La tria nadalenca del Replà

El 2020 passarà a la història com l’any del Covid-19 i el desig col·lectiu que el temps avancés més ràpid del que tocava. 

També com l’any Rodari, viscut en una continguda intimitat. 

També l’any en el qual es va editar, en català, un conte nadalenc de Fiodor Dostoievski, a punt d’iniciar l’any en que es commemoren 200 anys del seu naixement; i l’entranyable Conte de Nadal de l’Auggie Wren de Paul Auster…

A l’edifici de Llibres al replà, les veïnes i els veïns us volem compartir alguns dels llibres que hem descobert darrerament, i a quatre passes del Nadal, us volem regalar les sensacions que ens desvetllen i les opinions que ens mereixen.

1r 1a

DOSTOIEVSKI, Fiodor. Un arbre de Nadal i una boda. Il·lustr. Oriol Malet. Barcelona: Comanegra, 2020.

Els lectors que, a partir de l’adolescència i més amunt, vulguin saber per què Dostoievski és tot un clàssic de la literatura universal, en trobaran aquí un exquisit botó de mostra. Irònic fins el sarcasme, fidel descriptor de tipus i costums, i esplèndid narrador, aquest llibret amb encertadíssimes il·lustracions de Malet, es pot paladejar amb tot el delit del món.

SENABRE, Blai. La cabra Serafina. Il·lustr. Anna Font. Barcelona: Animallibres, 2020

Per tal que en aquestes festes tradicionals no perdem de vista el patrimoni de la rondallística popular, divertim-nos amb les peripècies que pateix una família quan a casa seva hi fa acte de presencia la tremebunda cabra Serafina, tal com les han adaptat i il·lustrat amb molt d’encert els autors d’aquest conte il·lustrat.

SERRE, Lionel. Un día con Nip y Nimp. Sevilla: Barrett, 2020

Com si juguéssim al joc d’observar “les set diferències”, l’autor presenta quina és la vida quotidiana de dos personatges tan semblants pel seu aspecte físic com diferents en la seva manera de fer. I en aquest joc tan senzill, el petit lector/a podrà observar que en això de ser diferents no hi ha cap mal. Més aviat resulta engrescador…

SKIVINSKI, Michal. He visto un pájaro carpintero. Il·lustr. Ala Bankroft. Guadalajara: Fulgencio Pimentel, 2020

Impactant àlbum documental, fet a partir del quadern de vacances d’un nen polonès, durant l’estiu immediatament anterior a l’esclat de la segona guerra mundial. Tot és aparentment tan senzill per a ell com transcendent per als lectors que ja tenen una mica més de noció històrica. Una rara avis bibliogràfica des de tots els punts de vista.

1r 2a

CISNEROS, Sandra. La casa de Mango Street. Trad. Míriam Cano. Il·lustr. Núria Solsona. Barcelona: L’Altra Tribu, 2020

Publicat el 1984, aquest es un llibre construït a bocins, amb relats breus que van descrivint el món que envolta l’Esperanza, una noia adolescent que es va fent gran a mida que avancem. Visualitzem el carrer on viu, en un barri hispà i pobre als afores Chicago, ple de solars abandonats i cases desballestades, i una societat pobre i patriarcal. Però, sobretot visualitzem els veïns, on la figura de la dona pateix tota mena d’assetjaments i tracte denigrant. Amb el que veu i viu, l’Esperanza va modelant la seva personalitat i bastint la seva vida que imagina lluny d’aquest univers. Sandra Cisneros ens embadaleix amb una prosa concisa, aparentment senzilla, amb una força descriptiva, comunicativa i poètica, enorme.

GÓMEZ CERDÁ, Alfredo. Set claus per obrir els somnis. Il·lustr. David Pintor. Trad. David Nel·lo. Barcelona: Kalandraka, 2020

Alfredo Gómez Cerdà ret un homenatge a set dels grans creadors de la literatura infantil universal, amb un conte dedicat a cadascun d’ells: Gisanni Rodari, Tomi Ungerer, Astrid Lindgren, Juan Farias, Christine Nöstlinger, Roald Dahl i Gloria Fuertes.

Centrant-se en un fet concret de la vida de cada creador, a cada conte aconsegueix reflectir el seu caràcter i el seu tarannà, i també, del conjunt de la seva obra, amb algun relat realment molt colpidor, com ara el de Rodari, Farias, o bé, Nöstlinger. Un llibre ideal per introduir a infants, joves i adults en l’obra d’aquests autors imprescindibles.

NEGRESCOLOR, Joan. Jo, Alfonsina. Trad. Laura Vaqué. Barcelona: Thule, 2020

Alfonsina no és només el nom d’una famosa poeta argentina. També ho és d’una popular ciclista italinana.

Joan Negrescolor ens presenta la infantesa de la italiana Alfonsina Strada, la primera dona que va participar en curses ciclistes, fins aconseguir participar en el Giro d’Itàlia, el 1924. Ho fa amb un text sintètic i amb un seguit de dobles pàgines molt contundents, que narren la lluita tossuda d’una nena, havent-se fins i tot de fer-se passar per un home, per donar volada al seu somni d’anar en bicicleta.

Un exemplar original, editat primer a Portugal, que, en la realització, es desmarca i es diferencia d’altres, en aquesta allau de biografies que ens han arribat els darrers temps.

2n 1a

GARCIA LORCA, Federico. Romancero gitano. Il·lustr. Ricardo Cavolo. Barcelona: Lunwerg, 2020

Segur que molts recordeu algun poema del Romancero gitano de Federico García Lorca. Si és així –i si no en recordeu cap, encara més- és el moment de regalar-vos aquest esplèndid volum. Val la pena pels magnífics textos de Lorca i per la proposta estètica memorable: en primer lloc, el disseny de pàgina, amb una distribució de textos i il·lustracions poc freqüent en llibres de poemes; segon, la il·lustració –tampoc no gaire freqüent en poesia-, però que a més, se situa en un terreny agosarat, en colors molt vius, traços gruixuts i un estil a cavall entre el primitivisme i l’expressionisme.  Atenció als múltiples ulls que ens miren a cada pàgina, i a la manera en què l’artista ha interpretat el poeta: de vegades de forma molt descriptiva, subratllant i fent visible el poema i d’altres deixant-se portar pel sentit i la màgia d’alguns versos, sense respectar la seva literalitat.

Als que encara creuen que la poesia és avorrida, gris o monòtona, o els que encara creuen que els llibres il·lustrats són només per a lectors petits, els agradarà moltíssim trobar-se en amb un poemari tan viu i engrescador. Lorca hi posa la seva part, que és molta, però Cavolo ha donat un tomb encara més impactant.

ROMERO MARIÑO, Soledad. Robatoris de llegenda: des de l’assalt al tren de Glasgow al robatori de la Mona Lisa. Il·lustr. Julio Antonio Blasco. Barcelona: Zahorí Books, 2020

El títol és prou explícit: es tracta de les cròniques dels cops més espectaculars que han dut a terme grups –o individus- amb accions perfectament planejades per obtenir un botí molt substanciós. Cada atracament és presentat com si fos una notícia publicada en un diari local, de manera que veiem les capçaleres de periòdics d’arreu el món, i comprovem com s’estructura un reportatge que aporti informació diversa sense fer-se pesat ni perdre el fil. Amb això hi ha contribuït el disseny de maquetació  (a càrrec de Joana Casals) que ha fet una feina que combina la vistositat amb la claredat, sempre amb el model periodístic al cap.

Tots sabem que hi ha adolescents que rebutgen la literatura –especialment narrativa- de les col·leccions adreçades a ells, amb personatges i entorns que se’ls assemblen. I uns altres desestimen llibres excessivament fantàstics, siguin de distòpies, de vampirs o de terres estranyes. Aquesta proposta ofereix una nova manera de presentar fets reals –no gaire edificants, això sí!- canviant els esquemes de relat a què estan acostumats els nostres joves i proposant noves fórmules gràfiques. Potser alguns lectors resistents hi quedaran atrapats. I els lectors habituals també!

SOLDEVILLA, Joan Manuel. Del Quijote a Tintín: relaciones insospechadas entre un libro de “burlas” y un tebeo infantil. Figueres: Calígrafa, 2020

Un llibre d’interès general que recomano vivament als educadors, però encara més a qualsevol persona interessada en la literatura i que es llegeix amb molt de gust. En primer lloc, perquè es pot obrir el llibre per allà on es vulgui: està estructurat com un abecedari de conceptes que són les bases de la comparació entre el manxec i el brussel·lès. I dos, perquè l’estil del narrador és àgil i captivador. L’enorme erudició que traspua no té cap component pedant ni feixuc i les dades llisquen perfectament en el seu discurs.

Crec que tots aquells que s’estan formant en Literatura Infantil i Juvenil necessiten relacionar els temes i personatges de la seva àrea amb arquetips i arguments universals. Altrament, el discurs sobre la LIJ acaba fent voltes sobre si mateix i, malauradament, posant un accent excessiu en el  missatge i poc en els elements literaris. Per això saludem amb tanta efusió l’aparició d’aquest llibre.

2n 2a

VALERI, Maria Eulàlia. Notxa. Il·lustr. Fina Rifà. Barcelona: MARS / Associació de Mestres Rosa Sensat, 2020

La col·lecció MARS, col·lecció que molt altivament s’autoanomenen Una col·lecció imprescindible, amb l’afany de crear uns fonaments bàsics de la literatura infantil catalana, aquestes festes posa en les nostres mans una reedició del llibre Notxa. Aquest conte xinès, adaptat per la contacontes Maria Eulàlia Valeri i il·lustrat per Fina Rifà, va ser editat per primera vegada el 1977 a la col·lecció Vela Major de l’editorial La Galera. La nova edició ha comptat amb la col·laboració directa de la mateixa Fina Rifà qui ha dissenyat una nova imatge de la coberta a fi de reparar la il·lustració original. Així mateix, mercès als nous sistemes d’escaneig i impressió, s’han recuperat els colors partint de les mateixes il·lustracions originals. Una tasca de reedició que ha estat feta amb molt de rigor i amb la voluntat de donar una nova vida a un llibre imprescindible. No us el perdeu!

LOBEL, Arnold. En Gripau i en Gripere són amics. Barcelona: EntreDos, 2020.

Hi ha il·lustradors i il·lustradores que el seu traç és tan definitori que no és necessari dir res més. Entre aquests, podem destacar noms com Quentin Blake, Tomi Ungerer, Kveta Pacovská i, l’il·lustrador que ressenyem a continuació: Arnold Lobel (Los Ángeles, 1933 – Nova York, 1987). D’entre els seus personatges, sigui perquè em van permetre descobrir una literatura infantil més enllà de la literatura infantil, m’estimo especialment els que jo vaig conèixer amb el nom de Gripau i Gripou, publicats per Alfaguara. I és que no podem fer res més que felicitar l’encert de l’editorial EntreDos a l’hora de recuperar els títols d’aquests dos amics amfibis tan entranyables -un dia podem discutir, però, al relació que mantenen-. Les seves aventures sorprenen per la quotidianitat que fa que les nostres vides prenguin un altre relleu, gairebé d’herois del dia a dia. I això no tothom ho aconsegueix.

MALLORQUÍ, César. El cercle escarlata. Trad. Martina Garcia Serra. Barcelona: Edebé, 2020

He de confessar que a mi Mallorquí em pot. Potser és que jo em vaig fer lector a l’ombra d’Stevenson? O que durant l’adolescència em vaig submergir en el món oníric de Lovecraft? O que necessito de tant en tant dosis d’aventures de tall clàssic? Sigui pel que sigui llegir César Mallorquí és com retornar a aquelles lectures d’herois de tombant del segle XIX en les que les peces del trencaclosques de la novel·la encaixaven a la perfecció, en les que s’abstenien de plasmar introspeccions carregades d’emocions i sentiments que poc aportaven a la columna vertebral dels llibres, és a dir, literatura d’aventures en estat pur. Mallorquí ens regala la segona part de la seva exitosa Les llàgrimes de Shiva, anys després d’aquella aventura amb les cosines Obregón. Una aventura per recuperar la fe en la lectura com a espai d’evasió.

3r 1a

MOURE, Gonzalo. La meva guia, el meu capità. Il·lustr. Maria Girón. Barcelona: Kalandraka, 2020.

Un pare i una nena van de la mà camí a l’escola. Un camí que els hi sembla una selva i un espai lúdic per compartir aventures, diàlegs i savieses. El pare és cec, però com dirien els antics hel·lènics, no és pas cec d’ànima. El pare és capaç de sentir i percebre allò que l’envolta, i així ho transmet com a capità a la seva filla que li fa de guia. Un relat d’amor en primera persona pel que fa al text, i amb un narrador visual omniscient. Moure inclou les paraules justes i petits tocs d’humor que solfegen amb les il·lustracions plenes de detalls i colors de Maria Girón. Setze dobles pàgines on realitat i fantasia s’entrellacen a través dels seus habitants en un mateix espai. La veu del pare ens els diàlegs es diferencia amb un to gris dels monòlegs de la nena i la ubicació de la tipografia també canvia segons l’escenari. L’obra és un itinerari sensible per l’amor incondicional i la diversitat humana, sense drames o paternalismes.

WISE BROWN, Margaret. Attend que la lune soit pleine [Wait till the moon is full]. Il·lustr. Garth Williams. Nantes: MeMo, 2019

Tots coneixem Margaret Wise Brown, mestra i autora de Bona nit, lluna (Corimbo), un dels primers àlbums destinats als més petits, i que ha esdevingut tot un referent i model d’aquest gènere. Aquest any, l’editorial nantesa MeMo acaba de recuperar Wait till the moon is full, un relat d’aquesta autora publicat per primera vegada el 1948. Wise Brown utilitza l’estructura de conte tradicional, amb un text altament musical, per narrar la història d’un petit ós rentador impacient per descobrir els misteris de la nit. El relat és tan proper a l’oralitat que als Estats Units aquest conte es va arribar a comercialitzar també com àudio llibre (https://www.youtube.com/watch?v=C36jTKrkVHg&feature=youtu.be). En aquesta edició, els textos de Wise Brown s’acompanyen amb les il·lustracions de l’artista Garth Williams elaborades el 1976. Aquest artista plàstic, molt popular els anys cinquanta per la publicació d’alguns títols de la col·lecció “Little Golden Books“, La teranyina de la Carlota o Stuart Little, va il·lustrar més d’una desena d’obres de Wise Brown. En totes elles, l’artista neoyorquès sap representar la tendresa dels relats de Wise Brown i els enriqueix amb un univers oníric propi. A través d’animals antropomòrfics altament expressius, elaborats amb llapis, carbonet i una gamma cromàtica reduïda,  Williams alterna les escenes entre mare i fill protagonistes, il·lustrades sobre fons blancs i sense perspectiva, amb altres més carnavalesques que emulen els somnis i els desitjos del petit protagonista per fer-se gran. El llibre és una joia en tots els sentis i agraïm que l’editorial MeMo hagi tingut molta cura amb la traducció, el paper i la publicació d’una obra cabdal per a la història de la literatura infantil occidental.

FOMBELLE, Timothée de. Alma. Quand le vent se lève. Paris: Gallimard, 2020

Alma és un dels millors relats d’aquest any per a lectors a partir de 12 anys i el nom de l’heroïna protagonista d’aquesta història. No és una Pépite perquè el llibre sobrepassa el dictamen de qualsevol jurat. Un relat formidable d’aventures entrecreuades, d’històries i vides de personatges rodons, tan ben construïts que superen qualsevol manual d’escriptor o de teoria literària. Una història ubicada al segle XVIII sobre el comerç d’esclaus entre Europa, Àfrica i Amèrica. Una novel·la que no es pot deixar de llegir i que sortosament De Fombelle, autor d’altres Masterpieces com Tobie Lolness o Capitaine Rosalie, ja n’està preparant més capítols per acabar esdevenint una trilogia de les de veritat. 

3r 2a

VAL, Elena. Núvols al cap. Barcelona: Akiara Books, 2020

¿Otro libro sobre abuelas que padecen Alzheimer y demencia?, se preguntará el lector, sabedor de que el tema ya ha sido abordado anteriormente. Sin embargo, tenemos en este álbum una ventana que se abre para que entre aire fresco. Eso es lo que nos regala el trabajo de ilustración potentísimo de la barcelonesa Elena Val, donde las ensoñaciones del nieto (coloreadas con aguada) y las nieblas mentales de la abuela (dibujadas con lápiz negro, trazo a trazo, raya a raya, sobre el grano del papel blanco) se articulan con una precisión narrativa de relojería, en una historia que desborda imaginación, ternura y humanidad.

RODARI, Gianni. El llibre dels errors. Il·lustr. Chiara Armellini. Trad. Teresa Durán i Txell Freixinet. Barcelona: Juventud, 2020

El centenario del nacimiento de Rodari fue una buena excusa para recuperar algunos títulos que no se encontraban en nuestro medio. En esta oportunidad, la editorial Juventud nos ofrece una versión muy cuidada de Il libro degli errori, publicado originalmente en 1964. La edición se sostiene en un trabajo de traducción y de diseño editorial que ayuda a resaltar la calidad literaria de esta compilación de cuentos breves y poemas. Textos breves que parten de diferentes errores gramaticales u ortográficos para desplegar la fantasía, el humor y la crítica social que caracterizan al maestro italiano.

STEINBECK, John i DAUTREMER, Rébecca. De ratones y hombres. Trad. Román A. Jiménez. Saragossa: Contempla – Edelvives, 2020

Publicada originalmente en 1937, esta novela está entre las mejores del escritor norteamericano, premio Nobel de literatura en 1962. Narra las peripecias y las miserias de dos hombres, George y Lennie, jornaleros, que recorren los ranchos californianos en busca de trabajo durante la Gran Depresión. Brutalidad, misoginia, homosexualidad, racismo, estulticia, demencia… una novela que ha dado mucho que hablar, que discutir, incluso que censurar, y que ahora, de la mano de Dautremer, coge un vuelo gráfico que la vuelve magnífica e imponente, pues todas las artes y técnicas de esta reconocida ilustradora se ponen en juego a la hora de multiplicar el impacto del texto: dobles páginas llenas de color, recuadros casi fotográficos, la cinética de unas viñetas como esbozadas para seguir las líneas de diálogos, cartelería de época, ocurrencias que simulan la ilustración infantil… 420 páginas estremecedoras e hipnóticas, desde la primera hasta la última.

5 comments for “La tria nadalenca del Replà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.