“Els petits
canvis són poderosos”, proclamava el capità Enciam fa ja força
anys a la televisió. Sota el paraigua del seu lema, hi podríem aixoplugar un
munt de personatges de la literatura que, amb canvis minsos, reverteixen una
situació. En alguns casos, amb petits gestos, provoquen canvis que són íntims i
intangibles; en d’altres, amb gestes increïbles, provoquen canvis que són
visibles i acaben sent col·lectius.
canvis són poderosos”, proclamava el capità Enciam fa ja força
anys a la televisió. Sota el paraigua del seu lema, hi podríem aixoplugar un
munt de personatges de la literatura que, amb canvis minsos, reverteixen una
situació. En alguns casos, amb petits gestos, provoquen canvis que són íntims i
intangibles; en d’altres, amb gestes increïbles, provoquen canvis que són
visibles i acaben sent col·lectius.
La setmana passada, a Llibres al replà, el veí del 3r 2a comentava l’àlbum D’aquí no passa ningú!, en el qual, a partir
d’un petit gest, s’originava una revolució que no sols transformava un entorn,
sinó també el disseny del llibre i la disposició dels elements a cada pàgina.
Era un exemple paradigmàtic del poder dels petits gestos, de la importància dels
petits canvis.
d’un petit gest, s’originava una revolució que no sols transformava un entorn,
sinó també el disseny del llibre i la disposició dels elements a cada pàgina.
Era un exemple paradigmàtic del poder dels petits gestos, de la importància dels
petits canvis.
Aquesta setmana, he triat tres àlbums més, alguns d’ells acabats
d’arribar als aparadors, que complementen aquell primer. Amb ben poca cosa, els
protagonistes transformen el seu context, però també el color, el dibuix i la
composició de la pàgina.
d’arribar als aparadors, que complementen aquell primer. Amb ben poca cosa, els
protagonistes transformen el seu context, però també el color, el dibuix i la
composició de la pàgina.
Són vertaders representants del concepte Àlbum il·lustrat,
en el qual, no només la parella formada per text –o guió- i il·lustració ballen
compassats al so d’una mateixa melodia, sinó que també s’hi afegeixen els
altres elements del llibre.
en el qual, no només la parella formada per text –o guió- i il·lustració ballen
compassats al so d’una mateixa melodia, sinó que també s’hi afegeixen els
altres elements del llibre.
Aquesta obra, que prové d’EUA, fou seleccionada entre els
millors llibres il·lustrats de 2015 en aquest país. La veritat és que no sabria
dir si es tracta d’un còmic, o bé, d’un àlbum il·lustrat. El tel que separa una
cosa de l’altra, en aquest cas, és molt prim, i només el fet que alguna pàgina
estigui seqüenciada en vinyetes l’acosta més al còmic.
millors llibres il·lustrats de 2015 en aquest país. La veritat és que no sabria
dir si es tracta d’un còmic, o bé, d’un àlbum il·lustrat. El tel que separa una
cosa de l’altra, en aquest cas, és molt prim, i només el fet que alguna pàgina
estigui seqüenciada en vinyetes l’acosta més al còmic.
La història està narrada
sense paraules. El context és el d’una ciutat gris. Al bell mig, un pare que
camina, acompanyat per la seva filla que porta una caputxa vermella. En les
primeres pàgines, aquesta és l’única taca de color que figura entre el gris del paisatge. A mida que
caminen, la nena es distreu collint flors a cada racó que, més tard, anirà
deixant al costat d’animals i de persones més aviat tristes i desvalgudes. A
mida que ho fa, els personatges i el context adquireixen color, vida, i també,
amplitud. Una obra clara, directa i exquisida, per a il·lustrar un lema tan
potent.
DAUTREMER, Rébecca. El
poble dorment. Trad. Pau Joan Hernàndez. Barcelona: Baula, 2017
poble dorment. Trad. Pau Joan Hernàndez. Barcelona: Baula, 2017
De tant veure els llibres que es van publicant periòdicament
de Rébecca Dautremer, la il·lustradora francesa que ens va sorprendre amb
aquella obra ja llunyana de les Princeses
oblidades o desconegudes (Baula, 2008), les seves novetats ens passen pel
davant cridant-nos l’atenció cap a la seva bellesa, però sovint no ens hi
aturem a fons perquè ens sembla que ja els hem vist abans.
de Rébecca Dautremer, la il·lustradora francesa que ens va sorprendre amb
aquella obra ja llunyana de les Princeses
oblidades o desconegudes (Baula, 2008), les seves novetats ens passen pel
davant cridant-nos l’atenció cap a la seva bellesa, però sovint no ens hi
aturem a fons perquè ens sembla que ja els hem vist abans.
Si el lector s’hi atura, però, les seves obres esdevenen
un recorregut pausat per una sala d’exposicions on les imatges ens són ben
familiars, i s’adona, amb grata sorpresa, que, a cada entrega, l’autora busca reptes nous on
desplegar l’enginy i fer gala del seu virtuosisme en el dibuix.
un recorregut pausat per una sala d’exposicions on les imatges ens són ben
familiars, i s’adona, amb grata sorpresa, que, a cada entrega, l’autora busca reptes nous on
desplegar l’enginy i fer gala del seu virtuosisme en el dibuix.
És el cas d’El
poble dorment on combina les grans làmines acolorides i totalment definides
pel seu delicat estil, amb dues petites figures tan sols esbossades a llapis que
habiten el full en blanc i que fan de fil conductor de la història que és
narrada amb les il·lustracions a color: la d’un poble encantat, on tothom dorm des de fa
cent anys.
poble dorment on combina les grans làmines acolorides i totalment definides
pel seu delicat estil, amb dues petites figures tan sols esbossades a llapis que
habiten el full en blanc i que fan de fil conductor de la història que és
narrada amb les il·lustracions a color: la d’un poble encantat, on tothom dorm des de fa
cent anys.
L’alternança del full en blanc, amb les dues figures a
llapis, i les làmines a color, i el diàleg final que s’estableix entre ambdós,
on es visualitza el petit gest que arrodoneix i capgira la història, ofereix un
enorme incentiu al lector a passar pàgina, endavant i enrere, per captar i
admirar cada detall d’un llibre esplèndid amb un enginyós final.
llapis, i les làmines a color, i el diàleg final que s’estableix entre ambdós,
on es visualitza el petit gest que arrodoneix i capgira la història, ofereix un
enorme incentiu al lector a passar pàgina, endavant i enrere, per captar i
admirar cada detall d’un llibre esplèndid amb un enginyós final.
ALEMAGNA, Beatrice. Un
gran dia de res. Trad. Bel Olid. Barcelona: Combel, 2016
gran dia de res. Trad. Bel Olid. Barcelona: Combel, 2016
Dels tres llibres escollits, segurament aquest és on el canvi, en el continent blanc de les pàgines, és menys visible, però també el
que la il·lustració mostra més diversitat de punts de vista.
que la il·lustració mostra més diversitat de punts de vista.
La il·lustradora italiana Beatrice Alemagna narra la
història d’una nena que juga amb la seva consola en una casa al bell mig del
bosc. La mare li diu que ha de dedicar el temps a altres coses, i ella decideix
sortir a passejar pel bosc en un dia de pluja. Pel camí, li cau la maquineta, i
no la pot recuperar. És en aquest precís moment, que comença a descobrir un món
ric en detalls i en possibles activitats i aventures.
història d’una nena que juga amb la seva consola en una casa al bell mig del
bosc. La mare li diu que ha de dedicar el temps a altres coses, i ella decideix
sortir a passejar pel bosc en un dia de pluja. Pel camí, li cau la maquineta, i
no la pot recuperar. És en aquest precís moment, que comença a descobrir un món
ric en detalls i en possibles activitats i aventures.
El petit canvi forma part de la història. L’autora no
juga amb el continent del llibre, com les altres dues històries si que ho feien,
però si que, en la segona part del llibre, l’entorn de la protagonista guanya
claror i ella es mostra tan dinàmica, activa i alegre com la
gavardina fluorescent que l’abriga.
juga amb el continent del llibre, com les altres dues històries si que ho feien,
però si que, en la segona part del llibre, l’entorn de la protagonista guanya
claror i ella es mostra tan dinàmica, activa i alegre com la
gavardina fluorescent que l’abriga.
Deixeu un comentari: