Àlbums per a la memòria

Dos autors del País Valencià ens van oferir, a finals del 2017, dos àlbums que es complementen entre sí i que convindria no perdre de vista si ens interessa tant l’àmbit de la narratologia il·lustrada com la recuperació de la memòria històrica:

 

ABADIA, Ximo. Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada. Madrid: Dibbuks, 2017

PENYAS, Ana. En transición. Guió de Alberto Haller. València: Berlín Libros, 2017

Frank té el propòsit, ni més ni menys, de presentar la biografia de Francisco Franco tot explicant què és, què representa i quines conseqüències té un poder dictatorial. És, sens dubte, un àlbum atrevit i valent. El millor de tot és que és, també i sobretot, un àlbum reeixit.

Ximo Abadia és prou reconegut en el camp del còmic i de la il·lustració per a infants, i és per a aquests darrers que va decidir emprendre aquest treball tan insòlit com necessari. A ell es deu la troballa de representar en forma de quadrats, rodones, triangles o rectangles les diferents ideologies que hi pot haver dins el ventall polític d’una democràcia, i no deu ser pas per atzar que utilitzi la forma del quadrat per fer palès què vol dir el pensament únic (tan pròpia dels cap quadrats). L’ús gràfic d’aquestes metàfores formals casa perfectament amb les altres il·lustracions més figuratives que van donant cos a la biografia del general, algunes de les quals tenen una impagable significació satírica, com la de la sessió on el general fa de model escultòric, i d’altres assoleixen una remarcable tensió dramàtica, com la del vaixell que ha de transportar els exiliats. La composició de les doble planes i l’acurada selecció cromàtica d’aquest àlbum delaten la destresa habitual d’aquest autor competent i bregat. El text, fet d’enunciats brevíssims i d’una concisió envejable, esdevé prou explícit per a que qualsevol infant pugui entendre què va significar la dictadura al nostre país i les conseqüències que se’n deriven. No devia ser tasca fàcil fer l’story board d’aquest llibre, calcular quantes i quines havien de ser-ne les escenes i treballar-ne la seqüencialitat, que és, potser, l’aspecte on més carrisqueja un conjunt més que lloable.

    En transición comença pràcticament allí on acaba l’àlbum d’Abadia. Ana Penyas -a qui tampoc li falta aplaudida trajectòria gràfica en el món del còmic i la il·lustració- ens presenta un àlbum més obert i indefinit, no tan clarament adreçat als infants, a partir, segons declaracions pròpies d’unes converses mantingudes amb el seu editor, que apareix en els crèdits com a guionista. L’objectiu d’aquesta obra seria el de deixar constància del camí transcorregut per àmplies i heterogènies masses socials des de la mort del dictador fins ben bé ara. Utilitza, com és recorrent en ella, aquells bicolors, collages i muntatges gràfics a partir de la documentació fotogràfica dels quals ja en va fer una bona anàlisi un veí d’aquest mateix replà el 21 de novembre del 2017. Les emocions de revolta, destrucció, mansuetud, esperança, estupor, dol, oposició i pertinença a una col·lectivitat es succeeixen al llarg de les doble planes d’aquest àlbum,  que si bé és molt concís en la redacció dels enunciats que fan de text, és força més lax en la concreció de l’encadenament dels fets d’allò que ho és l’àlbum d’Abadia, lògicament per manca de perspectiva històrica.

Això no vol dir que no hi hagi una bona seqüenciació, que els fets representats no apareguin per ordre cronològic, sinó que l’esperança i l’abatiment es reparteixen el protagonisme, deixant aflorar aquell sentiment col·lectiu i compartit per tanta i tanta gent anònima, de tot allò que encara està per fer si d’una vegada per totes podíem recuperar la memòria històrica…i allò que se’n derivaria en justa reciprocitat. El títol, doncs, és d’allò més encertat, perquè encara no hi som.

Sincerament, cal congratular-se de l’aparició al mercat d’aquests dos àlbums. No són pas àlbums de capçalera, ni d’aquells que un infant vol que li llegeixen un cop i un altre (probablement perquè és un disbarat com una casa aparellar el concepte d’àlbum amb el de lectura exclusivament adreçada als infants!). Però són àlbums qualitativament i significativament importants dins la trajectòria que està seguint recentment el mercat editorial espanyol.

Recordo que una vegada, durant un curset a la Universitat, se’m va escapar dir: “Si un tema no ha estat tractat en un àlbum és que aquest tema o concepte no existeix realment”, volent indicar que no hi ha tema ni concepte que no hagi estat o no pugui ser tractat sobre el dúctil, vari i heterogeni suport bibliogràfic de l’àlbum. Els dos àlbums que avui presentem em donen la raó. Ja era hora que poguéssim tenir a casa àlbums de clara temàtica política des d’una òptica tan intel·ligent com partidista!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.