Sobre la corda fluixa del medi ambient

La Baba Dúnia és una àvia que torna a casa, a l’espai d’exclusió de Txernòbil. Intenta reconstruir la vida en una zona morta, amb una força enorme. I la veritat és que, amb les sorprenents vicissituds que li tocarà viure, no s’avorrirà gens ni mica.

Off / Xavier Salomó

Fa pocs dies, vaig assistir a la Tèrmica de la Roca Umbert de Granollers, on Xavier Salomó presentava una proposta de dinamització sobre Off, el seu darrer llibre, pensat per a biblioteques i escoles del nostre país.

Enmig de la foscor de l’interior de la nau, la projecció de les imatges del llibre i la llum d’unes lots en mans d’uns infants mentre observaven el llibre, colpien als assistents.  Impactat per la proposta, però sobretot pel contingut del llibre, mentre conduïa cap a casa, reflexionava sobre el contingut d’Off, de la Baba Dúnia i d’una altra meravella editorial il·lustrada, Una isla. I m’adonava que, per pur atzar, tots giraven sobre el mateix: la història sempre candent i vigent del medi ambient, del canvi climàtic…

A part de protagonistes tan potents com la Baba Dúnia o la caputxeta que apareix a Off, als llibres hi ha dos protagonistes conceptuals: l’entorn, i l’ésser humà i tot es pot sintetitzar com una qüestió d’equilibri entre ambdós pols que esdevenen malauradament oposats, una qüestió d’equilibri entre protagonistes i adversaris, entre claror i foscor, entre destrucció i construcció. A la que la balança tomba cap a un cantó, el desastre.

Una isla / Guridi

El conflicte present en qualsevol obra literària, en aquest cas, sempre ve provocat per la avarícia insaciable de l’un. L’ésser humà, esdevé l’adversari, el dolent de la història, enfront de l’entorn. El tema, és la destrucció i l’objectiu o desenllaç, la reconstrucció, salpebrat, per sort, amb una mica d’esperança.

L’últim amor de Baba Dúnia, Off i Una isla, si una cosa fan, és mostrar escenaris que tot i inventats i obscurs, són reals en alguns espais del planeta, fruit d’aquest equilibri desequilibrat constantment. Amb ells, els autors suggereixen i ofereixen molts fils on agafar-se per a la reflexió, individual o en grup, i per a un debat que pot esdevenir intens i ric en una classe, o bé, en un club de lectura.

SALOMÓ, Xavier. Off. Barcelona: Flamboyant, 2019. 52 p.

És un llibre àlbum sense text. La protagonista és una nena amb caputxa vermella que cavalca dalt d’un cérvol. El paisatge, post apocalíptic. L’objectiu, lluitar envers una central nuclear. Ella ve a ser com un Quixot contra els molins, que desitja tornar la vida a l’entorn. L’ajudant, el cérvol que, per aconseguir-ho, hi deixa les banyes, literalment. L’autor, també, metafòricament. El resultat, sublim!

A França, fa cinc anys que circula i ha recollit un grapat de premis i molts elogis lectors. No és un llibre senzill, però si, poètic i suggeridor. Els prescriptors, hi tenen un paper clau.

Els contraris són evidents: mort i vida, foscor i verdor, destrucció i construcció. I els desequilibris i equilibris, també.

CHABBERT, Ingrid. Una isla. Il·lustr. Guridi. Sevilla: Tres Tigres Tristes, 2019. 40p.

Una isla és una obra plena de color i claror abans de la portada. L’ésser humà hi comença a abocar “allò” i de mica en mica a ennegrir-la, a destruir-la.

Aquest tàndem que ja ha ofert altres obres estel·lars -com ara El día que me convertí en pájaro (Tres Tigres tristes, 2015), o bé, L’enorme i malvat Ferotge (Brúixola, 2016), fa un treball d’orfebre amb el mínim de traços i amb el mínim de text per descriure l’acció humana -per dir-ho finament- sobre l’entorn. Com Off, ofereix diversitat de fils pel debat, per la reflexió i la conscienciació.

BRONSKY, Alina. L’ultim amor de Baba Dúnia. Barcelona: Les hores, 2019. 136 p.

Aquesta és una novel·la per a adults. En un entorn mort, una colla d’avis que no tenen res a perdre, intenten tirar la vida endavant, amb ben poca cosa. Un entorn complexa, oblidat, i tot de situacions surrealistes, sovint amables; de tant en tant, sinistres; i amb un personatge immens i captivador.

I cal no oblidar un llibre mític sobre el tema que es va editar al nostre país, el 1983. Bé es mereixeria una edició actual. El tema segueix sobre la taula: BRIGGS, Raymond. Cuando el viento sopla.

I molta teca dels darrers temps per a enriquir el debat. Entre d’altres:

  • BARROUX. On és l’elefant? Sant Cugat V.: Símbol, 2016
  • BILLAUDEAU, Julien. Res de res. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017
  • BLOM, Kirsti; GABRIELSEN, Geir Wing. Un mar de plàstics. Barcelona: Takatuka, 2018
  • BOISROBERT, Anouck; RIGAUD, Louis. La selva del peresós. Barcelona: Cruïlla, 2012
  • KUHLMANN, Torben. Moletown : La ciutat dels talps. Barcelona: Joventut, 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada