La neu de París

Neva a París! I molt. Els carrers al voltant de la Bastille, com ara la rue de la Roquette, estan ben blancs. Sempre m’agrada passar per la Roquette per la semblança amb el nom del poble del Baix Ebre on vaig néixer, Roquetes. Esmorzo sovint al bar La Fée Verte i passo a donar un primer cop d’ull per la llibreria la Manoeuvre al número 58 del mateix carrer. En aquesta llibreria petita del barri de la Bastille em poso al corrent de les principals novetats de literatura infantil il·lustrada abans d’anar al Saló del llibre infantil i juvenil de Montreuil. Aquest any hi he entrat per protegir-me del fred, per veure com neva envoltat de llibres interessants i per, endinsar-me, un any més, en el món suggeridor que ens proposen les principals editorials franceses.

Des d’un prestatge amagat, em crida l’atenció el color groc. Un groc ben present a les nostres vides en aquests moments i que a la llibreria de la Roquette il·lumina la coberta de L’Oiseau de Colette, de la il·lustradora canadenca Isabelle Arsenault. Es tracta d’un llibre de format petit editat per La Pastèque. Una història sobre l’amistat i com un amic imaginari pot fer créixer la colla d’amics de debò d’una manera molt ocurrent. Isabelle Arsenault ja ens va sorprendre amb el magnífic àlbum dedicat a la vida de l’artista Louise Bourgeois, Cançó de tela, la vida teixida de Louise Bourgeois i editat a Catalunya per Impedimenta.

Mentre continua nevant al carrer, descobreixo un altre llibre amb una coberta molt atractiva i que em recorda, una vegada més, el clàssic de Lewis Carroll, Alícia. Amb una il·lustració que representa un bosc ple de flors i plantes de colors, La course à la Lune de Myriam Bendhif-Syllas i Marion Arbona ens explica el viatge iniciàtic de la noia protagonista amb unes il·lustracions ben contrastades on predominen els tons grisos i blaus per a elements genèrics del paisatge, i els vermells i grocs per a donar protagonisme a la noia (que té els cabells ben rojos) i als elements vegetals que apareixen en moltes de les il·lustracions.  Editat per Le buveur d’encre, acaba de sortir amb motiu del Saló del llibre de Montreuil i segurament el podré trobar l’endemà quan el visiti. La meva curiositat i les ganes de gaudir d’un aperitiu abans d’accedir l’endemà a les tres sales immenses del Saló, fan que no me’n pugui estar i l’adquireixi per ampliar la meva biblioteca i gaudir de la lectura durant la primera nit a París.

A finals de novembre, i des de l’any 1984, trobem al barri de Montreuil de París una exposició de les principals novetats en literatura infantil i juvenil editades a França. Un saló per a professionals, escriptors i il·lustradors, i també per a famílies i escoles. El Salon du livre et de la presse jeunesse Seine-Saint-Denis de París és un punt de trobada obligat per a tots els professionals de la literatura infantil il·lustrada. Des de l’any 2000, hi vaig cada any amb una cinquantena d’alumnes d’il·lustració de l’Escola de la Dona.

Aquest any al saló hem pogut visitar l’exposició amb obra original de Batrice Allemagna, Benjamin Chaud i de la catalana Carme Segovia, que va ser una sorpresa molt agradable. Beatrice presentaba els originals dels seus dos darrers llibres, Un gran jours de rien i Le mervelleieux Dodo-Velu-Petit editats a Catalunya per Combel. Unes il·lustracions de gran format, creades amb tècnica mixta i on els colors rosa i taronja fluorescents hi donen un punt de lluminositat molt especial. Les seves il·lustracions demostren un coneixement excel·lent de la narrativa de l’àlbum il·lustrat, una estructura semiòtica molt rica, una execució plàstica plena de procediments tècnics diversos i molta llibertat d’execució.

Curiosament, m’adono que aquest any, i de manera inconscient, estic atent a llibres i a il·lustradors que dediquen una atenció especial a la representació d’elements de la natura. Beatrice, Isabell Arsenault, Carmen Segovia, Kitty Crowther… Totes aquestes il·lustradores representen sovint i amb facilitat la naturalesa. Els llapis de colors de la Kitty, l’aquarel·la i la pols de grafit de l’Isabelle, l’anilina i el llapis de la Beatrice o l’acrílic de la Carme ens traslladen a universos plens de matisos, molt coloristes i amb formes reals i d’altres imaginades que ens fan molt sensibles a la bellesa dels elements naturals.

Amb un grup d’ alumnes passem per l’editorial Sarbacane. Aquest any presenten, entre d’altres, el nou llibre de la il·lustradora Tiziana Romanin.

L’historie extraordinaie d’Adam R. Le nain que devien géant. Una història sobre el valor de l’amistat malgrat les diferències. Tiziana ens torna a seduir amb la seguretat i precisió del seu traç de llapis i amb uns plantejaments de l’espai molt personals. Una volguda distorsió de la perspectiva afavoreix els canvis de mida que va experimentant el personatge protagonista. Continua utilitzant una gamma de colors molt reduïda, però efectiva per ressaltar el bon dibuix aplicat a la il·lustració.

L’extraordinària història d’Adam R. – El nan que es va convertir en gegant. També visitem l’estand de L’École des Loisirs on recollim i col·leccionem els seus petits catàlegs amb la biografia d’alguns il·lustradors referents, com Kitty Crowther i Tomi Ungerer.

 Amb text de Davide Calí, vam gaudir del llibre Un jour, sans raison il·lustrat per Monica Barengo, il·lustradora molt jove nascuda a Torí, Itàlia, i editat per Passpartout, on ens mostra unes il·lustracions que tenen alguna cosa a veure amb el registre gràfic de la il·lustradora txeca Joana Concejo. Traç de tinta molt prim i en un to marronós damunt de paper color crema on els blancs il·luminen les figures i alguns elements com ara la camisa del protagonista desconcertat. Una història sobre les sorpreses que ens porta la vida quan menys t’ho esperes.

En l’apartat de llibres il·lustrats per a adults, ens tornem a trobar amb tot un seguit d’obres que tenen com a referent l’estil Lowbrow. Il·lustracions relacionades amb la premsa alternativa i l’Street Art. Dents, pèls, imatges explícitament sexuals, vòmits…

El llibre Rêve Écarlate, del japonès Toshio Saeki, està just a l’entrada d’aquesta secció, i em sorprèn trobar una mostra d’aquest autor japonès transgressor, tan desinhibit i provocador, al saló del llibre infantil i juvenil.

Abans de marxar he pogut ampliar la meva col·lecció d’Alícia al país de les meravelles. Tinc el clàssic de Lewis Carroll editat en idiomes diferents i il·lustrat per artistes de diversos països. Clémence Pollet és una jove il·lustradora francesa, antiga alumna de l’escola d’art de Strasbourg, que acaba d’il·lustrar aquesta versió teatralitzada per Stéphane Michaka del clàssic de Carroll. Clémence presenta una proposta amb ordinador i amb una paleta de colors continguda i un interès particular per la composició i per la presència de tots els personatges de Carroll perfilats amb un traç de color vermell. Interessant per als col·leccionistes d’aquest clàssic i suggeridor per als més joves que vulguin endinsar-se en el text original de l’autor anglès.

A París ja no neva malgrat el fred que fa, i torno a l’hotel a descansar, a degustar les noves adquisicions, i amb el convenciment que l’any que ve tornaré al Saló del llibre de Montreuil per a ampliar la meva biblioteca i per gaudir, en companyia dels meus alumnes d’il·lustració, de la bona feina i dels bons llibres il·lustrats que es publiquen al país referent de la literatura infantil i juvenil.

 

3 comments for “La neu de París

  1. Núria Bonet
    14 de desembre de 2017 at 5:42

    Hola, lleigin aquest test, tant interessant m’he trobat,
    com si hagues fet aquest viatge, que, per circumstàncies no va poder ser.
    Moltes gràcies, i molt agraïda.

  2. Assump
    14 de desembre de 2017 at 8:17

    Molt bon article. Fa agafar ganes d sortir a buscar aquests llibres.

  3. núria
    14 de desembre de 2017 at 9:44

    M’ha agradat molt aquest escrit, venen ganes d’anar a Paris…!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *