Els llibres són per a l’estiu

Diuen que les bicicletes són per a l’estiu, com bé encapçala aquesta nova entrada de Llibres al Replà, però els que realment són per a l’estiu són els llibres. I és que res millor que durant una tarda calorosa d’agost estirar-se en una hamaca i tapar-se els ulls amb un llibre per fer la migdiada. Bé, i per llegir-lo, per suposat. Sigui com sigui, els llibres d’estiu tenen aquell regust especial de vacances que se’ns grava a la memòria. És per això que a continuació us en fem una selecció per triar i remenar.

1r 1a

COMELLES, Salvador. Boníssim. Poemes per llepar-se’n els dits Il·lustracions Mercè Galí. Barcelona. P.A.M, 2019.

Si l’estiu és fet per aplegar els amics al voltant d’un tiberi, no deixeu d’aportar-hi aquest esplèndid recull de poemes d’un dels autors catalans més estimables del moment. Poemes per parar taula, per recitar davant un plat de macarrons, endevinalles rimades. El títol no enganya: és un llibre boníssim que fa venir ganes d’atipar-se de riure i de jugar amb els mots.

DUNBAR, Joyce. L’ànec emmurriat. Il.lustracions de Petr Horàcek. Barcelona: Joventut, 2019.

Amb unes imatges esplèndides i un text d’allò més entenedor, assistim al progressiu ascens del mal humor d’un ànec, que acabarà encomanant-se als seus amics de joc, fins a esclatar com una tempesta, rere la qual apareixerà l’arc de sant Martí. Molts infants menuts es senten molt identificats amb aquest ànec i amb el nuvolot gris que plana damunt el seu caparró.

AVI. La guerra dels botons. Barcelona: Bambú, 2019.

Sens dubte, una de les millors novel·les juvenils de l’any. Sens dubte també, el nord-americà escriptor Avi excel·leix en les novel·les de rerefons històric. Aquí el relat ens situa en un poble fronterer durant la segona guerra mundial. Un petit poble que pateix, en pròpia pell, i molt especialment en la dels seus habitants més joves, la crueltat i inutilitat de la guerra. Poquíssimes vegades hem llegit pàgines que mostrin tan directament al lector l’absurd i el desconcert d’una guerra. Esplèndid.

1r 2a

MACHADO, Germán. La jaula. Il·lustr. Cecilia Varela. Buenos Aires: Calibroscopio. 36 p.

Germán Machado, a més d’un excel·lent llibreter de capçalera, és un escriptor enginyós i sensible que ha conreuat diversos gèneres. O potser primer era escriptor? Jo l’he descobert primer com a llibreter. L’altra, per a mi, li va al darrera. La jaula és un llibre àlbum sorprenent que aborda el tema recurrent dels infants i les mascotes. El desenvolupament, i especialment el desenllaç, però, no tenen res de recurrents. Un final esplèndid a una història sorprenent sobre un tema delicat. Un àlbum indispensable, que toca les fibres més sensibles, i que pren encara una mica més volada amb les il·lustracions de Cecilia Varela.

CANOSA, Oriol. L’últim vol de la família Dumont. Il·lustr. Júlia Moscardó. Barcelona: Animallibres, 2019. 118 p. (La formiga; 98)

L’Oriol Canosa també és llibreter, encara que el vaig conèixer primer com a escriptor. Després de sorprendre el món literari amb L’illa de Paidonèsia, ara torna amb una família excèntrica i particular que habita en un zepelí i que fa anys que no toca terra ferma. En aquest llibre, acompanyats d’uns periodistes que volen conèixer la seva epopeia i d’un inspector de vols, viuran una intensa aventura enmig d’una tempesta enorme. A part de l’aventura, hi destaca la barreja de ficció i no ficció, l’originalitat de la proposta, els peculiars personatges -tots adults- i la ironia de l’autor en les situacions més increïbles.

SANTOS, Care. Por. Barcelona: Edebé, 2019. 300 p. (Periscopi; 39)

Després de les exitoses dues obres precedents –Mentida i Veritat- protagonitzades pel jove Èric, Care Santos ens en presenta una tercera, i posa els personatges en situacions compromeses de la vida, davant de l’abisme. Situacions d’aquelles que provoquen una por tremenda sobre com afrontar-ho i que poden portar a algú al suïcidi. L’Èric, la Xènia, l’Hugo són personatges de carn i óssos que, com tots, aprenen a viure sense manual d’instruccions i no ho tenen gens fàcil. Estil planer, ritme àgil, conflictes potents i uns personatges cada vegada més propers. Tot forjat per una autora que escriu amb el mateix rigor per a adults que com ho fa per a joves lectors. I si no afegiu a la bossa de la platja o a la motxilla de la muntanya alguna de les seves novel·les més recents com pot ser Tot el bé i tot el mal (Columna, 2018)

2n 2a

PERRAULT, Charles El petit polzet. Fotografies: Pere Formiguera. Adaptació Albert Jané. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2019

Reedició d’un CLÀSSIC, en majúscules, tant pel conte en sí mateix, una de les millors històries de la literatura infantil de tots els temps adaptat per Alber Jané, com per la seva realització per part del fotògraf i artista Pere Formiguera. Les il·lustracions del Petit Polzet estan compostes per diverses fotografies realitzades separadament amb els mètodes habituals i tractades amb procediments informàtics fins a aconseguir la imatge definitiva. Això s’esdevingué el 1994, a les beceroles dels programes de tractament d’imatges, i suposà una autèntica revolució per l’època, especialment pel que fa a la seva aplicació a la literatura infantil. Un testimoni de la història de la literatura infantil catalana que veu de nou la llum, una obra única d’un artista avançat per la seva època: Pere Formiguera (Sant Cugat del Vallès, 1952 – Barcelona, 2013).

MATHIEU, Jennifer. Moxie: la revolució de les noies. Trad. Lluís Delgado Picó. Barcelona: Ed62 (Fanbooks), 2018

La Vivian Carter està farta que a l’institut de secundària de la petita ciutat de Texas on estudia s’afavoreixi els nois de l’equip de futbol americà per sobre de tot. Farta dels codis de vestir sexistes, de l’assetjament als passadissos i dels comentaris masclistes dels nois durant les classes, que ningú no condemna ni castiga. Però, sobretot, està farta de complir sempre les normes. Prenent l’exemple de la seva mare, la Viv vol fer alguna cosa perquè tot això canviï. Però la revolució de les noies ha començat, encara que sigui a partir d’una petita iniciativa que sembla que no té èxit. Una novel·la que pot encendre una revolució (encara que només sigui al teu institut).

MESTRES, Apel·les. Liliana. Actualització del text Teresa Duran. Barcelona: Ing Edicions (2018).

Si encara no el teniu, no deixeu escapar l’oportunitat de recuperar aquest bell i únic clàssic de la literatura catalana. Editat per primera vegada el 1907, aquest poema recull, com bé diu en el seu pròleg Jordi Vila Delclòs, “tota l’experiència d’un dels més grans il·lustradors de tots els temps. Veureu com estima la seva feina, el gust pel dibuix i el seu bon gust per la decoració que il·lumina les pàgines”. I les tardes d’estiu, caloroses i mandroses, conviden a gaudir a pleret d’aquest llibre.

3r 1a

DE FOMBELLE, Timothée; ARSENAULT, Isabelle. Capitaine Rosalie. Paris: Gallimard, 2019.

Capitaine Rosalie narra la història d’una nena de sis anys que aprèn a llegir tota sola per tal d’esbrinar un secret. Durant l’hivern de 1917, mare i filla es veuen obligades a romandre soles a casa, a l’escola i a la fàbrica, mentre el pare serveix la patria. Dalt d’un armari reposen un quadern i diverses cartes que la mare oculta. Rosalie sap que en aquells papers s’hi amaguen algunes de les respostes que cerca, i iniciarà la proesa de capitanejar, ella mateixa, l’aventura del saber. Una excel·lent novel·la dirigida a primers lectors del ja reconegut Timothée de Fombelle i que compta amb la complementarietat i bellesa de les il·lustracions d’Isabelle Arsenault. De moment, l’obra només està disponible en francès i seria una llàstima que cap dels nostres lectors i editors li dediquessin un especial interès.

BRIGGS, Raymond. The Snowman. Londres: Puffin, 2018.

Per commemorar els 40 anys de El ninot de neu grans segells com Penguin Random House a Gran Bretanya o Gallimard a França han publicat una edició limitada d’aquesta joia de la literatura infantil. Publicat per primera vegada el 1978, El ninot de neu és un llibre amb una narrativa únicament visual i fluida a través de vinyetes que el situen entre l’àlbum, la novel·la gràfica i el còmic. Esperem que aquesta iniciativa arribi també ben aviat a casa nostra on aquest clàssic atemporal es troba, actualment, i molt al nostre pesar descatalogat.

HAUGOMAT, Tom. À travers. Paris: Thierry Magnier, 2018.

À travers és un obra que narra únicament amb imatges instants de vida d’un personatge. L’únic text que acompanya aquesta novel·la gràfica, a part del títol revelador, és el mes, l’any i la ubicació de cada episodi narrat. Al llarg de 184 pàgines, cada escena és un joc que es divideix de manera simètrica: una primera imatge a la pàgina esquerra (verso) on el lector percep l’escena representada a partir de diferents plans gràcies a un narrador visual en tercera persona; i una segona imatge, a la pàgina de la dreta (recto), on s’esdevé protagonista i al mateix temps narrador visual en primera persona on es pot mirar a través de finestres, binocles, lupes, telescopis o televisors el que hi ha més enllà. A través de tècniques diverses com el gouache, la serigrafia i el treball digital, aquest jove artista aconsegueix un estil minimalista, japonitzant i altament gràfic amb colors intensos i un traç que no se centra en detalls. Les expressions dels personatges per exemple es perceben únicament a través del llenguatge corporal i del context, sense la necessitat de dibuixar minuciosament les cares, com si aquests protagonistes poguéssim ser qualsevol de nosaltres. El llibre ofereix una bella història visual plena de contrastos, un testimoni de vida d’un ser apassionat i curiós per allò petit com els insectes i per allò infinitament gran com l’espai.

3r 2a

CARRANZA, Maite. L’alè del drac. El jove Gaudí. La Galera, Barcelona 2019.

Carranza va ser la guanyadora del darrer Premi Joaquim Ruyra amb aquesta interessant, intrigant i ben resolta novel·la que, en certa manera, combina el gènere històric amb el thriller. El gruix de l’acció se situa pels voltants de Reus i Riudoms l’any 1868 en un ambient de revolta proletària. Un Antoni Gaudí molt jove fa costat a un també joveníssim i inexpert inspector de policia tot investigant el misteriós assassinat d’una noia, la Coia, amiga del futur arquitecte. Fent gala d’un ritme narratiu envejable i alternant la investigació amb la història de tots els personatges (també de Gaudí), Carranza ens ofereix un text farcit de recursos literaris i un lèxic tan cuidat com deliciós. Definitivament, l’autora ens ofereix un obra no només distreta, sinó també divulgativa i de gran bellesa formal.

MANRIQUE, Maria Eugenia (text) i PARÍS, Ramón (il·lustracions). La caimana. Ekaré, Barcelona 2019.

   Aquest àlbum de forma allargassada com un caiman, es basa en una història real, la del joier José Faoro, que va viure a Veneçuela des dels 15 anys i que, juntament amb la seva dona, tenia cura d’un munt d’animals a casa. Entre ells, una femella de caiman que va arribar a mesurar tres metres de llarg. Els nens del veïnat hi anaven a jugar. Una d’elles era la Maria Eugenia Manrique, que n’ha escrit la història. La caimana ens parla de la bondat, de la convivència pacífica entre éssers vius i del pas del temps. París combina el dibuix net amb blanc i negre amb taques de color exuberants (la vegetació, el cos de la caimana o la roba que vesteixen les figures). Un terra de mosaic vermell i sense perspectiva, esdevé una mena de pauta infinita sobre la que evoluciona la història tendra d’un grup d’èssers que s’estimen de debò.

COMES, Melcior. Sobre la terra impura. Proa, Barcelona 2018

   I acabem amb la recomanació per a adults de la novel·la en català més premiada de la temporada (el recent Premi Crexells 2019 s’afegeix als que ja havia rebut). A partir de la proposta de redactar les memòries d’una actriu que acaba de morir, el protagonista de la novel·la entra en contacte amb un món de diners, glamour, poder i corrupció que ja havia conegut de nen, a Mallorca, perquè resulta que l’actriu era la mare del seu millor amiguet. Comes crea una novel·la ambiciosa i rica (molts personatges, moltes trames, molts recursos literaris) que aconsegueix enganxar el lector fins a la darrera pàgina. Les poblacions de Mallorca són l’escenari (actual i passat) d’una història d’amistat, desig i traïció, que retrata un món de dues cares, la de la llum i la de les tenebres, en el qual el protagonista ha de decidir si hi vol viure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada