A l’autèntica casa dels ratolins

Els motius pels quals la gent pot viatjar poden ser tants com interessos desenvolupen totes i cada una de les persones del món mundial -que deia aquell entranyable personatge. I, fins i tot, es pot decidir no fer-ho, ja que com a casa, acompanyat dels llibres, els gats i els veïns del quart segona que no paren de tenir fills, no hi ha res millor.

Però, als qui ens mou el món del llire sempre acabem trobant una bona llibreria, biblioteca o museu on perdre el temps envoltats de llibres a fi de justificar la nostra escapada, motius suficients per fer les maletes i fugir cap a Anglaterra, Holanda o el Japó. És així com, a tall d’exemple, ens podem acostar a Estrasburg per visitar el museu dedicat a l’obra de l’il·lustrador i escriptor Tomi Ungerer: especialment interessant en la seva faceta menys coneguda com a crític del sistema; fer parada a Utrech per conèixer més i millor l’obra de Dick Bruna i la seva Miffi; o fer passada per l’autèntica casa dels ratolins, instal·lada a la biblioteca pública d’Amsterdam (OBA).

L’any 2015 l’editorial Blackie Books va publicar en català un llibre que ràpidament va fer forat a les nostres llibreries: La casa dels ratolins. D’ella, la professora Teresa Colomer -UAB- en feia una
crítica del llibre a la pàgina web de Gretel. En aquella crítica Colomer engegava dient: “és un llibre espectacular, d’aquells que poden donar molt de si en la lectura i el joc compartit i dels que estan destinats a deixar petja en els petits lectors que tinguin la sort d’haver-se demorat en les seves pàgines. Un llibre que no passa gens desapercebut a les llibreries, que agradarà a adults i a infants de diferents edats i que, sens dubte, arriba per quedar-se”.

Tot plegat és remunta a l’any 2011…, bé, de fet es remunta més enrere. Fem un petit repàs i mirem d’on neix aquesta petita joia de la LIJ, obra de l’holandesa Karina Schaapman.

Schaapman va néixer a Leiden (Holanda) l’any 1960. De mare asiàtica i pare holandès va tenir una infantesa rodejada de mals tractes, alcoholisme i una mare que quan els diners no arribaven treballava de prostituta. En aquest entorn va ser on Schaapman també va haver de sobreviure fins que va caure en el mateix espiral de mala vida que va patir de petita. De sobte va formar part d’un programa de recuperació de persones amb dificultats i va esdevenir gairebé un model de canvi i autosuperació. És així com neix, com a teràpia per no mirar cap endins, cap al seu jo, un primer embrió d’una habitació del que després esdevindrà aquesta gran casa.

A aquest plató, d’unes mesures més que generoses, Schaapman hi va dedicar dos anys per a elaborar habitacions a partir d’elements del seu entorn: fils, bombetes de cuinetes, filferro, enganxines, etc. U

Un se n’adona de la feinada quan pot contemplar, en directe, cada una de les habitacions: els pisos on viuen els seus protagonistes -la Júlia i en Sam-, la casa dels ratolins jueus, la botiga del carnisser, la biblioteca…- tot plegat esdevé un pou de sorpreses. “El resultat, sempre “en procés” és una casa amb més de cent habitacions i espais, tots molt decorats i atapeïts d’objectes. Una mena de gran casa de nines que ara s’exhibeix com una obra d’art”, diu Colomer.

Acabada la casa, l’autora va esmerçar un any més per trobar la textura, el material exacte i l’aparença desitjada que buscava pels seus personatges principals: els ratolins, i molt especialment els entranyables Sam i Júlia, que viuen a la 3a i 6a planta.

Posteriorment un editor holandès va conèixer la feina de l’autora i va fer un primer recull de làmines que es van publicar a mida pòster el 2011. L’èxit que se’n derivà va provocar la primera edició d’un llibre amb els nostres protagonistes que, de seguida, va ser un èxit internacional. Cal dir que l’obra és feta amb la complicitat del fotògraf Ton Bouwer qui, amb gran destresa, il·lumina i genera històries a partir de les imatges.

Actualment podem contemplar la casa sencera, amb tots els seus detalls i detallets, a la Biblioteca Central d’Amsterdam. L’autora n’ha fet una donació per, de moment, deu anys. La casa només s’extreu de l’urna de vidre quan ha de ser usada per a fer-ne fotos i elaborar algun dels contes de la sèrie.

Primera edició en holandès
Al costat de la casa dels ratolins hi ha exemplars de tots els llibres publicats en altres llengües.

Però l’èxit no s’ha acabat aquí i, recentment, l’autora i els seus hereus han obert una petita botiga i estudi a prop del centre d’Amsterdam -EersteTuindwarsstraat 1hs. 1015 RT Amsterdam. Què s’hi pot fer i veure? Doncs com diuen ells mateixos: “Meravella’t a la Casa dels Ratolins. Aprèn com fan la casa i pregunta el que vulguis als seus creadors. Llegeix els seus llibres i explora la botiga!” Sense cap mena de dubte, un bon motiu per fer passada per Amsterdam.

I res millors que acabar amb les paraules que la bibliotecària i crítica Glòria Gorcs va dir del llibre a Faristol:
Descobrim un lloc ideal per viure: entre l’espai de joc i descoberta i la seguretat de la llar, amb la calidesa de la família i els veïns, ple de detalls que desperten records, i amb la promesa d’aventura però en la mida justa, sense grans perills més enllà d’una corda que es trenca de cop o la presència d’una rata…
A la casa dels ratolins encara hi queden moltes aventures per descobrir…

Fem les maletes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada