Que què coneixem del Japó?, ens podem preguntar.
Molts seríem capaços d’enumerar alguns dels seus àpats més famosos –sushi,
ramen, soba…-, alguns altres recordaran el terribles tsunami que va arrasar
part de la costa nord-est del país, algú recordarà que el judo n’és un dels
esports nacionals i, fins i tot, l’haurà practicat, d’altres que mantinguin una
relació més estreta amb la seva cultura hauran llegit Murakami i algun manga
–còmic en japonès- o, fins i tot, podran anomenar alguns autors de literatura infantil de
renom com Mitsumasa Anno
o Satoshi Kitamura.
Però quants de nosaltres som conscients que el Japó té entre els seus autors
quatre premis Hans Christian Andersen? I que, segons les estadístiques, és el
país amb el percentatge més alt de lectors –el 91%-? O que té una Biblioteca Internacional del Llibre
Infantil fundada el 1880? Doncs ara intentarem posar una mica de llum sobre
aquest darrer aspecte.
Per imaginar on està la biblioteca hauríem de ser
capaços de col·locar, de costat, ciutats com Roma, Barcelona, Madrid o París.
Això és Tòquio, una immensa ciutat on viuen 13.000.000 milions de persones, però
que al seu entorn en són més de 30. En un dels centres de ciutat que
conformaria aquesta megapoblació hi trobem el parc de Ueno, centre cultural on
hi ha els museus de més de renom. A tocar d’aquests hi trobem la Biblioteca.
L’edifici actual és format per una ala noble i senyorial, vestigi de la primera
construcció que havia de donar per resultat una biblioteca quatre vegades més
grans però que la guerra amb Rússia del 1906 obligà a aturar, i una ampliació
recent del 2015 de l’arquitecte Tadao Ando, un edifici amb
pell de vidre i forma de quart de circumferència construït amb criteris
sostenibles –tot i això sembla que poc pràctics ja que la mitja lluna obliga a
redirigir els carretons de llibres que no estan dissenyats de fer la corba
prescriptiva-.
La Naoko Nakajima ens acompanya en la descoberta de
l’espai, des de la pell fins a les entranyes. De formació filòsofa, ens explica
que el centre depèn directament del Congrés Nacional i que, per tant, la seva
voluntat principal és la de preservar la riquesa literària del país i
promocionar l’estudi de la mateixa. Ella és una de les cinquanta persones que
hi treballen, trenta-vuit de les quals són fixes.
oberta la resta de dies de la setmana i, segons ens comenta la Naoko, els
diumenges és un dels dies de més assistència de famílies, amb la voluntat de
compartir amb els fills les hores –sempre poques- d’esbarjo en família.
Ens convida a penjar-nos el prescriptiu escapulari
per quedar identificats davant dels demés treballadors i ens preparem per
entrar a l’interior del “monstre”.
Amb un ascensor a prova de terratrèmols i sorolls
molestos, ens enfilem a la tercera planta de la mitja lluna, un edifici amb
finestrals oberts a un claustre enjardinat enfocat a l’edifici històric.
Entrem a la sala de consulta, un espai silenciós on
hi trobem, entre d’altres, les necessàries taules de treball i llibres, molts
llibres: llibres de text d’enguany per consultar, llibres sobre literatura i
lectura, llibres estrangers escollits amb molta cura, de més de 150 països
–sabíeu que a Palestina o Nepal també es publiquen llibres infantils?-, un espai on sorprenentment ens apareixen títols d’alguns dels veïns del
Replà que ni ells saben com han arribat.
A més, tot el lateral està folrat amb un exemplar
de tots els títols editats al Japó el 2016 de llibres infantils i juvenils, és
a dir, destinats a infants i joves d’entre 0 i 18 anys. I és que al Japó és
obligació que quan un editor publica un llibre n’enviï un exemplar a la
Biblioteca per seguir preservant els seus tresors –anualment són uns 8.000
títols nous.
ventre de la balena, el magatzem on es guarden gran part dels 450.000 títols
que tenen en catàleg. Els arxivadors, com soldats perfectament alineats,
guarden una autèntica selecció del bo i millor dels llibres històrics japonesos
així com tots els exemplars publicats al país els darrers anys. Un autèntic tresor
a l’abast de tots els estudiosos que així ho demanin. Ei, i us puc ben
assegurar que l’espai està dissenyat a prova de terratrèmols, moviments que
sovintegen al país més del que podríem sospitar.
Per un pas elevat saltem a l’ala noble, un edifici
recentment restaurat. La primera parada és a la sala d’Exposicions, un espai
ampli que ens deixa clar quin és una de les funcions d’aquesta biblioteca:
preservar les obres seleccionades i donar-les a conèixer al món. En aquest
moment tenen una vistosa i il·lustrativa exposició de llibres italians –la
biblioteca en té més de 3.000- on podem trobar amics com el Roberto Innocenti.
Les altres dues funcions de la biblioteca són obrir la literatura infantil a
tothom i oferir un espai de trobades i xerrades a l’entorn del llibre amb aules
i seminaris organitzats per aquesta finalitat.
per dos grans cercles amb vitrines a cada costat, per què no es poden iniciar
contactes a fi de traslladar l’exposició de llibres catalans de Bolònia de 2017
fins a aquest indret? Si us plau, si hi ha algú del ClijCAT que ho llegeixi,
que n’agafi la idea!!!!
Research’s, sala de recerca per a adolescents on, per exemple, aquesta darrera
setmana van anar-hi monitors del zoo de la ciutat a explicar i promocionar
llibres sobre hipopòtams; Galeria de LIJ, una sala amb prestatgeries on podem
consultar els llibres històrics; la sala de l’Hora del conte, un espai per
narrar contes però només per a nens; l’Habitació de llibres per a nens, espai
amb llum ambiental, amb més de 9000 llibres japonesos, conformada per un gran
cercle amb prestatges exteriors –llibres de coneixements- i interiors –àlbums
infantils-; Meeting de world, llibres en altres llengües
de llibres japonesos i la col·lecció d’IFLA, entre d’altres.
Bé, com podeu comprovar, un espai únic en un país
que té la literatura infantil i juvenil com a bandera. I nosaltres, la tenim?
l’ala nova, autèntics espais d’enginyeria aplicada al noble art de fer de
ventre o canviar l’aigua de les olives.
qui ens les havem, contar que durant el terratrèmol de 2011 que, com bé
recordareu va provocar un tsunami i més de vint mil morts, a la Biblioteca Nacional
van caure alguns prestatges. En total més de 2 milions de llibres per terra.
Sabeu quan van trigar en tornar a col·locar-los degudament endreçats? Deu dies!
I la biblioteca no va tancar mai el servei de préstec ni les seves portes.
Deixeu un comentari: