SYLVIA PLATH
El
libro de las camas
Il·lustracions de Quentin Blake
Traducció de Marcial Souto
Libros del Zorro
Rojo, Barcelona, 2014 |
Solem vincular —amb
raó— el nom de Sylvia Plath amb alguns dels versos més tràgics que mai s’hagen
escrit: «Morir/ és un art, com qualsevol cosa./ Jo ho faig excepcionalment
bé.// Tan bé, que sembla un infern,/ tan bé, que sembla real./ Podríem dir que
en tinc vocació»; i, malauradament era cert, en tenia vocació: la poeta
nord-americana se suïcidà als trenta anys, deixant dos fills xicotets —de tres
anys i tretze mesos— i una llegenda negra que planà inexorablement —i
injustament també— sobre Ted Hughes, el marit. Per això sorprèn aquest llibret alegre,
fresc, amb tocs surrealistes i del nonsense
—jocs fonètics i de sentit— que recrea algunes de les possibilitats que, sobre els
llits, probablement hagen imaginat xiquets —i també adults— d’arreu del món:
llits per a pescar, llits per a gats, llits per a trapezistes; un llit com un
submarí «que atraviesa el agua / verde y cristalina / ondeando plateada
/ como una sardina»; «O una
Cama con Cohetes / y mosquiteros voraces / para visitar Marte / y cazar estrellas
fugaces». M’engresca especialment el
llit on es pot menjar —amb coixí de pa— i un altre concebut per ser embrutat
sense que ningú s’espante: «Mantas con manchones, / perfectas para un
chiquero, / donde nadie nota nada / si volcamos un tintero. // O si el perro y
el gato / y el loro, apasionados, / bailan encima / con los pies embarrados». Llits-tanc, llits de butxaca —per si de
cas— i llits lleugers que pengen dels arbres per a observar i dibuixar els
ocells.
raó— el nom de Sylvia Plath amb alguns dels versos més tràgics que mai s’hagen
escrit: «Morir/ és un art, com qualsevol cosa./ Jo ho faig excepcionalment
bé.// Tan bé, que sembla un infern,/ tan bé, que sembla real./ Podríem dir que
en tinc vocació»; i, malauradament era cert, en tenia vocació: la poeta
nord-americana se suïcidà als trenta anys, deixant dos fills xicotets —de tres
anys i tretze mesos— i una llegenda negra que planà inexorablement —i
injustament també— sobre Ted Hughes, el marit. Per això sorprèn aquest llibret alegre,
fresc, amb tocs surrealistes i del nonsense
—jocs fonètics i de sentit— que recrea algunes de les possibilitats que, sobre els
llits, probablement hagen imaginat xiquets —i també adults— d’arreu del món:
llits per a pescar, llits per a gats, llits per a trapezistes; un llit com un
submarí «que atraviesa el agua / verde y cristalina / ondeando plateada
/ como una sardina»; «O una
Cama con Cohetes / y mosquiteros voraces / para visitar Marte / y cazar estrellas
fugaces». M’engresca especialment el
llit on es pot menjar —amb coixí de pa— i un altre concebut per ser embrutat
sense que ningú s’espante: «Mantas con manchones, / perfectas para un
chiquero, / donde nadie nota nada / si volcamos un tintero. // O si el perro y
el gato / y el loro, apasionados, / bailan encima / con los pies embarrados». Llits-tanc, llits de butxaca —per si de
cas— i llits lleugers que pengen dels arbres per a observar i dibuixar els
ocells.
Els traços de
tinta a mà alçada que han caracteritzat l’obra del britànic Quentin Blake —famós,
sobretot, per haver il·lustrat els títols per a nens de Roald Dahl— plasmen
gràficament l’esperit lúdic, juganer, d’aquests textos que mostren una faceta
gairebé desconeguda de Sylvia Plath.
tinta a mà alçada que han caracteritzat l’obra del britànic Quentin Blake —famós,
sobretot, per haver il·lustrat els títols per a nens de Roald Dahl— plasmen
gràficament l’esperit lúdic, juganer, d’aquests textos que mostren una faceta
gairebé desconeguda de Sylvia Plath.
Deixeu un comentari: