres terminatxos, i ser redactats en un to suposadament científic,  que allunya la LIJ de la difusió i d’una manera de redactar que conjugui coneixements i enginy. La LIJ necessita el món acadèmic, és clar, però també necessita sortir de les aules universitàries i implicar-se amb el món.  I és el que aquest premi pretén.  No  és estrany  que sigui únic, tant a casa nostra com a l’Estat Espanyol.

El segon encert és obrir les bases a textos en qualsevol llengua, qualsevol subgènere, qualsevol mitjà de comunicació, sempre que sigui escrit.  Hi trobem revistes especialitzades, premsa generalista, blogs. Hi trobem reculls d’articles, textos commemoratius, plantejaments teòrics, panorames, recomanacions, i també petites monografies, homenatges…

Il·lustr. de Mercè Galí a
Poesies amb suc de MiquelDesclot

El tercer encert va ser, en les primeres convocatòries, convertir l’acte de lliurament en una mena de seminari –trobada tan simpàtica com interessant: Pere Martí aplegava a Vilafranca autors, il·lustradors, editors, periodistes i, mentre fèiem un bon sopar, discutíem, proposàvem, ens coneixíem uns als altres en un ambient de cordialitat i d’intercanvi d’idees. A més, aquestes trobades s’enregistraven per a la ràdio i la TV. En temps de pandèmia, es recorden amb més afecte que mai aquestes trobades, i se’n valora més la seva utilitat.

Lamentablement, d’aquest tercer encert cal passar als entrebancs: la dotació econòmica  va desaparèixer i el premi  va quedar –un més! – en purament honorífic; els espònsors (Caixa Penedès i Ajuntament de Vilafranca)  es van retirar i no va ser possible donar-hi tanta volada.  El premi va perdre una gran part de la seva personalitat especial. Tanmateix, i  gràcies un cop més a la tenacitat de Pere Martí, els Premis continuen i s’atorguen  als Congressos de LIJ o la Setmana del Llibre en Català.

Repassem i ordenem el palmarès:

Poesia en general2010, Margarida Prats. 2016, Clara Berenguer. 2020, Felipe Munita/Neus Real;
Autors concrets2005, Jaume Aulet sobre Miquel Desclot. 2013, Pilar García sobre Dolors Pellicer. 2015 Miquel Desclot sobre Joana Raspall

Miscel·lànies

Blogs2013, Josep M. Aloy
Premsa2002 Pep Molist. 2009 Teresa Mañà. 2010 Rosa Mut. 2019 Miquel Rayó

Il·lustració còmic i novel·la gràfica

Blogs2006, Montserrat Castillo sobre Lola Anglada. 2018, Àngels Rius i Carme Rubio, sobre Fina Rifà.
Premsa2004, Sebastià Roig.

Literatura

Panorames  històrics2008, Teresa Rovira
Seguiment d’un tema2002, Joan Portell. 2003, Teresa Duran
Un autor concret2007, Víctor Aldea per El zoo d’en Pitus, de S. Sorribas. 2011, Caterina Valriu per Massagran, de J.M. Folch i Torres. 2017, Mercè Canela i Eugènia Moner, sobre Ramon Llull; 2020, Sergio Fernández Martínez per l’epíleg de la traducció castellana de Cuentos para niños, de M. Rodoreda  

Veiem que el premi ha recaigut dues vegades per a estudiosos de les Illes i dues per a autors de València; la resta, Principat, amb majoria abassegadora de Barcelona. Només un premi escrit en castellà. Potser cal remarcar la importància del gènere poètic, guanyador en 6 ocasions;  3 sobre autors específics de la LIJ catalana; un d’ells medieval, un  de començaments de segle XX i un altre de la represa dels 60. Sobre un tema concret i el seu recorregut  tenim el de la guerra incivil de Joan Portell, i els dimonis de la Teresa Duran. Repassos d’un moment determinat, tenim el de Teresa Mañà o el de Pep Molist, i des d’un punt de vista diacrònic, el de Teresa Rovira.

Conclusions del passat  i suggeriments per al futur

La primera conclusió sobre la trajectòria dels premis és considerar que els guardonats tenen merescudíssim el premi.  La segona és valorar la desinteressada  i eficient tasca de tots els que han estat membres del jurat, a més de felicitar el Pere Martí per la seva constància i per mantenir la qualitat del premi sense defallir.

Il·lustr. de Fina Rifà

I ara, humilment, un parell de suggeriments:

Primera: Notar l’absència de textos sobre teatre. Com ja va dir la Teresa Duran en aquest blog,  el món teatral  sembla que no formi part de la Literatura Infantil. Així, no hi ha hagut cap ocasió en què una bona crítica d’algun espectacle teatral per a infants –i n’hi ha de boníssims- o una ressenya  acurada sobre la programació familiar d’un teatre hagin merescut el premi. La història de la marginació dels espectacles teatrals ( no m’estic referint a les col·leccions i/o llibres de teatre)  és un tema llarg, que mereix atenció particular.

I segona:  la manca de treballs fets des d’altres llengües o altres àmbits culturals: (un únic text en 20 anys!) ens fa pensar que caldria establir més comunicació entre totes les llengües ibèriques; i ja no parlem de llengües foranies. El repte és doble: primer, i no ens enganyem, vèncer el desconeixements (i per què no, el desinterès), de molts estudiosos de LIJ  el marc ibèric sobre el que ells anomenen literatures perifèriques. L’esforç que s’hi pugui fer, hauria  d’anar acompanyat d’un canvi de mentalitat per part dels estudiosos d’arreu, i del que entenen per literatura  de tots.

I també caldria, per part nostra,  emprar més eines de literatura comparada i contextualitzar la nostra LIJ, si més no, amb les literatures ibèriques i  amb les europees; caldria  estar més alerta  sobre el món  i sobre les tendències que s’hi desenvolupen. En aquest sentit, les paraules de Pep Molist sobre l’escassetat de traduccions dels Andersen al català, formen part també de la mateixa requesta. Cal posar la LIJ catalana al mapa, i establir ponts d’estudi i comunicació. El Premi Aurora Díaz Plaja s’eixamplaria,  els crítics hi sortiríem guanyant, i la LIJ, encara més.  

Més informació sobre els premis Aurora Díaz Plaja a:

https://www.escriptors.cat/premis/premi-aurora-diaz-plaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.