Els qui han format part d’algun o d’alguns premis literaris podran confirmar allò de “el premiat és el millor d’entre els originals presentats”. I això no vol dir, necessàriament, que el premi recaigui a una magnífica novel·la. I és que massa vegades, i en això si que he presenciat discussions diverses entre jurats i escriptors, un voldria deixar desert el premi en considerar que el prestigi del mateix podria quedar malmès al premiar de forma “obligatòria” un dels originals. Però també hi ha els qui s’hi oposen. Però això són figues d’un altre paner.
Per gaudi del jurat moltes vegades no cal arribar a aquest extrem i, per unanimitat, aquest considera que un dels títols presentats és mereixedor, amb escreix, del premi a fallar. I, llegint el resultat de la darrera obra d’Iván Ledesma, que porta per títol el suggerent nom de Negorith, crec que puc dir que això va ser així amb el darrer Premi Joaquim Ruyra 2017. Felicitar l’autor, principalment, i els membres del jurat per deixar-nos gaudir d’aquesta obra.
Negorith té diverses qualitats que passaré a enumerar a continuació i que crec que la fan una obra ben mereixedora del Ruyra:
-L’estructura. L’autor, Iván Ledesma (Barcelona, 1977), té certa trajectòria en el món del guionatge i de les novel·les d’adults. Aquesta eficàcia en l’escriptura, especialment quan s’ha de portar a la pantalla, és detectable en els capítols curts –a molt estirar de cinc pàgines, però alguns fins i tot només d’una-, directes, gairebé d’escena de telenovel·la amb recursos, que permet avançar en la trama amb diferents fronts oberts que s’obren i es creuen afegint una velocitat de vertigen a tot plegat.
-La temàtica. L’origen extrajuvenil de l’autor es nota ja que afronta un tema molt poc habitual a la LIJ catalana: el món paranormal més propi de l’imaginari Lovecraft que no pas de la fantasia hereva de Calders o Albanell, del qual la nostra juvenil encara en beu. Ell ens ofereix una guerra entre dimonis i àngels rebels, amb humans i la negorith –persona que és capaç de veure els éssers paranormals- com a centre de l’atenció. Massa farts de novel·les on la traça de la temàtica supera la de l’argument, és bo de reconèixer que Ledesma ens permet endinsar-nos en un món on el políticament correcte queda bandejat i expressat amb un vocabulari que de ben segur que algú pensarà que no és l’adequat. Però com pots dir si no “fill de puta” a algú que t’acaba de matar el teu millor amic?
-Els referents. He de dir que a mi m’agraden les novel·les en les que un en reconeix les influències –o això em sembla. Tot i que a la darrera pàgina del llibre l’autor es reconeix deutor especialment del món del còmic com de Batman (pàgina 240), personalment hi he vist London (pàgina 73), Lovecraft (pàgina 133), Tolkien i Asimov (pàgina 162) i fins i tot l’olor de films com Men in Black -pel·lícula dirigida per Barry Sonnenfeld, estrenada el 1997- en la figura estrafeta d’en Malvin, el malvat (pàgina 151), o de sèries com Joc de trons (pàgina 200). És, doncs, bo de reconèixer que l’autor no ha seguit els referents literaris habituals que semblen a vegades necessaris per donar categoria de garantia a una obra, si no que ha estat capaç de reconèixer i utilitzar la cultura universal sigui quin sigui el seu origen. Celebrem que obri finestres, que entri aire fresc i que s’esdevingui una mirada nova.
Llegiu i gaudiu d’aquesta novel·la “diferent” i fresca que sense complexes us portarà a conèixer els mons paral·lels que, encara que no els veiem els tenim aquí. I és que el mal ens pot atrapar en qualsevol moment! Us hi atreviu?
Bona nit company!
Moltes gràcies per la seva opinió, m’ha encantat llegir-la.
Juro que quan arribi a casa de la feina, agafo el llibre i tornaré a llegir aquestes pàgines a veure si encerto les referències, d’alguna soc conscient, però d’altres no, i vull endevinar on són!!
Aquest llibre està participant també al premi “Protagonista Jove” juntament amb 3 novel·les juvenils més. He llegit Negorith i m’ha agradat, l’he trobat original i distret. A veure que en pensen els participants del premi Protagonista!